- L’extrema dreta continua avançant a tot el món. Javier Milei, el nou president “libertari” de l’Argentina, no només advoca per una economia neoliberal de línia dura, sinó que fa apologia de la dictadura militar assassina que va estar al poder entre el 1976 i el 1983. Un altre líder d’extrema dreta, Narendra Modi, es presenta a la reelecció a l’Índia. Giorgia Meloni, primera ministra feixista d’Itàlia, intenta canviar la Constitució i centralitzar el poder a les seves mans. Geert Wilders no s’ha pogut convertir en primer ministre d’Holanda, però el seu Partit per la Llibertat (PVV) es va imposar a les eleccions parlamentàries del novembre passat amb gairebé el 24% dels vots. Els grans partits feixistes d’Alemanya i França —Alternativa per a Alemanya (AfD) i Rassemblement National (RN), respectivament— esperen obtenir uns resultats comparativament bons a les eleccions al Parlament Europeu i aprofitar els seus èxits a les eleccions nacionals i locals passades.
- Dins dels partits establerts de dretes, són personatges com la conservadora britànica Suella Braverman i Friedrich Merz de la CDU alemanya, que utilitzen una retòrica d’extrema dreta, les que guanyen influència. A Europa, és possible que el centredreta recorri cada cop més als vots parlamentaris de l’extrema dreta. Mentrestant, a les eleccions presidencials nord-americanes, Donald Trump, gràcies a la seva forta base popular republicana, va per davant de Joe Biden a la majoria dels sondejos d’opinió.
- L’avenç de l’extrema dreta és el resultat directe del fracàs dels principals partits neoliberals de centredreta i centreesquerra. Van reaccionar a la crisi financera mundial dels anys 2007-9 obligant la gent treballadora corrent a pagar el cost, mitjançant l’austeritat. Per exemple, a Grècia el PIB per càpita, 22.314 dòlars en 2023, continua estant molt per sota del seu màxim de 31.902 dòlars en 2008. Els salaris s’han vist encara més afectats pel repunt inflacionista causat per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Això ha facilitat que l’extrema dreta denunciï demagògicament les “elits” o la “casta”. També els ajuda el fet que, vergonyosament, solen ser els únics partits que critiquen la guerra “proxy” de l’OTAN contra Rússia a Ucraïna a molts països.
- L’extrema dreta intenta desplaçar la justificada ira popular davant la manera com les vides de les persones treballadores han empitjorat des de l’esclat de la crisi financera mundial, apuntant a les persones migrades i refugiades, tot i que aquestes es troben entre les víctimes més grans de la crisi multidimensional en què el sistema es troba ara atrapat. Es calcula, per exemple, que les guerres imperialistes lliurades per Estats Units i els seus aliats per mantenir el seu domini a l’Orient Mitjà han desplaçat almenys 38 milions de persones. El govern genocida israelià de Benjamin Netanyahu pretén expulsar el poble palestí de Gaza. Si les persones desplaçades es volen refugiar a Europa, se les fa retrocedir i se les assetja. 600 persones refugiades van ser assassinades en un naufragi a la Mediterrània prop de Grècia, quan el seu vaixell va bolcar durant un pushback (devolució en calent) de la guàrdia costanera grega.
- L’extrema dreta s’ha vist enormement reforçada per la manera com els partits governants de “l’establishment” han intentat apaivagar-la, endurint els controls migratoris i atacant les llibertats civils mitjançant l’augment de la repressió. El fracassat govern conservador de Rishi Sunak a la Gran Bretanya s’esforça desesperadament per “aturar els vaixells” que creuen el Canal de la Manxa, mentre el Parlament Europeu vota noves lleis antimigració, cosa que empitjora encara més la política de la UE de “l’Europa Fortalesa”. La islamofòbia va començar com una manera de justificar les intervencions de l’imperialisme occidental a l’Orient Mitjà, però ha estat desenvolupada “des de baix” per l’extrema dreta. El ferotge racisme antimusulmà que prediquen ha estat generalitzat pels partits governants. L’islamofòbia de l’extrema dreta els porta a donar suport fermament a Israel, sense deixar de jugar amb l’antisemitisme. Els governs els reforcen, en titllar d’antisemites els qui critiquen Israel i atacant especialment les persones musulmanes i les persones jueves antisionistes que es mobilitzen contra el genocidi.
- L’extrema dreta i l’ofensiva racista més àmplia han de ser combatudes sense treva i a la màxima escala possible. Atès que els seus avenços més importants han tingut lloc a les eleccions, cal fer-los front allà també. Però això no significa donar suport als partits de centreesquerra que simultàniament han aplicat polítiques neoliberals i han apaivagat l’extrema dreta: una extrema dreta que utilitza el racisme antimigrant de forma demagògica per desafiar aquestes polítiques neoliberals. A les properes eleccions —per exemple, al Parlament Europeu— com a corrent demanem el vot per a les candidatures que s’oposen a l’austeritat, al racisme i a la guerra i impulsen la solidaritat amb el poble de Palestina.
- Però molt més important que aquest àmbit electoral és la lluita als carrers i als llocs de treball. Treballem per mobilitzar una oposició massiva contra els feixistes organitzats, intentant unir-nos amb els nostres companys i companyes als sindicats, en organitzacions polítiques de l’esquerra i amb les organitzacions comunitàries per bloquejar les manifestacions i les agressions feixistes. Treballem per construir moviments de masses el més amplis possibles que uneixin totes les persones i organitzacions que s’oposen al racisme i promouen la solidaritat amb les persones migrades i refugiades.
- El racisme i el feixisme estan profundament arrelats al sistema capitalista, la crisi del qual està alimentant l’auge de l’extrema dreta. Com a corrent, treballem per la revolució socialista internacional necessària per alliberar el món del capitalisme i de tots els mals que comporta, i per assolir la justícia per a tothom, sobre la base d’una democràcia real des de baix. El moviment de solidaritat amb Palestina —representat per les inspiradores protestes estudiantils a Estats Units— és un exemple del tipus d’esquerra antiimperialista i antiracista que cal construir.
La coordinació del Corrent Socialisme Internacional
2 de mayo de 2024
