La lluita de classes segueix: La classe treballadora té més potencial que mai
Xoán Vázquez
Quan Marx i Engels van acabar El Manifest Comunista amb la crida a l’acció: “Treballadors del món, uniu-vos!”, la classe treballadora constituïa entre el 2 i el 3 per cent de la població mundial. Avui dia, les persones treballadores assalariades són una majoria mundial amb un enorme potencial per enterrar aquest sistema podrit.
L’any 2023, només a l’Estat espanyol, la classe treballadora era de més de 21 milions, encara que segons les enquestes més del 50% es considerava classe mitjana o integrada a la nova denominació classe mitjana treballadora, terme que solen emprar els partits de centre esquerra en períodes electorals.
Però aquest concepte d’una classe treballadora cada cop més aburgesada i integrada al sistema no és nou. Després del maig del 68, amb 9 milions de treballadors i treballadores en vaga, gran part de l’esquerra es va posar a buscar el nou subjecte revolucionari cridat a encapçalar la transformació de la societat. A mitjans dels 80 es decreta la fi del proletariat i l’any 2004 ens vam assabentar que aquest nou subjecte revolucionari és “la multitud”.
La crisi econòmica de l’any 2008 ens va tornar a mostrar la cara més despietada del capitalisme i a recordar-nos que l’antagonisme de classe, com diu la cançó, “no estaba muerto… estaba de parranda”. Un màxim històric de cinc milions d’aturats l’any 2013, la precarització laboral i els salaris baixos van ser el context quotidià d’un Estat espanyol escanyat per la crisi econòmica. Construcció i turisme van ser els sectors més afectats mentre les retallades en sanitat i la precarització al sector de l’ensenyament arriben fins als nostres dies.
Vagues
N’és una prova les dades recollides a l’estadística de Huelgas y Cierres Patronales 2023 publicada per l’INE en què es pot comprovar que són sanitat i educació juntament amb els serveis els sectors que acumulen un nombre més gran de participants i jornades no treballades.
L’estadística recull també l’increment notable de la conflictivitat laboral duplicant-se, amb relació a l’any 2022, tant el nombre de jornades no treballades com de participants.
Durant el passat any les mobilitzacions en sanitat i l’educació van ser contínues tant al sector privat com al públic, on els sindicats i les Plataformes ciutadanes defensores de la sanitat pública van omplir les Conselleries de Sanitat amb milers de reclamacions per millorar els serveis d’Atenció Primària, reduir les llistes d’espera i denunciar la manca de metges als Punts d’Atenció Continuada. De gener a octubre es van dur a terme a tot l’estat 87 vagues al sector sociosanitari que van comptar amb la participació de més de 100.000 persones treballadores, cosa que va suposar 286.535 jornades no treballades.
Educació ha estat un altre dels fronts de batalla durant 2023. Les mobilitzacions van començar al gener a Catalunya i no han parat al llarg de l’any. Revertir les retallades, reducció de l’horari lectiu, pacte d’estabilitat del personal interí, equiparació salarial dels professors de FP i els de secundària, així com climatitzar i adequar les escoles davant la pujada de temperatures, van ser algunes de les principals reivindicacions a què el ministeri de educació i conselleries autonòmiques van respondre negativament argumentant la coneguda falta de pressupost.
Al sector serveis Amazon va fer front al mes de novembre a dues jornades de vaga a tots els seus principals centres de treball a l’Estat espanyol, convocats pel sindicat CCOO en solitari, en un període d’augment de l’activitat pel Black Friday i el Cyber Monday.
Aquestes aturades d’una hora per torn, les primeres que convoca el sindicat a nivell estatal i a les que estaven cridades unes i uns 20.000 treballadors, tenien com a finalitat protestar per les condicions laborals de la plantilla i pels salaris pagats per la companyia, que des de CCOO consideren insuficients. La vaga al gegant del comerç electrònic, era la primera que es convocava a nivell estatal a Amazon, on sí que s’han secundat aturades per centres de treball, segons CCOO.
Resistència
Vivim un panorama sovint ombrívol sobre la resistència als centres de treball plantejat per aquells que diuen que els canvis a la societat al llarg de dècades han fet que les formes “tradicionals” de resistència al lloc de treball siguin impossibles o antiquades i que hi ha hagut un canvi d’una classe treballadora tradicional, de ser col·lectiva i solidària ha passat a estar fragmentada i a tenir moltes etiquetes diferents.
Davant d’aquests arguments pessimistes, hem de respondre que la capacitat fonamental de les i els treballadors per resistir (el seu poder per deixar de treballar i tancar la producció) continua sent una realitat
Però aquests canvis no només causen dificultats als i les treballadores. La seva naturalesa precària crea desafiaments també per a les organitzacions sindicals que s’han de saber adaptar. Tot i que no cal exagerar la importància d’aquests desafiaments com ho demostren les treballadores de la neteja de Lugo que després de quatre mesos de vaga van aconseguir una pujada salarial del 18,30% i millores en els permisos, les vacances i en les assegurances d’accidents a més del pagament dels salaris endarrerits a les treballadores que van participar en la vaga.
Les estadístiques de vagues poden semblar força descoratjadores i no sempre reflecteixen bé el que està passant. Però el que és innegable és que la classe treballadora té un poder col·lectiu que la pot convertir en la “sepulturera del capitalisme”.