ES CA

Nico Schmidt, Marx21

Mentre que els feixistes de l’AfD han estat a punt d’assolir la majoria absoluta a Saxònia-Anhalt, els conservadors de la CDU/CSU aviven una campanya de desprestigi contra un possible govern d’esquerres a Berlín.

A la capital alemanya, s’escampa la por al “fantasma del comunisme”, la por que s’atempti contra la propietat i els beneficis.

Die Linke (partit de l’esquerra alemanya) ha guanyat les eleccions al Parlament regional de Berlín.

Tot i això, en lloc de parlar dels temes socials —els lloguers pels núvols, les retallades socials i la necessitat de socialitzar les grans empreses immobiliàries— s’ha d’enfrontar a les condicions imposades per l’SPD i els Verds en matèria de solidaritat amb Palestina.

Alhora, l’AfD va arribar gairebé al 44% a Saxònia-Anhalt i ha col·locat feixistes en càrrecs importants al Parlament regional. El tracte diferent que es dóna a totes dues situacions diu molt de les prioritats actuals.

Governar? Només si es dóna suport al “dret a existir d’Israel”

A Berlín, fins i tot abans que poguessin començar les converses per explorar possibles coalicions de govern, Die Linke va haver d’acceptar un document que criminalitza la solidaritat amb Palestina. Aquest exigeix ​​un compromís amb el dret a “l’existència d’Israel” com una prova de lleialtat.

Per poder entrar al Govern, el partit fa concessions: l’incompliment per part de qualsevol representant del partit pot comportar sancions que poden arribar a l’expulsió del grup parlamentari o del partit.

Segons informacions aparegudes a la premsa, Die Linke hauria acceptat també l’exigència de l’SPD d’excloure del grup parlamentari Vanessa Emde, diputada triada directament pel districte popular i multicultural de Neukölln i coneguda pel seu compromís amb Palestina.

Obre la CDU les portes a l’AfD?

A Saxònia-Anhalt, el polític de l’AfD Tobias Rausch va ser elegit el 6 d’octubre president del Parlament regional amb 48 vots.

El polític de l’AfD Hans-Thomas Tillschneider també va ser elegit vicepresident; el candidat de l’SPD no va resultar elegit. Fins aleshores, només el BSW —l’escissió blanc-i-vermella de Die Linke, liderada per Sahra Wagenknecht— havia manifestat la seva intenció de votar per ells.

Tot i això, atès que ha obtingut quatre vots més, cal suposar que ha comptat amb el suport addicional d’alguns membres de la CDU.

Mentrestant, el cap del grup parlamentari regional de la CSU, Alexander Hoffmann, va amenaçar l’SPD amb conseqüències a nivell federal en cas que governés a Berlín juntament amb Die Linke i Els Verds.

El ministre de Cultura, Wolfram Weimer, va qualificar aquesta aliança com un possible vot de censura contra el Govern federal.

La participació de Die Linke al govern de Berlín es converteix així en una qüestió de poder a la política federal, mentre es permet que la feixista AfD ocupi un càrrec d’alt nivell a Saxònia-Anhalt.

Contrapoder des de la base, en lloc d’il·lusions al govern

La qüestió de la vivenda a Berlín posa de manifest el que temen més els partits de centre. L’any 2021, al voltant del 59% va votar a favor de la socialització de les grans empreses immobiliàries. Tot i això, el resultat del referèndum no es va dur a la pràctica.

Ja l’anterior Govern de coalició vermell-verd-vermell havia posposat la decisió, al·legant la necessitat de fer estudis i crear comissions. L’SPD continua oposant-se a l’expropiació.

L’AfD es beneficia del descontentament amb unes polítiques que retallen la seguretat social, mentre es destinen milers de milions al rearmament. El racisme i l’aïllament no són la resposta a l’augment dels lloguers, la precarietat laboral ni el deteriorament dels serveis públics. Desvien la ira vers les persones migrades en lloc de vers els que es beneficien de l’explotació i la desigualtat.

Per això, per impulsar una resposta creïble contra l’extrema dreta no n’hi ha prou amb mesures parlamentàries. Necessitem organitzar-nos contra el feixisme i el racisme, dur a terme vagues, lluites pels lloguers i resistència contra les retallades socials i el rearmament.

Die Linke serà jutjat sobre la base de si reforça aquestes lluites o si les subordina a les pressions d’una coalició de govern.