Archivo de la categoría: articles (CAT)

Com ser John Berger

Article especialment per a marx21.net · Versión en castellano

Manel Barriere Figueroa
@manelbarriere

“Jo volia ser pintor i he arribat a Picasso”. Amb aquesta declaració l’artista malagueny donava mostres d’una consciència de si mateix que potser conjugava supèrbia i malenconia a parts iguals. D’una banda saber-se al cim de l’èxit convertit en el geni de l’art del segle XX; de l’altra, viure en una torre d’ivori lluny de l’abast dels mortals comuns i d’aquest incipient desig d’infància i joventut. El 2013 es va publicar en castellà un llibre de John Berger titulat Fama y soledad de Picasso, un títol que expressa de manera elemental aquesta dualitat aparentment contradictòria. No obstant això, l’obra original en anglès, així com la seva versió espanyola de 1990, es titula en realitat Èxit i fracàs de Picasso. Les diferències entre un i altre títol van més enllà dels matisos. Seguir leyendo Com ser John Berger

Contra la xenofòbia, contra el sistema

En castellano

És innegable que la xenofòbia està creixent, com es va veure amb la victòria electoral de Donald Trump. Pitjor encara: Norbert Hofer, candidat presidencial a Àustria, és feixista. No va guanyar però al voltant de dos milions de persones, més del 46%, el van votar.

I hi ha un altre perill encara més gran a França; l’avanç electoral de la feixista, Marine Le Pen, candidata del Front Nacional per a les presidencials a la primavera de 2017.

Unitat

No hi ha excuses; la construcció d’un moviment unitari contra l’extrema dreta és una tasca urgent arreu d’Europa. Seguir leyendo Contra la xenofòbia, contra el sistema

La mort de Fidel Castro

John Molyneux

De Socialist Worker (Irlanda), 26-11-2016

En castellano

Milions d’activistes radicals, esquerrans, socialistes i antiimperialistes d’arreu del món se sentiran tristos per l’anunci de la mort del líder de la revolució cubana, Fidel Castro, a l’edat de 90 anys. Evidentment, el trobaran a faltar especialment a l’Amèrica Llatina, l’Àfrica i en altres parts del “tercer món” que s’identificaven amb el seu desafiament a l’imperialisme nord-americà.

La història de la revolució cubana i la dels seus dos líders principals, Castro i Che Guevara, és alhora romàntica i genuïnament heroica. Un grup de només 82 guerrillers, encapçalats per Fidel, va navegar en un petit bot, el Granma, des de l’est de Mèxic, i va desembarcar a la costa de Cuba el 2 de desembre de 1956. Immediatament van ser atacats per la força aèria cubana, van patir nombroses baixes i van ser dispersats. Quan finalment es van reagrupar a les muntanyes de Sierra Maestra, el seu nombre havia quedat reduït a 12. No obstant això, dos anys més tard, al gener de 1959, Batista, el corrupte i brutal dictador, va fugir de Cuba i l’exèrcit revolucionari de Castro va entrar triomfal a l’Havana. Seguir leyendo La mort de Fidel Castro

Trump i l’amenaça de la nova dreta

Article procedent de Socialist Worker, GB · En castellano

La política de la classe dominant està immersa en una profunda crisi a mesura que la desil·lusió amb el sistema s’aguditza. Però aquest descontentament no ha d’anar a la dreta.

Les certeses polítiques convencionals estan sent escombrades. Els partits que creien tenir bases de suport massives i segures de cop i volta les estan perdent.

El “centre” polític s’està enfonsant. La profunda indignació —davant la crisi econòmica, l’estancament o el col·lapse dels nivells de vida, i una elit política antidemocràtica i irresponsable— està sortint a la superfície de maneres impredictibles.

Seguir leyendo Trump i l’amenaça de la nova dreta

Apunts sobre les eleccions a EUA

En castellano

Xerrada: Donald Trump, Per què ha guanyat? dg 13N, El Raval

Santi Amador
@SantiagoJosAmad

Ha guanyat les eleccions Trump a Estats Units, cosa que afecta el món sencer, per ser aquest el país més poderós.

