Jesús M. Castillo
Estem en plena crisi ecològica global integrada per multitud de problemàtiques socioambientals estretament relacionades entre si.
El canvi climàtic i la Sisena Gran Extinció de biodiversitat, provocades pel creixement continu i accelerat del sistema capitalista, són els millors exemples d’aquestes problemàtiques socioambientals.
Alhora, el capitalisme ha promogut que la majoria de la població mundial visqui en entorns urbans de baixa qualitat ecològica que la sotmeten a alts nivells d’estrès ambiental, entre els quals destaquen nivells elevats de contaminació alimentària, lumínica, acústica, atmosfèrica per gasos i partícules, i a altes temperatures. A aquests estressos ambientals se sumen els estressos socioeconòmics. Tots dos tipus d’estressos afecten especialment la gent treballadora amb menys renda.
En aquest context de crisi ecològica global i concentració metropolitana estressant, els arbres urbans compleixen funcions ecològiques clau per al nostre benestar. Funcionen com a filtres de partícules fines procedents del trànsit rodat, les quals s’enganxen a les fulles en comptes d’entrar als nostres pulmons on provoquen malalties cardiorespiratòries. A més, absorbeixen carboni atmosfèric mitigant la crisi climàtica.
També són hàbitats de refugi i cria de fauna urbana, com aus i ratpenats, que eliminen plagues urbanes com mosquits i rosegadors. Així mateix, l’arbreda urbana regula el clima, per exemple, disminuint l’efecte d’illa de calor de les ciutats i creant refugis climàtics.
Per si no n’hi hagués prou, els arbres milloren el paisatge urbà fent-lo més amigable a l’ésser humà i promovent l’existència d’espais de convivència on es teixeixen, dia a dia, xarxes socials de suport mutu entre veïnes.
Els gestors de molts nuclis urbans i els moviments socials de tots han interioritzat aquestes funcions socioecològiques de l’arbrat urbà. Per tant, promouen plantacions de nous arbres i cuiden adequadament els existents.
Tot i això, els gestors d’algunes ciutats i pobles, com Sevilla (la cito expressament perquè és on visc), maltracten l’arbrat urbà contínuament mitjançant podes abusives que condueixen a tales prematures, o directament els talen. I quan no ho fan els gestors públics directament ho fan particulars amb el vistiplau de les administracions públiques, principalment ajuntaments.
Aquest maltractament de l’arbrat urbà sol anar unit a la subcontractació del seu manteniment a empreses privades que veuen els arbres com una manera de maximitzar-ne els beneficis, ignorant totes les seves funcions ecosocials. Aquestes subcontractacions solen estar lligades a processos de corrupció i corrupteles als ajuntaments de torn, ja sigui a nivell polític o de funcionaris que romanen als seus llocs d’alta responsabilitat encara que canviï el govern local.
Així, el maltractament de l’arbrat comporta nuclis urbans molt estressants al servei d’una minoria empresarial que s’enriqueix amb la gestió, mentre viuen en urbanitzacions de luxe ben arbrades, alhora que minven la qualitat de vida, quan no l’escurcen directament, de milions de persones treballadores.
Als nuclis urbans on l’ajuntament gestiona bé l’arbrat urbà, els moviments socials ecologistes es dediquen a impulsar propostes constructives per seguir millorant la qualitat ecològica, i s’avança en temes com la mobilitat urbana sostenible, la conservació de la biodiversitat, l’impuls de les energies renovables i la gestió de residus.
Tot i això, en aquelles ciutats i pobles on els ajuntaments maltracten l’arbrat, els moviments socials han d’estar, contínuament, a la defensiva per evitar, o almenys rebaixar, la degradació de l’entorn urbà. Això fa que no s’avanci tant en altres aspectes d’ecologia urbana.
Per als grecs clàssics, els idiotes eren els que no tenien interès per la cura del públic. Malauradament, encara hi ha molts idiotes a molts ajuntaments.
Tot i així, cada vegada som més les persones que ens preocupem i mobilitzem en defensa dels nostres arbres, ja siguin a parcs, jardins públics i privats o carrers. Sabem que en la conservació de cada arbre urbà hi va la nostra vida.
