Archivo de la etiqueta: Marx21

Textos de Marx21.net

Bolsonaro: un perill internacional

Marx21

[Castellano]

NOTA: Tenim una xerrada sobre Brasil, a Barcelona el dissabte 3 de novembre: més informació

La victòria a les eleccions presidencials del Brasil del candidat d’extrema dreta, Jair Bolsonaro (d’aquí endavant, Bolsonazi) és una notícia terrible. És terrible en primer lloc per a la gent pobra i treballadora, les dones, la gent negra i indígena, la gent LGTBI, l’esquerra, el moviment sindical i camperol… del Brasil.

Però ha de preocupar a la gent de tot el planeta… exceptuant l’1% més ric que va celebrar la seva victòria amb pujades a les borses. És un nou pas en el creixement internacional de l’extrema dreta.

El programa d’Bolsonazi representa una agressió sistemàtica contra els drets de la gran majoria de la població. Ja s’han anunciat els primers atacs. Seguir leyendo Bolsonaro: un perill internacional

Bolsonaro: un peligro internacional

Marx21

[Català]

La victoria en las elecciones presidenciales de Brasil del candidato de extrema derecha, Jair Bolsonaro (de aquí en adelante, Bolsonazi) es una noticia terrible. Es terrible en primer lugar para la gente pobre y trabajadora, las mujeres, la gente negra e indígena, la gente LGTBI, la izquierda, el movimiento sindical y campesino… de Brasil.

Pero debe preocupar a la gente de todo el planeta… exceptuando al 1% más rico que celebró su victoria con subidas en las bolsas. Es un nuevo paso en el crecimiento internacional de la extrema derecha.

El programa de Bolsonazi representa una agresión sistemática contra los derechos de la gran mayoría de la población. Ya se han anunciado los primeros ataques. Seguir leyendo Bolsonaro: un peligro internacional

El referéndum, un año después

Marx21

[Català]

Este 1 de octubre marca el aniversario del referéndum de autodeterminación de Catalunya. Es un buen momento para recordar tanto la autoorganización y la movilización desde abajo que permitieron su celebración, como la brutal intervención del estado que intentó impedir ese ejercicio democrático. Más de mil personas heridas; centenares de urnas requisadas; al final más de dos millones de votos… con todo, fue un día histórico.

Otra jornada histórica fue la huelga general contra la represión del 3 de octubre. De nuevo, la participación superó con creces el sector explícitamente independentista de la población. De nuevo, fue una muestra viva de la capacidad de movilización de la gente de a pie.

Si se respetase la democracia, Catalunya ya sería independiente, o como mínimo se estarían ultimando los detalles de su independencia. No ha sido así.

Hay que analizar por qué no. Y no concierne solamente a la lucha nacional catalana. Ante una lucha de esta magnitud —con al menos 8 manifestaciones de más de un millón de personas cada una, con más de dos millones de votos en el referéndum a pesar de la brutalidad policial, sin olvidar todo lo demás— el hecho de que se haya logrado reprimir —por ahora— esta demanda democrática, debe preocupar a todo el mundo. Seguir leyendo El referéndum, un año después

El referèndum, un any després

Marx21

[Castellano]

Aquest 1 d’octubre marca l’aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. És un bon moment per recordar tant l’autoorganització i la mobilització des de baix que van permetre la seva celebració, com la brutal intervenció de l’estat que va intentar impedir aquest exercici democràtic. Més de mil persones ferides; centenars d’urnes requisades; al final més de dos milions de vots… amb tot, va ser un dia històric.

Una altra jornada històrica va ser la vaga general contra la repressió del 3 d’octubre. De nou, la participació va superar amb escreix el sector explícitament independentista de la població. De nou, va ser una mostra viva de la capacitat de mobilització de la gent de a peu.

Si es respectés la democràcia, Catalunya ja seria independent, o com a mínim s’estarien ultimant els detalls de la seva independència. No ha estat així.

