La resistible ascensión del antisemitismo

El antisemitismo crece una vez más, un vil racismo impulsado por la extrema derecha europea. En Europa del este y Grecia, los partidos populistas y neo-nazis lo promueven abiertamente. En Europa occidental, los fascistas se atreven cada vez más a revelar su naturaleza antisemita.

Por Rob Ferguson, profesor de secundaria, militante del Socialist Workers Party, y activista de Stand Up To Racism (GB). Trabaja activamente contra la islamofobia y el antisemitismo.

Article en català


 

En Hungría, el partido neonazi Jobbik, que recibió el 20% de los votos en las legislativas de 2014, culpa a la gente judía —“sionistas”— de la crisis financiera y de la crisis de los refugiados.

En Eslovaquia, el partido antisemita y fascista, “Partido del Pueblo – Nuestra Eslovaquia”, acaba de ganar un 8% de los votos. En Ucrania, fascistas y neonazis promueven discursos antisemitas, tanto en Kiev como en Donbas. Los nazis griegos de Amanecer Dorado también culpan a la gente judía de la crisis. En Bélgica, Laurent Louis, líder de “Debout Les Belges!” (“En pie los belgas”), mantiene que el Holocausto fue financiado por los sionistas. En Francia Jean-Marie Le Pen persiste en su mensaje, poco disfrazado, antisemita.

Este auge del antisemitismo en la derecha exige análisis y estrategia.

Seguir leyendo La resistible ascensión del antisemitismo

La resistible ascensió de l’antisemitisme

L’antisemitisme creix una vegada més, un vil racisme impulsat per l’extrema dreta europea. A Europa de l’est i a Grècia, els partits populistes i neo-nazis el promouen obertament. A l’Europa occidental, els feixistes gosen cada vegada més revelar la seva naturalesa antisemita.

Per Rob Ferguson, militant del Socialist Workers Party i activista de Stand Up To Racism (GB). Treballa activament contra l’antisemitisme i la islamofòbia.

Artículo en castellano


A Hongria, els partit neonazi Jobbik, que va rebre el 20% dels vots a les legislatives de 2014, culpa a la gent jueva — “sionistes” — de la crisi financera i de la crisi dels refugiats.

A Eslovàquia, el partit antisemita i feixista, “Partit del Poble – La nostra Eslovàquia”, acaba de guanyar un 8% dels vots. A Ucraïna, feixistes i neonazis promouen discursos antisemites, tant a Kíev com a Donbass. Els nazis grecs d’Alba Daurada també culpen la gent jueva de la crisi. A Bèlgica, Laurent Louis, líder de “Debout Les Belges!” (“En peu els belgues”), manté que l’Holocaust va ser finançat pels sionistes. A França Jean-Marie Le Pen persisteix en el seu missatge, poc disfressat, antisemita.

Aquest auge de l’antisemitisme dins la dreta exigeix anàlisi i estratègia.

Seguir leyendo La resistible ascensió de l’antisemitisme

Islamisme, esquerra i mobilització al Marroc

Entrevistem la Fatiha El Mouali, activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. És coautora del llibre “Combatir la Islamofobia”. Va néixer i créixer al Marroc, i segueix l’actualitat del país de molt a prop. 

Artículo en castellano

Per a la gent que no coneix el país, pots resumir breument la situació política al Marroc?

És complicada. D’una banda creix la llibertat d’expressió; la gent cada vegada parla més obertament de temes que eren tabús, sobretot d’aquells relacionats amb la monarquia. Però de l’altra, no hi ha cap millora real en les condicions socials ni en els drets bàsics de la ciutadania, com l’educació i la sanitat.

El rei té moltes competències: té la primera i l’última paraula. Hi ha un govern elegit democràticament (tot i que amb una participació poc representativa), tot i que ha d’exercir els mandats del Banc Mundial, el FMI i del rei. Poques vegades s’arriben a complir les promeses electorals.

Hi ha hagut unes lluites socials importants recentment. Les pots explicar? Seguir leyendo Islamisme, esquerra i mobilització al Marroc

Islamismo, izquierda y movilización en Marruecos

Fatiha El Mouali es activista de Unitat Contra el Feixisme i el Racisme en Catalunya. Es coautora del libro “Combatir la Islamofobia”. Nació y creció en Marruecos y sigue la actualidad del país muy de cerca. 

