Marx21
L’horror empitjora cada cop més.
Segons les xifres oficials, l’actual brutal assalt israelià contra Gaza ja s’ha cobrat les vides d’unes 42 mil persones, i ha ferit gairebé 100 mil més, això sense comptar les persones desaparegudes sota la runa. Les xifres reals seran més altes.
A això, l’Estat israelià ha sumat un brutal bombardeig al Líban, que al moment d’escriure ja suma més de 2.000 persones mortes. Situació que ha succeït després dels seus atemptats terroristes contra busques i walkie-talkies que, per al que valgui, segurament incomplien el dret internacional. Sense oblidar les altres incursions arreu de la regió.
I després ha bombardejat l’Iran, en allò que sembla un intent descarat de desfermar una guerra regional, cosa que ens acostaria encara més a l’amenaça d’un conflicte global.
Sancions ja!
Davant d’una situació tan terrible, és fàcil caure en la simple desesperació, pensant que no hi ha res a fer. No és així.
Des de l’Estat espanyol hem d’enfortir sense parar l’exigència de boicot, de desinversió i de sancions —urgents— contra l’Estat d’Israel.
No havien passat ni dos dies de la (inexcusable) invasió d’Ucraïna per part de Putin quan el Govern espanyol es va sumar a les fortes sancions internacionals contra Rússia.
Però després d’un any de genocidi a Gaza, el Govern espanyol continua tractant Israel com un Estat normal: manté relacions diplomàtiques, el comerç d’armes continua, etc. L’Estat espanyol, amb 1,1 milions d’euros, és el cinquè Estat de la UE que més material militar ha exportat a Israel després del 7 d’octubre.
Així actua el que se suposa que és un Govern d’esquerres, format pel PSOE i Sumar. Aquest darrer —com abans va fer Unidas Podemos— fa els seus tuits i els seus discursos crítics, però continua participant en un govern que col·labora en un genocidi. I molta gent dins del PSOE dóna suport a la causa palestina, però això no sembla comptar per res davant els interessos de l’Estat.
És l’enèsima mostra de les limitacions del reformisme. Siguin quines siguin les seves promeses, al cap i a la fi, es dedica a gestionar un Estat capitalista, en interès de la burgesia del “seu” país. I avui, els interessos de les classes dirigents occidentals dicten donar suport a l’Estat israelià, com a lloc avançat del militarisme occidental.
Bancs tenyits de sang
A principis d’octubre, un informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, de Barcelona, va revelar que una dotzena de bancs espanyols havien finançat amb gairebé 4 mil milions d’euros empreses que subministren a Israel les armes que utilitzen al genocidi a Gaza. Els principals responsables són el Santander, el BBVA i el CaixaBank.
Les empreses armamentístiques beneficiades inclouen les nord-americanes Boeing, Lockheed Martin, i General Dynamics, o les britàniques BAE Systems i Rolls-Royce. Algunes podrien semblar innocents, però no és així: els seus productes formen una part essencial de la maquinària del genocidi.
En tot cas, la culpa és molt òbvia quan aquests bancs financen empreses israelianes directament militars com Elbit Systems, que produeix drons assassins i bombes de dispersió, o Israel Aerospace Industries, fabricant de míssils, drons i avions militars…
Els bancs assenyalats a l’informe són còmplices del militarisme i, en aquest cas, del genocidi a Gaza. Però segurament es defensarien dient que no fan res fora del normal, només són negocis.
En cert sentit, tenen raó. Aquests bancs —i especialment els grans implicats— són culpables pel que han fet. Però el problema de fons és que, en aquest sistema, la guerra i el genocidi són simplement negocis.
L’Estat israelià és un cas extrem, però no és una aberració ni una cosa aliena al sistema. És més aviat la punta de llança de l’imperialisme occidental a l’Orient Mitjà. Igual que —a una escala menor— l’empresa privada de “seguretat” Wagner —plena de neonazis— per a la Rússia de Putin.
“La islamofòbia reflecteix la hipocresia i funciona com una justificació del que és injustificable.”
Contra tot racisme
Les matances formen part del funcionament del sistema actual, i també ho fa el racisme. En moments de crisi, és especialment important assenyalar com utilitzen el racisme per dividir-nos i despistar-nos.
Els defensors de l’Estat sionista fan servir la islamofòbia per justificar el genocidi. Intenten fer-nos creure que el problema són Hamàs, Hezbol·là i “l’islam”. Amb aquesta explicació teològica, ignoren el fet que, en allò religiós, les dues organitzacions pertanyen a branques oposades de l’islam. El que els uneix és el fet de ser moviments de resistència davant del colonialisme israelià-occidental. Tenen molt més en comú amb un moviment guerriller centreamericà dels anys 70 o 80 —amb totes les contradiccions que aquests també tenien— que amb la família reial saudita.
Per això, els sectors de l’esquerra que se sumen a la visió racista i donen suport a la islamofòbia en nom d’un “laïcisme” mal entès, cometen un greu i perillós error. Hamàs i Hezbollah són criticables —com ho són les guerrilles a Amèrica Llatina, encara que aquí els mateixos sectors solien excusar qualsevol abús— però són una resposta a la injustícia, no l’origen.
De vegades presenten la seva LGTBIfòbia com un motiu per denunciar Hamàs: en realitat, per excusar el genocidi contra el poble palestí. Amb això, distorsionen els fets.
L’opressió que les persones LGTBI+ han patit durant aquests anys a Gaza es deu a polítiques que ja estaven vigents abans, sota el poder “laic” de Fatah i l’OLP: de fet, data de l’època del colonialisme britànic.