Cal analitzar per què no. I no només té a veure amb la lluita nacional catalana. Davant d’una lluita d’aquesta magnitud —amb almenys 8 manifestacions de més d’un milió de persones cadascuna, amb més de dos milions de vots en el referèndum malgrat la brutalitat policial, sense oblidar tota la resta— el fet que s’hagi aconseguit reprimir —per ara— aquesta demanda democràtica, ha de preocupar tothom. Seguir leyendo El referèndum, un any després

EEUU: hacer frente a la extrema derecha

Marx21

El 12 de agosto del pasado año durante la celebración en Charlottesville, Virginia del “Unite the right”, una convocatoria de los supremacistas blancos, era asesinada por un neonazi Heather Heyer. Un año después, los organizadores de la extrema derecha culpables de la violencia de Charlottesville tienen permiso para reunirse en Washington, DC, el 12 de agosto.

Como principal organizador de la convocatoria “Unite the Right 2” (UTR2) de este año figura Jason Kessler quien en los días posteriores a Charlottesville, escribió en Twitter: “Heather Heyer era una comunista gorda y desagradable”.

En la cuenta de Facebook destinada a preparar el evento UTR2, Kessler habla de un equipo de seguridad para el acto compuesto por Vanguard America, neonazis Hammerskins, “FOAK” y la “Orden Fraternal de los Alt-Knights”. Lo más selecto entre los matones de extrema derecha. Seguir leyendo EEUU: hacer frente a la extrema derecha

The new Catalan president: An investiture that should not have been

Marx21.net

[Català] · [Castellano]

Finally, about six months after the elections of 21 December, 2017, the Catalan parliament has invested Quim Torra as the 131st president of Catalonia. This article deals with some of the debates there have been and the challenges we are now facing.

This shouldn’t have happened

If the Spanish government had respected the referendum and the unionist parties had run a campaign of “vote no”— instead of “there’ll be no vote” — we would have had an unquestionable result… that would certainly have been “Yes” to independence, with a smaller majority but less abstention. (That’s why they boycotted the referendum instead of campaigning for “No”.)

If article 155 had not been applied, suspending the government; if the scarcely independent judicial system had not sent the government to prison or exile; in short, if democracy had been respected… In that case, Carles Puigdemont would now still be president, and the Spanish and Catalan governments would be negotiating the terms of independence in a civilised manner. And we would not have had the 21 December elections or all this investiture debate. Seguir leyendo The new Catalan president: An investiture that should not have been

Una investidura que no havia de ser

Marx21

[Castellano] · [English]

Finalment, vora sis mesos després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, el parlament ha investit Quim Torra com al 131è president de Catalunya. Fem un balanç de les disputes i els reptes.

No havíem de ser aquí

Si el govern espanyol hagués respectat el referèndum i els partits unionistes haguessin fet una campanya de “vota no”  –en lloc de “no votaràs”— hauríem tingut un resultat inapel·lable… que segurament hauria estat un “Sí” més ajustat però amb més participació. (Per això van fer boicot en lloc de fer campanya pel “No”.)

Si no s’hagués aplicat el 155, suspenent el govern; si el poc independent sistema judicial no hagués enviat el govern a la presó o bé a l’exili; en breu, si s’hagués respectat la democràcia… Si hagués estat així, ara Carles Puigdemont encara seria president, i els governs espanyol i català estarien negociant els termes de la independència de manera civilitzada. I no hauríem tingut les eleccions del 21 de desembre ni tot aquest debat sobre la investidura.

Però no ha estat així. Van reprimir el referèndum i van apallissar les persones que volien votar, van aplicar el 155, van imposar noves eleccions… i van tornar a perdre.

Els tribunals, seguint les demandes del PP, van impedir la investidura de Puigdemont, de Jordi Sánchez, de Jordi Turull… i al final Puigdemont va proposar Quim Torra.

Cap partit que hagi donat suport a aquests atacs a la democràcia pot donar lliçons ara davant la investidura de Quim Torra. Hem arribat aquí per culpa de les forces que s’han oposat, no només a la independència, sinó al mateix dret a decidir. Seguir leyendo Una investidura que no havia de ser