Sebastián Castiglioni Gramajo
En aquests darrers mesos estem observant com estudiants de tot arreu del món s’aixequen demanant justícia per i per al poble palestí.
A dia d’avui, hi ha confirmats més de 170 campaments a centres d’educació. Les demandes recurrents en totes aquestes protestes organitzades són que els centres educatius tallin tota mena de llaços (acadèmics, econòmics, diplomàtics…) amb institucions de l’Estat d’Israel i altres institucions que es beneficiïn del genocidi i la neteja ètnica, i que la informació sobre aquests llaços sigui compartida públicament amb els estudiants. També s’exigeix un alto el foc permanent i que l’Estat d’Israel sigui jutjat i condemnat pels organismes internacionals de justícia, als quals ja han ignorat i incomplert els seus requeriments en repetides ocasions sense cap conseqüència.
Aquestes acampades autogestionades, organitzades i dutes a terme pels mateixos estudiants, van començar a Estats Units, on els atacs i la brutalitat dels organismes repressius de l’Estat i els grups sionistes han estat una quelcom recurrent. Tot i el gran nombre de persones ferides i arrestades —més de 2.900— entre elles tant estudiants com professorat, les manifestacions a EUA continuen resistint i lluitant de manera pacífica.
De mica en mica, aquestes manifestacions i resistències han assolit una magnitud internacional: França, Canadà, Itàlia, Alemanya, Estat espanyol, Regne Unit, Brasil, Argentina, Mèxic i Austràlia són alguns dels països on grups organitzats (sindicats, comitès, associacions… ) d’estudiants han decidit prendre i ocupar completament o parcialment els centres d’estudi. En aquests espais es pot viure i observar una comunitat organitzada i unida on funcionen menjadors, assemblees, tallers, xerrades… i fins i tot concerts.
Trencar
A l’Estat espanyol, les acampades van començar a la Universitat de València, però ara s’estenen pràcticament per tot el país, amb la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Salamanca i la Universitat de Barcelona essent de les que més persones acampades reuneixen.
Pel que fa a Barcelona, l’acampada es realitza a l’escola històrica de la UB situada a la Plaça Universitat, on els estudiants van decidir que no finalitzaran l’acampada fins que la UB no trenqui tota mena de relacions acadèmiques, de recerca i intercanvi amb institucions que donin suport al genocidi del poble palestí i el règim d’apartheid que imposa Israel.
Afortunadament, les acampades a l’Estat espanyol no són atacades per grups sionistes ni per les forces repressives de l’Estat, però no és així a tot Europa.
Als Països Baixos, Alemanya i França s’estan veient, així com a Estats Units, nombrosos i brutals atacs i odi per part de la policia i grups sionistes i feixistes vers les i els manifestants, majoritàriament estudiants, en manifestacions totalment pacífiques. Tot i així, les protestes, manifestacions i actes de solidaritat per Palestina segueixen i continuaran multiplicant-se i no cessaran fins que Palestina sigui lliure.
El autor és militant de Marx21 i estudiant a Barcelona