Para la gente que no conoce el país. ¿Puedes resumir brevemente la situación política en Marruecos?

Es complicada. Por un lado crece la libertad de expresión; la gente cada vez habla más abiertamente de temas que eran tabúes, sobre todo de aquellos relacionados con la monarquía. Pero por otro lado, no hay ninguna mejora real en las condiciones sociales ni en los derechos básicos de la ciudadanía, como la educación y la sanidad.

El rey tiene muchas competencias: tiene la primera y la última palabra. Hay un gobierno elegido democráticamente (aunque con una participación poco representativa), todo y que debe ejercer los mandatos del Banco Mundial, el FMI y del rey. Pocas veces se llegan a cumplir las promesas electorales.

Ha habido luchas sociales importantes recientemente. ¿Las puedes explicar? Seguir leyendo Islamismo, izquierda y movilización en Marruecos

Hi va haver dos cops a Turquia?

Şenol Karakaş, DSIP

Turquia és un país interessant. A un lloc en el qual, comptant l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, s’han experimentat cinc cops greus, el concepte de “cop d’estat” s’està aplicant al que cada persona vol. La varietat d’usos del concepte de “cop” és només comparable a la varietat d’usos del concepte de “feixisme.”

De la mateixa manera que avui dia sovint s’utilitzen termes com “feixisme civil”, “feixisme militar”, “feixisme colonial”, “islamofeixisme” o “feixisme obert”, pel que fa als cops escoltem “cop civil”, “cop d’estat islàmic” o “cop de palau”. Seguir leyendo Hi va haver dos cops a Turquia?

“La pau guanyarà a Turquia”

“Malgrat les bombes, la pau guanyarà a Turquia”: missatge d’un testimoni des d’Ankara

Arife Kose, DSIP

Dissabte passat 10 d’octubre van esclatar dues bombes en una manifestació per la pau a la capital de Turquia, Ankara. El nombre oficial de morts ja és actualment 96. Més de 150 persones estan ferides, 28 en teràpia intensiva. No obstant això, diverses fonts diuen que les xifres són molt més altes encara.

Les bombes van esclatar a les 10 del matí, l’hora d’inici de la marxa. Milers de persones es trobaven davant de l’estació principal de trens, el punt de partida de la marxa, cridant consignes per la pau, ballant i cantant. La manifestació estava organitzada per la Confederació de Sindicats d’Operaris Públics (KESK), la Confederació de Sindicats Progressistes, la Càmera d’Enginyers i Arquitectes turcs units (TMMOB) i l’Associació Mèdica de Turquia (TTB). L’objectiu de la manifestació era pressionar al Govern turc per detenir la guerra contra els i les kurdes. El govern turc ha posat fi al procés de pau al juliol i des de llavors centenars de persones han mort. Seguir leyendo “La pau guanyarà a Turquia”

¿Una traición de Syriza?

El plan Tsipras y el acuerdo con el eurogrupo. ¿Una traición de Syriza?

Dani Bravo

Grecia es el mayor ejemplo de resistencia a los planes de austeridad que la Troika y los gobiernos afines vienen imponiendo en toda Europa. Las continuas y masivas movilizaciones desde el inicio de la crisis, incluyendo 30 huelgas generales, pusieron contra las cuerdas a los gobiernos del PASOK y Nueva Democracia, forzaron dimisiones en varios gobiernos y finalmente, auspiciaron la victoria de Syriza. Es importante recalcar que sin estas movilizaciones nunca se habría conseguido tener un gobierno contra la austeridad. No solo porque en esas etapas de movilizaciones masivas mucha gente se acerca a ideas más rupturistas, sino porque también es la movilización en las calles la que da la confianza suficiente para vencer las intensas campañas de miedo maquinadas por la clase dirigente.

Tras ganar las elecciones Syriza, seguimos en la misma situación. Seguir leyendo ¿Una traición de Syriza?

red/xarxa/sare/rede anticapitalista