Andy Daglish informa des de Lisboa
L’11 de desembre, Portugal es va veure sacsejat per la seva vaga general més gran en més d’una dècada, amb tota una nova generació de persones treballadores sortint als carrers per enfrontar-se als atacs del govern dretà del PSD contra els drets laborals.
Per a moltes persones joves, aquesta és la primera vaga general, i es llancen a la lluita amb molta ràbia i determinació.
El govern conservador està impulsant canvis radicals en la legislació laboral —més de 100 modificacions en total— que, segons els sindicats, podrien destruir proteccions laborals tradicionals i atorgar als ocupadors un poder sense precedents sobre la seva força laboral.
La vaga, convocada per la principal central sindical, la CGTP, ha paralitzat els centres de treball a tot el país.
Les modificacions del govern i per què hi ha resistència
Acomiadaments més fàcils i menys seguretat laboral
Amb les lleis proposades, els ocupadors podrien acomiadar les i els treballadors amb molta més facilitat, especialment a les petites i mitjanes empreses. La gent ocupadora ja no estaria obligada a presentar proves quan una plantilla impugna un acomiadament ni a permetre que els seus testimonis s’escoltin.
Fins i tot en casos d’acomiadament improcedent, les empreses podrien sol·licitar als tribunals que bloquegin la reincorporació si aquesta “pertorba les operacions”. Els sindicats afirmen que això redueix la protecció contra l’acomiadament improcedent.
Ocupació més precària i de curta durada
Les reformes ampliarien l’ús i la durada dels contractes temporals i eliminarien les restriccions a l’externalització després dels acomiadaments. En lloc de crear ocupació estable, argumenten els sindicats, les mesures augmentarien la inseguretat i aprofundirien la precarietat laboral.
Retorn als “bancs de temps individuals” i horaris més flexibles
Les persones treballadores podrien veure’s obligades a treballar fins a dues hores extra al dia sota esquemes individuals de “bancs de temps”.
Els sindicats afirmen que això desregularia efectivament el temps de treball, estenent la jornada laboral i soscavant les proteccions aconseguides amb tant esforç i lluita.
Un atac a la negociació col·lectiva i els drets sindicals
Moltes de les reformes desplaçarien la presa de decisions dels convenis sectorials a acords individuals entre cada persona treballadora i el seu patró. Es derogarien les normes que actualment faciliten l’organització sindical en llocs de treball no sindicalitzats. Els sindicats ho consideren un intent directe de debilitar el poder col·lectiu.
Restriccions al dret de vaga
El govern voldria redefinir els serveis mínims durant les vagues, mesura que, segons els sindicats, està dissenyada per reduir l’eficàcia de les mateixes i limitar un dret democràtic fonamental.
Atacs als drets parentals i de lactància
Les propostes restringirien els horaris flexibles per a la lactància materna i altres proteccions familiars, retallant drets pels quals els i les treballadores van lluitar durant dècades.
“Estem farts de viure al dia”
Tot i els intents del govern per restar importància a l’acció, s’ha registrat una gran participació a Lisboa, Porto i dotzenes d’altres ciutats. Milers de vaguistes s’han congregat a les principals places i carrers, omplint-les de pancartes, càntics i protestes contra un govern que insisteix que la majoria de les persones treballadores va ignorar la vaga.
Però les xifres de la CGTP expliquen una història molt diferent: la federació sindical estima que 3 milions de persones, d’una plantilla de 5 milions, es van unir a la vaga.
A Setúbal, la vaga va generar un dels moments més commovedors del dia. Vaig parlar amb João Reis, delegat sindical de STAZA a Autoeuropa, una de les empreses industrials més grans del país, que va afirmar que la línia de producció es va aturar quan la plantilla es va unir massivament a la vaga. El tancament va enviar un senyal a tot el cinturó industrial al sud de Lisboa.
Un portaveu de la CESP —Sindicat dos Trabalhadores do Comércio, Escritórios e Serviços de Portugal— a Lisboa va resumir l’estat d’ànim: les i els treballadors estan “farts de viure al dia tots els messos”, mentre que les majors corporacions de Portugal, incloses SONAE, DHL i GALP, van registrar 30 milions d’euros diaris en beneficis durant el primer semestre de l’any.
El contrast entre l’augment vertiginós de la riquesa corporativa i les dificultats de les persones treballadores ha alimentat l’explosió d’ira d’avui.
La joventut pren la iniciativa
A última hora de la tarda, milers de persones més de localitats properes a Lisboa i Porto es van unir a les manifestacions. A Lisboa, una multitud significativa, composta principalment per persones joves treballadores, es va concentrar davant de l’Assemblea Nacional. Les i els diputats van qualificar la vaga general “d’inconseqüent”. Els i les manifestants van esclatar de fúria davant de l’afirmació.
El canal CNN Portugal va transmetre entrevistes amb persones joves vaguistes indignades que van afirmar estar disposades a romandre fora del parlament fins que el govern retiri completament el seu paquet laboral.
Un punt d’inflexió
La vaga general marca avui un moment decisiu en la política portuguesa. Després de 12 anys sense una aturada nacional, les persones treballadores han redescobert el seu poder col·lectiu i una nova generació ha fet un pas endavant per defensar el seu futur.
Ja sigui que el govern segueixi endavant o es retiri, el dia d’avui ha demostrat que milions de persones estan disposades a lluitar, i que la lluita sobre la legislació laboral del país tot just comença.
