Sebastián Castiglioni Gramajo
Tornar a casa després d’un any mai havia sigut una cosa que em generés preocupació o angoixa, però aquesta vegada ha estat diferent.
Des que va guanyar les eleccions Milei, per a tot el poble argentí ha comportat rebre una mala notícia, cada vegada que miràvem la televisió, parlàvem per telèfon, o quan tocava fer la compra o pagar les despeses.
Fins i tot les persones que, com jo, no vivim actualment a l’Argentina, també estem al corrent i sentim l’angoixa i el dolor del poble. I no solament per la situació econòmica, sinó també pel negacionisme i el tracte proper que té aquest govern amb els genocides que van perpetuar l’última dictadura al país, que encara deixa a mares sense fills, àvies sense nets i persones que no coneixen la seva identitat.
Moltes persones cauen sota l’autoengany que, tot i que el seu discurs és terrible, el govern de Milei està millorant l’economia, que només hem de donar-li temps…
Però, quant de temps han d’esperar les 35 persones contades que he vist dormint al Subte (metro)? I les cinc que han mort al carrer pel fred? I els milers de famílies que arriben als menjadors populars perquè a casa no tenen res? Quant de temps han d’esperar les escoles i universitats que han començat les classes sense llum o que han de rebre als estudiants amb gana perquè no tenen menjar a casa seva? O els joves que han de sortir cada dia a vendre el que sigui que trobin per alimentar a les seves famílies?
Que no hi ha diners es mentida, i que hem de donar-li temps també ho és, perquè mentre el poble mor de fred, de gana i d’angoixa, Milei i el seu govern compren avions de guerra a Estats Units, viatgen arreu del món, fan millores innecessàries a les seves propietats i es gasten milions en hotels i en trobades amb els feixistes d’Amèrica i Europa.
Grans empresaris
A més, tot i que el poble ha patit una pèrdua d’aproximadament el 40% del sou, els grans empresaris han reportat beneficis d’aproximadament un 800%: cada cèntim que li han robat al poble treballador.
A més, també ha sigut molt descoratjador el tema del genocidi que continua patint el poble palestí fa quasi deu mesos (que com ja tots sabem, fa més de setanta-sis anys que viuen sota una ocupació il·legal i un estat d’apartheid).
És que els mitjans d’informació més grans no ofereixen notícies verídiques i l’únic que arriba sempre és des del focus israelià, ja que a l’Argentina la comunitat sionista (que no la jueva, i cal aclarir que hi ha molts jueus que no són sionistes i que no donen suport a l’estat il·legítim d’Israel) és molt forta.
Hi ha grups com Judíes x Palestina (@judiesxpalestina a Instagram) que tracten de difondre informació i fer protestes i actes. Tot i que fan un treball molt bo i admirable, no arriben mai a la magnitud que veiem a la resta del món. També és cert que és molt complicat parlar de temes estrangers quan la gent està molt fixada i (raonablement) preocupada pel que passa al nostre país.
Com ja sabem, el ressorgiment del feixisme a escala global està estretament relacionat amb el desgast del capitalisme, que ja fa molt de temps que no aporta res de bo al món (si és que en algun moment ho ha fet…), i que cada dia més i més de nosaltres ens adonem que cal fer un canvi radical i urgent del sistema si volem sobreviure, tant nosaltres els humans com tots els éssers vius i la mateixa Terra, que patim els excessos i abusos de la classe dominant.
L’autor és militant de Marx21 Catalunya, procedent de l’Argentina.
