Carmen Gómez Serrano
Si et preguntes si l’Emma és mereixedora d’aquest títol, “la dona més perillosa d’Amèrica”, només cal recordar les paraules del novel·lista Edgar Lawrence Doctorow.
A la seva novel·la històrica Ragtime diu: “Un exèrcit de casaques blaves va irrompre a la sala. Es va sentir un xiscle. De cop i volta, el lloc es va convertir en un infern. Era el final típic dels discursos de l’Emma Goldman. La policia avançava pel passadís central. L’anarquista va romandre serena darrere de la taula, ficant els papers al maletí”.
Nascuda a Kaunas, Lituània, que aleshores formava part de la Rússia tsarista, d’origen humil, va començar a treballar en una fàbrica a l’edat de 15 anys i va ser víctima també dels pogroms antisemites.
Migrada a Estats Units, a l’edat de 16 anys, està considerada una de les figures més rellevants de l’anarquisme i introductora de les idees feministes en el pensament anarquista.
Ballar
A ella se li atribueix la coneguda frase “Si no puc ballar, aquesta no és la meva revolució” que va ser la contestació a un company de lluita que la va retreure perquè estava ballant en una festa de celebració d’una victòria sindical d’una manera poc “femenina”.
Va treballar de fàbrica en fàbrica i va anar construint el seu pensament llibertari en els cercles revolucionaris del West End de Nova York, on va viure una vida apassionada, amb la revolució en constant bombament en el seu poderós cor.
Agitadora incansable i diverses vegades empresonada, als seus textos trobem definicions del que és l’anarquisme com a filosofia de vida, un materialisme vital al qual s’arriba per la via de la crítica a l’Estat, a la religió i a la societat capitalista que roba l’ànima i l’estat natural de la classe treballadora.
Els seus textos ens parlen d’amor lliure, de sexualitat, de prostitució… temes que toquen els drets de les treballadores, però també trobem pura teoria que beu dels pensadors clàssics de l’anarquisme.
Entre allò individual i allò col·lectiu fa créixer dins de qui la llegeix un sentiment de pertanyia a un gènere humà capaç de viure en una societat lliure i justa on puguem unir-nos en comunitat i vetllar pel bé de tot aquell que formi part, segons les necessitats humanes de cada individu.
Imprescindible el seu recopilatori de textos Feminisme i Anarquisme perquè el seu feminisme llibertari és tan radical com els altres compromisos. Publicat a diverses editorials, s’hi defineixen les línies a seguir perquè hi hagi igualtat real entre homes i dones encara a costa de la dura crítica al puritanisme de la dona de l’època. Són articles clarificadors, plantejats des d’una òptica de classe i alguns d’ells de plena actualitat, ja que temes com la prostitució o l’avortament continuen generant polèmica com a la seva època.
I per conèixer què és una vida lliurada a la lluita i la revolució es recomana llegir la seva biografia Emma Goldman, la revolució com a forma de vida, escrita per Vivian Gornick.
En la dura polèmica amb Trotski, i a diferència del que sol passar en els debats polítics que és demonitzar l’adversari, Emma no oblida que està debatent amb un ésser humà i empatitza amb les terribles experiències viscudes pel seu oponent polític.
Solidaritat
Durant la Revolució Espanyola, va visitar les col·lectivitzacions agràries on, segons les seves paraules, “en tota la meva vida mai no m’havia trobat amb una càlida hospitalitat, companyonia i solidaritat com aquella”.
Va visitar fins i tot la ciutat de L’Hospitalet per veure in situ les terres col·lectivitzades per l’Agrícola Col·lectiva. L’arxiu municipal de la segona ciutat més gran de Catalunya custòdia tres fotografies del seu pas per la ciutat.
La seva figura ha estat i és reivindicada pel seu alt poder de convicció com a portadora d’unes idees vives i necessàries per a tota aquella persona que estima i treballa per un món lliure d’explotació i socialment just.
Per això, reivindiquem la seva figura com a activista clau en la difusió de la revolució permanent, tant individualment com col·lectivament.
