Archivo de la categoría: articles (CAT)

Hi va haver dos cops a Turquia?

Şenol Karakaş, DSIP

Turquia és un país interessant. A un lloc en el qual, comptant l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, s’han experimentat cinc cops greus, el concepte de “cop d’estat” s’està aplicant al que cada persona vol. La varietat d’usos del concepte de “cop” és només comparable a la varietat d’usos del concepte de “feixisme.”

De la mateixa manera que avui dia sovint s’utilitzen termes com “feixisme civil”, “feixisme militar”, “feixisme colonial”, “islamofeixisme” o “feixisme obert”, pel que fa als cops escoltem “cop civil”, “cop d’estat islàmic” o “cop de palau”. Seguir leyendo Hi va haver dos cops a Turquia?

“La pau guanyarà a Turquia”

“Malgrat les bombes, la pau guanyarà a Turquia”: missatge d’un testimoni des d’Ankara

Arife Kose, DSIP

Dissabte passat 10 d’octubre van esclatar dues bombes en una manifestació per la pau a la capital de Turquia, Ankara. El nombre oficial de morts ja és actualment 96. Més de 150 persones estan ferides, 28 en teràpia intensiva. No obstant això, diverses fonts diuen que les xifres són molt més altes encara.

Les bombes van esclatar a les 10 del matí, l’hora d’inici de la marxa. Milers de persones es trobaven davant de l’estació principal de trens, el punt de partida de la marxa, cridant consignes per la pau, ballant i cantant. La manifestació estava organitzada per la Confederació de Sindicats d’Operaris Públics (KESK), la Confederació de Sindicats Progressistes, la Càmera d’Enginyers i Arquitectes turcs units (TMMOB) i l’Associació Mèdica de Turquia (TTB). L’objectiu de la manifestació era pressionar al Govern turc per detenir la guerra contra els i les kurdes. El govern turc ha posat fi al procés de pau al juliol i des de llavors centenars de persones han mort. Seguir leyendo “La pau guanyarà a Turquia”

Cuba, i ara què?

En castellano

El passat 17 de desembre, Obama va declarar que “dècades d’aïllament de Cuba per part d’EUA” no havien funcionat i que canviaria la seva estratègia. Raul Castro va donar la benvinguda a aquest canvi i es van restablir les relacions diplomàtiques entre els dos països, trencades des de fa mig segle. Castro va exigir, a més a més, la fi del bloqueig econòmic; Obama hi està d’acord però això ha de passar pel Congrés i el Senat d’EUA.

La política d’EUA contra Cuba durant aquest mig segle ha estat clarament imperialista i sens dubte ha tingut efectes nocius sobre la població cubana. Què podem esperar ara? Seguir leyendo Cuba, i ara què?

15F: El món sencer contra la guerra

David Karvala

[Castellano]

El 15 de febrer de 2003 va veure la major protesta internacional de la història, contra l’amenaça de guerra a l’Iraq. Aquest article, escrit amb motiu del 10è aniversari del 15F, analitza les lliçons d’aquesta mobilització.

A la manifestació de Roma van participar uns 3 milions de persones; a les de Londres, Barcelona i Madrid, més d’un milió; i hi va haver marxes —algunes de desenes o centenars de milers de persones— a 600 ciutats més. Segons estudis posteriors, uns 35 milions de persones van participar a les protestes d’aquella primavera.

Aquest article tractarà dues qüestions. Com es va organitzar el 15F? I quins efectes va tenir?

Contràriament a algunes teories, una jornada així no apareix del no res… ni gràcies a Internet. Es va acordar després de forts debats dins del moviment anticapitalista, nascut arran de les protestes a Seattle de 1999. Seguir leyendo 15F: El món sencer contra la guerra

Contrapoder o presa del poder?

En castellano

Violeta Benítez

És possible fer la revolució sense prendre el poder? Aquesta qüestió se la plantegen, ara mateix, molts moviments socials que lluiten per crear espais aliens i allunyats de la lògica del sistema capitalista.

La creació d’espais de ‘contrapoder’ consisteix en la generació de nuclis socials on la forma de funcionar, produir o relacionar-se suposen un rebuig al sistema actual, actuant de forma oposada a la lògica capitalista: creació d’horts ecològics, ocupació de cases buides, centres socials, comunes, etc. Seguir leyendo Contrapoder o presa del poder?

Alliberament LGTB: L’opressió continúa, la lluita també

En castellano

Xoán Vázquez

La visibilitat creixent de les persones LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals) i els avenços legislatius dels darrers anys no han posat fi a les opressions. Gais i lesbianes han aconseguit una teòrica igualtat legal (les persones transsexuals ni tan sols això) però segueixen sent víctimes de discriminacions i agressions. Això demostra, com assenyala el sociòleg i activista Vélez Pellegrini que “el matrimoni no soluciona la homofòbia socia, simplement suposa un determinat grau de tolerància a la visibilització d’un cert tipus de gai o lesbiana amb ‘les plomes ficades al bagul. Al mateix temps que això succeeix assistim a la armarització, imposada per la pressió del gai business, d’un altre tipus de gais, lesbianes i transsexuals (pobres, precàries, minusvàlides, migrants)”. Seguir leyendo Alliberament LGTB: L’opressió continúa, la lluita també

Islàndia: una forma de resoldre la crisi

Dani Bravo

En castellano

Islàndia, irremeiablement, està apareixent en certs mitjans més de l’habitual. La resistència de la seva població a pagar la crisi ha assolit grans fites, però no s’ha seguit ni de lluny com les revolucions en el món àrab. Potser perquè Islàndia és un model més fàcilment identificable i reproduïble per a la classe treballadora a Europa.

Però ja van dos referèndums seguits en què guanya el “No” a pagar el deute generat per unes entitats privades regides pels principis del neoliberalisme més ortodox. I la situació es torna cada vegada més preocupant, sobretot per als governs i bancs creditors (Holanda i Gran Bretanya) i comença a tenir una repercussió notable. Seguir leyendo Islàndia: una forma de resoldre la crisi