Com va passar abans amb el Brexit, amb el referèndum de pau a Colòmbia, la gent vota en contra del que diuen els governants, els poders mediàtics i econòmics, igual que amb el sorgiment de Podem o Syriza.

Igual que als anys 30, amb una crisi econòmica igual de profunda, la gent que es veu decebuda amb l’establishment mira tant a l’esquerra com a la dreta per trobar solucions. En aquest cas un pallasso racista i misogin ha vençut una imperialista i representant de l’establishment, de la classe dirigent. La retirada de Bernie Sanders i el seu suport a Clinton li van obrir les portes a Trump. Un cop més, al no oferir l’esquerra una alternativa al descontentament i la desigualtat, la gent vota a qui l’ofereix, no perquè siguin ximples, sinó perquè busquen alternatives.

Com deia Gramsci, en els clarobscurs sorgeixen els monstres. Necessitem tot el nostre entusiasme i la nostra intel·ligència perquè guanyi el poble.

Una visió anticapitalista del nou reformisme

Arran de la crisi que va començar el 2008 i els moviments populars que van esclatar poc després arreu del món, s’han anat configurant nous projectes polítics tant dins com fora dels vells partits. Atrapats entre l’impuls des de baix que els va crear i el límit que imposa l’espai reformista que pretenen recuperar, suposen un nou marc per al conflicte social.

Artículo en castellano

Santi Amador
@SantiagoJosAmad

La crisi econòmica que va esclatar el 2008 no només ha provocat un deteriorament de les condicions de vida de les classes populars arreu del món; com en totes les grans crisis econòmiques en la història del capitalisme, també ha vingut acompanyada d’un terratrèmol polític que ha posat en qüestió l’status quo. La indignació es va manifestar a través de mobilitzacions populars massives com les revolucions àrabs, que van enderrocar dictadures que havien oprimit als seus pobles durant dècades –com els casos de Tunísia, Egipte o Líbia; el moviment 15M a l’Estat espanyol, que va obrir una crisi de règim que encara no s’ha tancat; el moviment Ocuppy Wall Street a Estats Units, que va assenyalar el poder de les corporacions (l’1%) enfront del poble (el 99%) o les nombroses vagues generals i sectorials a Grècia contra la imposició de brutals mesures d’austeritat per part de la troica.

Seguir leyendo Una visió anticapitalista del nou reformisme

La resistible ascensió de l’antisemitisme

L’antisemitisme creix una vegada més, un vil racisme impulsat per l’extrema dreta europea. A Europa de l’est i a Grècia, els partits populistes i neo-nazis el promouen obertament. A l’Europa occidental, els feixistes gosen cada vegada més revelar la seva naturalesa antisemita.

Per Rob Ferguson, militant del Socialist Workers Party i activista de Stand Up To Racism (GB). Treballa activament contra l’antisemitisme i la islamofòbia.

Artículo en castellano


A Hongria, els partit neonazi Jobbik, que va rebre el 20% dels vots a les legislatives de 2014, culpa a la gent jueva — “sionistes” — de la crisi financera i de la crisi dels refugiats.

A Eslovàquia, el partit antisemita i feixista, “Partit del Poble – La nostra Eslovàquia”, acaba de guanyar un 8% dels vots. A Ucraïna, feixistes i neonazis promouen discursos antisemites, tant a Kíev com a Donbass. Els nazis grecs d’Alba Daurada també culpen la gent jueva de la crisi. A Bèlgica, Laurent Louis, líder de “Debout Les Belges!” (“En peu els belgues”), manté que l’Holocaust va ser finançat pels sionistes. A França Jean-Marie Le Pen persisteix en el seu missatge, poc disfressat, antisemita.

Aquest auge de l’antisemitisme dins la dreta exigeix anàlisi i estratègia.

Seguir leyendo La resistible ascensió de l’antisemitisme