Archivo de la categoría: articles (CAT)

26A: Les vostres polítiques, les nostres morts

Maria Dantas

[català] [castellano] [Deutsch] [English] [português]

El passat dissabte, 26 d’agost, una manifestació massiva va sacsejar Barcelona en resposta als atemptats del 17 d’agost, que han causat 16 morts i molts més ferits. La mobilització va ser un enorme èxit per als moviments socials i el poble català.

Els atacs podrien haver conduït a un auge de la islamofòbia i dels moviments feixistes, en l’actualitat molt debilitats a Catalunya per la feina d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme. La pròpia manifestació podria haver estat un brou de cultiu per sentiments racistes i suport a la intervenció repressiva de l’estat, com va passar a França després de l’atac a la revista Charlie Hebdo.

També existia el precedent de les manifestacions antiterroristes dels vuitanta i noranta, contra accions d’ETA. En aquestes, no només el PP i el PSOE, sinó també Esquerra Unida mostrar el seu suport a la brutal repressió contra el moviment nacionalista basc.

Seguir leyendo 26A: Les vostres polítiques, les nostres morts

26A: Anem de hipòcrites, #AnemDeBlau, o no hi anem?

David Karvala

Aquesta tarda tenim una cita important a Barcelona, la mani #NoTenimPor. Per als moviments socials hi ha un repte important. La manifestació tindrà a la capçalera —o just a darrere— gran part del govern del PP i el rei d’Espanya.

Com sabem, el PP és el partit de la guerra de l’Iraq, del racisme, de la impunitat del feixisme, de la corrupció i moltes coses més. La casa reial és amiga íntima de la família reial saudita, és la impulsora de la venda d’armes a un país que està bombardejant Iemen, amb incomptables morts civils.

La qüestió és, què fem? Seguir leyendo 26A: Anem de hipòcrites, #AnemDeBlau, o no hi anem?

Turisme massificat: cal punxar les rodes del sistema

Marx21

[En castellano]

Les accions del grup de jovent independentista, Arran —contra un autobús turístic, punxant les rodes d’unes bicicletes…— han provocat moltes reaccions. Aquest text tracta breument el problema de fons de la massificació turística; la hipocresia de moltes de les crítiques contra Arran; i al final suggereix una manera més col·lectiva de lluitar contra aquest problema.

El turisme: una qüestió de classe

Només cal intentar fer la compra a la Boqueria per tenir clar que Barcelona té un problema d’excés de turisme. Les xifres confirmen aquesta sensació.

Segons Estadístiques de turisme 2016. Barcelona: ciutat i entorn, la ciutat de Barcelona (amb una població de 1,6 milions de persones) va tenir vora deu milions de turistes l’any 2016. En comparació, l’any 1990 van ser al voltant de dos milions; i l’any 2000 potser uns tres milions i mig. Les xifres per a 2017, fins al mes de juny, indiquen un augment d’un 12% respecte a 2016.

Ens diuen que aquest turisme beneficia la ciutat econòmicament. És cert?

Seguir leyendo Turisme massificat: cal punxar les rodes del sistema

Assetjament i repressió contra activistes socialistes al Líban

Anne Alexander

[Castellano]

Els i les activistes del Fòrum Socialista al Líban (organització germana d’Marx21) s’enfronten a una campanya d’amenaces i intimidació després d’impulsar una protesta en solidaritat amb la gent refugiada siriana.

Més d’un milió de sirians viuen ara al Líban i la majoria pateix terribles condicions de vida, discriminació i repressió. Seguir leyendo Assetjament i repressió contra activistes socialistes al Líban

La lluita pel dret democràtic a decidir a Catalunya

David Karvala

Nota: Aquest article es va escriure originalment en anglès, adreçat a activistes de l’esquerra anticapitalista internacional. De l’anglès es va traduir al castellà i en últim lloc al català. Als propers mesos tindrem feina a casa, organitzant el referèndum. Però també tindrem feina a l’àmbit internacional. Una part important de la nostra lluita serà demostrar a la pràctica que ‘El referèndum català no és un enfrontament entre “nacionalisme” i “internacionalisme”, sinó una qüestió de defensar el dret de les persones a decidir sobre la seva vida’.

Per guanyar el dret a decidir i —si així ho decidim col·lectivament— la independència, necessitarem una amplitud de mires, una visió autènticament internacionalista. Res d’actituds mezquines, de visions tancades. Hem de tenir clar que necessitem i podem aconseguir molt suport fora de Catalunya, si el busquem i si ens expliquem bé.

[En castellano]

Seguir leyendo La lluita pel dret democràtic a decidir a Catalunya

Entrevista: “A Turquia, 3 milions de sirians pateixen extrema pobresa i racisme”

Ozan Tekin és militant del DSIP (Partit Obrer Revolucionari Socialista), organització germana de Marx21 a Turquia. En aquesta breu entrevista ens avança alguns dels temes que tractarà a la xerrada a Barcelona del divendres 2 de juny.

Si us plau, explica com es tracta la gent refugiada a Turquia. Com ha respost l’esquerra?

En els últims dos anys, Turquia ha passat d’una política de fronteres obertes a tancar les fronteres a banda i banda. Erdogan va signar l’acord racista amb la UE per aturar el flux de refugiats a Europa, però també va construir un mur de 900 km de llarg a les seves fronteres amb Síria i l’Iraq, amb l’objectiu d’“aturar el terrorisme”. Hi ha més de 3 milions de sirians a Turquia que estan sobrevivint en condicions d’extrema pobresa i racisme. Erdogan diu que és el defensor dels sirians. Pot ser cert que ell és menys dolent que altres forces polítiques, però no deixa de ser dolent. Els refugiats a Grècia que anaven a ser enviats de tornada després de l’acord UE-Turquia protestaven amb pancartes de “No a Turquia” a les mans. La guàrdia fronterera turca ha matat a trets centenars de persones sirianes als últims dos anys. Seguir leyendo Entrevista: “A Turquia, 3 milions de sirians pateixen extrema pobresa i racisme”

França: unitat contra el feixisme

David Karvala

A la segona ronda de les eleccions presidencials franceses, la clau no és ni demanar el vot per al neoliberal Macron, ni promoure l’abstenció, sinó mobilitzar-se contra el partit feixista, Front National.


[En castellano]

El diumenge 23 d’abril es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials franceses.

El guanyador —amb 8.657.326 vots, el 24,01% — va ser Emmanuel Macron. Es va presentar com un candidat innovador, algú de “fora del sistema partidista”. En realitat va ser ministre d’economia en el Govern de Manuel Valls i el responsable d’un programa de polítiques neoliberals.

Però el xoc de la nit electoral (per molt que fos previsible) va ser el segon lloc per a la Marine Le Pen. La candidata del feixista Front National (FN) va obtenir 7.679.493 vots, el 21,30%. Seguir leyendo França: unitat contra el feixisme