Archivo de la categoría: articles (CAT)

Una visió anticapitalista del nou reformisme

Arran de la crisi que va començar el 2008 i els moviments populars que van esclatar poc després arreu del món, s’han anat configurant nous projectes polítics tant dins com fora dels vells partits. Atrapats entre l’impuls des de baix que els va crear i el límit que imposa l’espai reformista que pretenen recuperar, suposen un nou marc per al conflicte social.

Artículo en castellano

Santi Amador
@SantiagoJosAmad

La crisi econòmica que va esclatar el 2008 no només ha provocat un deteriorament de les condicions de vida de les classes populars arreu del món; com en totes les grans crisis econòmiques en la història del capitalisme, també ha vingut acompanyada d’un terratrèmol polític que ha posat en qüestió l’status quo. La indignació es va manifestar a través de mobilitzacions populars massives com les revolucions àrabs, que van enderrocar dictadures que havien oprimit als seus pobles durant dècades –com els casos de Tunísia, Egipte o Líbia; el moviment 15M a l’Estat espanyol, que va obrir una crisi de règim que encara no s’ha tancat; el moviment Ocuppy Wall Street a Estats Units, que va assenyalar el poder de les corporacions (l’1%) enfront del poble (el 99%) o les nombroses vagues generals i sectorials a Grècia contra la imposició de brutals mesures d’austeritat per part de la troica.

Seguir leyendo Una visió anticapitalista del nou reformisme

La resistible ascensió de l’antisemitisme

L’antisemitisme creix una vegada més, un vil racisme impulsat per l’extrema dreta europea. A Europa de l’est i a Grècia, els partits populistes i neo-nazis el promouen obertament. A l’Europa occidental, els feixistes gosen cada vegada més revelar la seva naturalesa antisemita.

Per Rob Ferguson, militant del Socialist Workers Party i activista de Stand Up To Racism (GB). Treballa activament contra l’antisemitisme i la islamofòbia.

Artículo en castellano


A Hongria, els partit neonazi Jobbik, que va rebre el 20% dels vots a les legislatives de 2014, culpa a la gent jueva — “sionistes” — de la crisi financera i de la crisi dels refugiats.

A Eslovàquia, el partit antisemita i feixista, “Partit del Poble – La nostra Eslovàquia”, acaba de guanyar un 8% dels vots. A Ucraïna, feixistes i neonazis promouen discursos antisemites, tant a Kíev com a Donbass. Els nazis grecs d’Alba Daurada també culpen la gent jueva de la crisi. A Bèlgica, Laurent Louis, líder de “Debout Les Belges!” (“En peu els belgues”), manté que l’Holocaust va ser finançat pels sionistes. A França Jean-Marie Le Pen persisteix en el seu missatge, poc disfressat, antisemita.

Aquest auge de l’antisemitisme dins la dreta exigeix anàlisi i estratègia.

Seguir leyendo La resistible ascensió de l’antisemitisme

Islamisme, esquerra i mobilització al Marroc

Entrevistem la Fatiha El Mouali, activista d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. És coautora del llibre “Combatir la Islamofobia”. Va néixer i créixer al Marroc, i segueix l’actualitat del país de molt a prop. 

Artículo en castellano

Per a la gent que no coneix el país, pots resumir breument la situació política al Marroc?

És complicada. D’una banda creix la llibertat d’expressió; la gent cada vegada parla més obertament de temes que eren tabús, sobretot d’aquells relacionats amb la monarquia. Però de l’altra, no hi ha cap millora real en les condicions socials ni en els drets bàsics de la ciutadania, com l’educació i la sanitat.

El rei té moltes competències: té la primera i l’última paraula. Hi ha un govern elegit democràticament (tot i que amb una participació poc representativa), tot i que ha d’exercir els mandats del Banc Mundial, el FMI i del rei. Poques vegades s’arriben a complir les promeses electorals.

Hi ha hagut unes lluites socials importants recentment. Les pots explicar? Seguir leyendo Islamisme, esquerra i mobilització al Marroc

Hi va haver dos cops a Turquia?

Şenol Karakaş, DSIP

Turquia és un país interessant. A un lloc en el qual, comptant l’intent de cop d’estat del 15 de juliol, s’han experimentat cinc cops greus, el concepte de “cop d’estat” s’està aplicant al que cada persona vol. La varietat d’usos del concepte de “cop” és només comparable a la varietat d’usos del concepte de “feixisme.”

De la mateixa manera que avui dia sovint s’utilitzen termes com “feixisme civil”, “feixisme militar”, “feixisme colonial”, “islamofeixisme” o “feixisme obert”, pel que fa als cops escoltem “cop civil”, “cop d’estat islàmic” o “cop de palau”. Seguir leyendo Hi va haver dos cops a Turquia?

“La pau guanyarà a Turquia”

“Malgrat les bombes, la pau guanyarà a Turquia”: missatge d’un testimoni des d’Ankara

Arife Kose, DSIP

Dissabte passat 10 d’octubre van esclatar dues bombes en una manifestació per la pau a la capital de Turquia, Ankara. El nombre oficial de morts ja és actualment 96. Més de 150 persones estan ferides, 28 en teràpia intensiva. No obstant això, diverses fonts diuen que les xifres són molt més altes encara.

Les bombes van esclatar a les 10 del matí, l’hora d’inici de la marxa. Milers de persones es trobaven davant de l’estació principal de trens, el punt de partida de la marxa, cridant consignes per la pau, ballant i cantant. La manifestació estava organitzada per la Confederació de Sindicats d’Operaris Públics (KESK), la Confederació de Sindicats Progressistes, la Càmera d’Enginyers i Arquitectes turcs units (TMMOB) i l’Associació Mèdica de Turquia (TTB). L’objectiu de la manifestació era pressionar al Govern turc per detenir la guerra contra els i les kurdes. El govern turc ha posat fi al procés de pau al juliol i des de llavors centenars de persones han mort. Seguir leyendo “La pau guanyarà a Turquia”

Cuba, i ara què?

En castellano

El passat 17 de desembre, Obama va declarar que “dècades d’aïllament de Cuba per part d’EUA” no havien funcionat i que canviaria la seva estratègia. Raul Castro va donar la benvinguda a aquest canvi i es van restablir les relacions diplomàtiques entre els dos països, trencades des de fa mig segle. Castro va exigir, a més a més, la fi del bloqueig econòmic; Obama hi està d’acord però això ha de passar pel Congrés i el Senat d’EUA.

La política d’EUA contra Cuba durant aquest mig segle ha estat clarament imperialista i sens dubte ha tingut efectes nocius sobre la població cubana. Què podem esperar ara? Seguir leyendo Cuba, i ara què?

15F: El món sencer contra la guerra

David Karvala

[Castellano]

El 15 de febrer de 2003 va veure la major protesta internacional de la història, contra l’amenaça de guerra a l’Iraq. Aquest article, escrit amb motiu del 10è aniversari del 15F, analitza les lliçons d’aquesta mobilització.

A la manifestació de Roma van participar uns 3 milions de persones; a les de Londres, Barcelona i Madrid, més d’un milió; i hi va haver marxes —algunes de desenes o centenars de milers de persones— a 600 ciutats més. Segons estudis posteriors, uns 35 milions de persones van participar a les protestes d’aquella primavera.

Aquest article tractarà dues qüestions. Com es va organitzar el 15F? I quins efectes va tenir?

Contràriament a algunes teories, una jornada així no apareix del no res… ni gràcies a Internet. Es va acordar després de forts debats dins del moviment anticapitalista, nascut arran de les protestes a Seattle de 1999. Seguir leyendo 15F: El món sencer contra la guerra