Rubén J. Vargas
La llista de propostes verdes de la Unió Europea (UE) és extensa. A la UE li agrada projectar una imatge de cara a la ciutadania i a la resta del món com un model a seguir quant a lleis i propostes mediambientals.
No obstant això, la realitat és molt menys favorable.
L’any 2019, la Comissió Europea va presentar el Pacte Verd Europeu el principal objectiu del qual és que Europa sigui el primer continent climàticament neutre l’any 2050. Aquesta proposta cerca reduir emissions un 55% per a l’any 2030. Les parts del pacte que afirmen haver complert o estar complint són la creació del Fons Social per al Clima en 2022, la proposta “Primer, l’eficiència energètica” en 2023 i la pionera Llei de Restauració de la Natura.
El maig del 2023 també van presentar REPowerEU, un pla per posar fi a la dependència de la UE pel que fa als combustibles fòssils russos —probablement accelerat per la invasió russa d’Ucraïna— i per fer front a la crisi climàtica. Aquest pla cercava impulsar les energies renovables i implementar el seu Pla Industrial del Pacte Verd.
La UE afirma que vol dirigir-se cap a una economia circular i consum sostenible per assolir la neutralitat climàtica.
Per això, vol frenar la generació de residus amb la legislació de l’any 2022 que cerca restringir l’envasament innecessari, fer que tots els envasos del mercat de la UE siguin reciclables i reduir les necessitats de recursos naturals primaris, augmentant l’ús de plàstics reciclats als envasos.
La intenció amb això és “reduir a 43 milions de tones les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades dels envasos, davant dels 66 milions de tones que es generarien si no fos per la modificació de la legislació.”
En aquesta mateixa línia, la UE també diu que vol implementar el “Dret a Reparar” i reduir el consum tèxtil amb la proposta #ReFashionNow.
Diluint les regles a la pràctica: emissions de gasos
Segons el Washington Post, la tardor passada, el bloc de 27 nacions va aconseguir un acord polític líder al món per posar fi de manera efectiva a la venda d’automòbils no elèctrics per a l’any 2035.
Però aquest any, un grup de països va cercar suavitzar les regles. Les regulacions s’han mantingut pràcticament intactes, tot i que Alemanya va obtenir una excepció per als vehicles convencionals que funcionarien amb combustibles elèctrics neutres de carboni. Aquests combustibles encara no són econòmicament viables per al seu ús massiu.
L’impuls va causar el creixent descontentament entre els executius de la indústria automotriu a tot el continent per un canvi total als vehicles elèctrics i la fi dels automòbils que utilitzen motors de combustió interna, la producció dels quals està vinculada a desenes de milers de llocs de treball a Alemanya , Itàlia i més enllà.
Clarament, als empresaris no els fa cap gràcia haver de pagar una transició justa per a la classe treballadora d’aquest sector i mouen fitxa per suavitzar les lleis climàtiques europees.
L’extrema dreta també juga el seu paper en tombar les propostes climàtiques. El ministre de Transport d’Itàlia, Matteo Salvini, d’extrema dreta, va dir en una conferència de concessionaris d’automòbils al maig a Verona. “Ara som una minoria de bloqueig; volem convertir-nos en majoria.”
Però no només és la ultradreta europea; el centre dreta liberal també cerca soscavar les propostes. Durant un discurs sobre com reactivar la indústria francesa, el president Emmanuel Macron va demanar al maig “una ruptura regulatòria europea”. “Ja hem aprovat moltes regulacions ambientals a nivell europeu, més que altres països”, va dir Macron. “Ara hauríem d’implementar-les, no fer nous canvis a les regles o perdrem tots els nostres actors [industrials].”
Reducció de deixalles
El Comitè de Medi Ambient del Parlament Europeu va votar el 14 d’aquest febrer sobre els objectius de reducció del malbaratament d’aliments a tota la UE i sobre responsabilitzar els productors per les deixalles tèxtils. Es tracta de dos fluxos de deixalles que exerceixen una enorme pressió sobre els recursos naturals del planeta, segons la xarxa ambiental Zero Waste Europe. La proposta en la seva forma actual encara no aconsegueix canviar fonamentalment la manera com Europa tracta els seus recursos.
Els eurodiputats van acordar elevar els objectius de reducció del malbaratament d’aliments al 20% per al processament i la fabricació, i al 40% per al comerç detallista, els restaurants i les llars.
Aquest resultat, però, va en contra dels compromisos anteriors assumits pel Parlament Europeu en la resolució de l’any 2020 sobre el Pacte Verd: reduir el malbaratament d’aliments en un 50% des de la granja fins a la taula.
Theresa Mörsen, responsable de polítiques de residus i recursos de Zero Waste Europe, afirma: “Lamentem que el compromís assolit sigui un altre cop als objectius originals del Pacte Verd de la UE. Excloure completament dels objectius els aliments perduts a nivell agrícola no és acceptable, i esperem que els responsables de les polítiques compleixin el seu compromís d’establir objectius de reducció a nivell de producció primària en els propers anys.”
Finalment, el Comitè va optar per afeblir les esmenes relatives a la classificació obligatòria dels residus abans de la seva incineració o abocament. Ara simplement s’anima els Estats membres a classificar els residus per endavant. Aquesta decisió contrasta marcadament amb dades recents d’Eurostat, que revelen que el 52% dels residus acaben en fluxos mixtos de residus destinats a la incineració i als abocadors.
Reducció de pesticides
L’executiu de la UE va presentar la llei proposada, anomenada SUD, el juny de l’any 2022, juntament amb la seva cosina no menys polaritzadora, la Llei de Restauració de la Natura.
La mesura obligaria els països de la UE a reduir col·lectivament a la meitat l’ús i el risc de pesticides, que poden ser tòxics per a la salut humana i el medi ambient, l’any 2030, així com a promoure pràctiques agrícoles més sostenibles.
La realitat és que es pensa que, encara que la llei és massa important per rebutjar-se, la mesura si s’implementés aconseguirà una capacitat molt més reduïda que aquest objectiu inicial del 50%. És que la llei no és vinculant i els Estats membres poden optar per acceptar-la a diferents nivells.
Fons per a energies renovables destinats a defensa i control fronteres
Dels 10.000 milions d’euros assignats al fons destinat al desenvolupament d’energies renovables n’han quedat 1.500 milions. Es proposa redistribuir la resta per a fins militars i de control de les migracions.
Thomas Pellerin-Carlin, director d’inversions climàtiques i tecnologies netes de la UE a l’Institut d’Economia Climàtica, va advertir que el compromís podria ser catastròfic per a la indústria de les tecnologies netes, particularment atesa la creixent competència d’Estats Units i la Xina. Va declarar: “Anteriorment, es podia estimar que al voltant del 50 per cent dels fons de la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (PTEE) es destinarien al clima, i ara es pot estimar que serà al voltant del 0 per cent: aquests diners podrien passar de 5 de [un pressupost de] 10 mil milions a zero d’1,5 mil milions.”
Vet aquí la transformació d’Ursula von der Leyen de colom verd, amb què va fer campanya amb el Pacte Verd i la transformació d’Europa per a l’era digital del seu primer mandat, a falcó militar. I no és estrany després dels seus comentaris sobre finançar militarment Ucraïna davant Rússia o donar suport a l’Estat israelià en el seu genocidi del poble palestí a Gaza.
Sens dubte que una Europa més militaritzada és una Europa menys verda i menys sostenible. Per tant, cal emmarcar les reivindicacions climàtiques als carrers que ja han demostrat que són l’únic lloc on la classe treballadora pot exercir pressió real i aconseguir millores quant a justícia climàtica.