D’altra banda, si segons les estimacions el 10% de la població és LGTBI+, les bombes israelianes han assassinat més de quatre mil persones LGTBI+ a Gaza des del 7 d’octubre. Es podrien explicar coses semblants respecte a l’opressió de les dones, que —sorpresa!— no només existeixen a països de majoria musulmana i no és producte de l’islam.
Aquí, de nou, la islamofòbia reflecteix la hipocresia i funciona com una justificació del que és injustificable. Ningú a l’esquerra no ha de contribuir mai a aquesta política del divideix i venceràs: encara menys davant d’un genocidi com l’actual.
I contra l’antisemitisme
No només creix la islamofòbia; també ressorgeix l’antisemitisme, i qualsevol esquerra conseqüent ha de combatre’l sense embuts.
Aquí, cal subratllar que l’antisemitisme no consisteix a criticar les accions criminals de l’Estat israelià, ni rebutjar el sionisme en el seu conjunt. El govern sionista dedica molts esforços i recursos a confondre els termes, en un intent de criminalitzar la solidaritat amb Palestina, alhora que donen carta blanca als principals antisemites, que és l’extrema dreta.
Gairebé tota l’extrema dreta promou la “teoria del gran reemplaçament”, segons la qual hi ha una conspiració per substituir la població “autòctona” europea per migrants, especialment musulmans. Qui, segons les versions més explícites de la visió, impulsa aquesta política? Estirant el fil històric heretat de Hitler i els nazis, culpen la “conspiració jueva”. Repeteixen fins a la sacietat el nom de George Soros, multimilionari jueu.
La major part de l’extrema dreta actual no té cap problema a combinar aquesta visió antisemita amb la defensa de l’Estat israelià.
Hem de trencar d’una vegada per totes les idees que Israel representa d’alguna manera el poble jueu. Cada cop més persones jueves a tot el món protesten contra el genocidi, dient clarament “no en el nostre nom”.
L’esquerra també ha de tenir molt més clar aquest punt. L’antisemitisme existeix, creix i l’hem de combatre. I no hem de cedir ni un mil·límetre davant els intents d’associar l’Estat sionista amb el judaisme.
Els mitjans s’equivoquen quan parlen d’accions de l’“exèrcit jueu”: no van dir que l’Iraq fos envaït l’any 2003 per un “exèrcit cristià”; no van dir que la massacre de Tarajal, Ceuta, la portés a terme una “Guàrdia Civil cristiana”. Doncs aquí, el mateix.
Per això és un error quan l’esquerra o els moviments de solidaritat utilitzen símbols religiosos del judaisme —com l’estrella de David— com si representessin l’Estat sionista. Amb això, cedeixen davant de les manipulacions sionistes i compliquen la participació en el moviment de més persones jueves.
Igualment, cal deixar d’atribuir el suport nord-americà a Israel a “un lobby jueu”: hi ha lobbies pro Israel a EUA, és clar, però les polítiques occidentals a l’Orient Mitjà reflecteixen els seus propis interessos imperialistes, no la influència d’algun lobby.
Hi ha moltíssim en joc
Netanyahu intenta ampliar la guerra, per arrossegar els seus patrocinadors occidentals —EUA i els seus aliats europeus— a una participació més explícita, en un conflicte que inclogui Iran, potser Síria, i fins i tot Rússia.
Això en realitat, entre altres coses, obeeix als seus interessos personals: cerca evitar ser processat per corrupció i martenir-se en el poder. Cada escalada en l’ambient bèlic obté com a resultat més suport a la seva figura.
En cert sentit, i salvant les moltes diferències, Netanyahu busca el mateix que Zelenski a Ucraïna, aconseguir més participació directa d’Estats Units. En el cas ucraïnès, tristament, una part important de l’esquerra s’ha sumat al costat de l’imperialisme occidental: davant del també horrible imperialisme rus, donen suport a l’enviament d’armes de l’OTAN a Ucraïna.
A Marx21, rebutgem fermament la invasió russa, però entenem que EUA i l’OTAN no representen cap rebuig a les invasions i l’imperialisme, sinó que són els seus exponents més grans al món. Així que, rebutgem totes les potències imperialistes, inclosa Rússia, tenim clar que l’enemic principal és a casa, és “la nostra” classe dirigent i els seus aliats.
Davant el genocidi actual, donem suport plenament a les resistències palestina i libanesa (cosa que no exclou discrepar amb certes posicions d’aquests moviments de resistència).
Si, efectivament, i malgrat els intents del govern iranià d’evitar-ho, es converteix en un conflicte més ampli, tot serà més complicat, en molts sentits.
Però la nostra posició ha de continuar sent la solidaritat amb la gent de baix i la seva resistència, un rebuig vers tota potència imperialista, però en primer lloc un rebuig vers l’imperialisme occidental.
El fet de tenir el “govern més progressista de la història” no ha fet que l’Estat sigui deixi de seguir la mateixa línia de la resta de l’OTAN, en suport a Zelenski i a l’Estat israelià. Però sí que ho fa més vulnerable a la pressió des de baix que, per exemple, el govern de Meloni.
Hem de continuar mobilitzant-nos en solidaritat amb els pobles palestí, libanès… que s’enfronten a les matances. Hem de continuar exigint mesures reals al Govern de Sánchez per posar fi al genocidi. I totes les persones de l’entorn del PSOE, Sumar, etc. que rebutgen el genocidi haurien de plantar cara i exigir aquestes mesures als seus líders.
El món es dirigeix cap a la barbaritat. Si nosaltres no ho aturem ara, ningú més no ho farà. És a les nostres mans.
