David Karvala
Acabo de sortir d’un judici de set dies en què el partit d’extrema dreta VOX i la Fiscalia de Delictes d’Odi es van unir per acusar vuit veïnes i veïns del divers barri del Raval, Barcelona, després d’una protesta veïnal el setembre de l’any 2020.
L’últim dia, a mi em van retirar tots els càrrecs. A les altres set persones només se’ls van rebaixar les penes exigides, encara que cal destacar que la Fiscalia de Delictes d’Odi va retirar l’agreujant de delicte d’odi, cosa que representa una victòria parcial de part nostra.
Per tant, ja s’ha aixecat el pes d’unes acusacions infundades que han afectat la meva vida durant més de tres anys. Però les altres set persones acusades, que s’enfronten a acusacions igualment infundades, han d’esperar fins al setembre per saber el veredicte.
Tot el que hem sentit durant els set dies del judici confirma que no hi ha cas contra cap de les vuit persones que vam ser processades. Les altres set haurien de ser absoltes, i com més aviat millor.
Per saber-ne més del cas i del judici, es poden consultar els articles d’Oriol Solé a El Diario, on va informar sobre els testimonis dels dirigents de VOX, sobre les fitxes polítiques policials i sobre els testimonis de les persones imputades.
Aquí tocaré uns temes generals plantejats per aquesta difícil experiència.
Odiar el racisme és delicte?
Tot el cas es basa en un abús del concepte de delicte d’odi.
Vaig ser representat en el cas per l’advocada, Laia Serra, especialista en els delictes d’odi. Explica el tema en un article el títol del qual ja ho resumeix “Els delictes d’odi, una arma política i jurídica en mans de l’extrema dreta”.
Quan es va introduir el concepte de delicte d’odi al codi penal, alguns moviments antiracistes el van presentar com una solució definitiva davant l’amenaça de l’extrema dreta. Sempre se suposava que el seu objectiu era defensar grups oprimits, com ara les persones racialitzades, LGTBI+, dones, etc.
Però l’any 2019, la Fiscalia General de l’Estat, en una Circular 7/2019, va declarar que: “una agressió a una persona d’ideologia nazi, o la incitació a l’odi vers a aquest col·lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delictes [d’odi]”.
Estaven dient que un grupet neonazi cridant consignes racistes o LGTBIfòbiques es mereixia la mateixa protecció especial que una dona trans agredida al metro, o una persona gran musulmana assaltada mentre torna a casa després de resar a la mesquita. Això ja és una aberració.
Però aquí, va més enllà. En el cas del Raval, es tracta de càrrecs polítics, figures polítiques, persones que cobren sous importants per (suposadament) representar-nos. Aquestes figures no poden prendre decisions que perjudiquen les nostres vides, o fer declaracions insultants des de les tarimes de les institucions que paguem nosaltres, i després acusar de delicte d’odi als qui les critiquem o fins i tot ens manifestem contra elles. En el judici, la Laia Serra va citar precedents judicials que deixen això molt clar.
Se suposa que, en retirar l’agreujant d’odi, la Fiscalia ho reconeixia, però amb més de tres anys de retard i després de causar molt de patiment a les persones acusades i a les nostres famílies i amistats.
Ara falta una rectificació general. És un escàndol que la Fiscalia de Delictes d’Odi apliqui aquest concepte contra els activistes que combaten l’odi i que defensen els drets humans.
Solidaritat
Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, UCFR, l’àmplia plataforma contra l’extrema dreta que existeix a Catalunya des de l’any 2010, es va posar des del principi a difondre el cas i recollir suports per a les vuit persones imputades. I no només de Catalunya; els moviments germans d’UCFR a altres països s’han sumat a la solidaritat davant d’aquest cas. Cal destacar que activistes pels drets humans a Tunísia o Sud-àfrica estan expressant la seva preocupació per la manca de garanties democràtiques aquí; una inversió de la relació típica entre el nord i el sud globals.
Per la seva banda, el grup de suport RavalVsVOX ha dut a terme moltes activitats al barri, recollint diners per al grup antirepressiu Alerta Solidària, que va assumir la defensa de set de les persones imputades.
Hi va haver mobilitzacions de solidaritat el primer i darrer dia del judici. Van abastir, d’una banda, el teixit social del Raval, convocat principalment pel grup de suport RavalVsVOX. De l’altra, un ampli espectre de moviments i entitats que constitueixen UCFR, com ara associacions veïnals, sindicats (CCOO, UGT, entre d’altres), partits, moviments de migrants i persones racialitzades, de dones…
Lluita unitària
Aquest cas ha de deixar clar que no podem dependre del sistema judicial per defensar-nos contra el racisme i l’extrema dreta. I no podem oblidar que l’extrema dreta creix per tot Europa, per tot el planeta.
Davant aquesta amenaça, cal una resposta àmplia i unitària, des de baix. Per tant, en aquesta lluita hem de col·laborar entre forces molt diverses que discrepem en molts altres temes. No ens podem permetre repetir l’error dels anys 30, quan sectors de l’esquerra es van negar a impulsar la lluita unitària perquè altres grups d’esquerres eren “el mateix que els nazis”. Tampoc no ens podem permetre l’error de fiar-nos de pactes electorals, on tothom ha d’acatar un programa polític de gestió del sistema, i on qualsevol visió més radical queda reprimida.
La lluita unitària és precisament això; acció unitària des del respecte vers la diversitat, sense que ningú intenti imposar la seva visió política sobre la resta, i sense que ningú no hagi d’abandonar els seus propis principis.
A Catalunya, treballem en aquest sentit des de l’any 2010; encara ens queda molta feina per fer, però hem aconseguit molt. A gran part de l’Estat espanyol no hi ha res semblant.
Seria d’esperar que la resposta àmplia davant aquest judici —amb la victòria parcial aconseguida fins ara, que esperem que sigui definitiva al setembre— inspiri gent en altres territoris de l’Estat espanyol a iniciar moviments semblants.
Nota de DK: UCFR va haver d’assumir la meva defensa, i em va representar la Laia Serra. Però, UCFR no tenia fons suficients per a un cas tan llarg. S’ha iniciat un crowdfunding on encara falta per arribar a l’objectiu. Tota contribució serà benvinguda: bit.ly/UCFRraval
Aquest article va aparèixer per primera vegada, en castellà, a ElDiario.es, 25/07/2024.
