David Karvala
Cal combatre el racisme i l’extrema dreta per tot el món. Per aquest motiu, la xarxa internacional World Against Racism and Fascism (WARAF) ha tornat a convocar protestes al voltant de la jornada de l’ONU contra la discriminació racial.
La data oficial de la jornada és el 21 de març, “per commemorar la massacre de joves que es van oposar a l’apartheid racista a Sud-àfrica el 1960” com declara WARAF, però la crida a accions aquest any abasta tota la setmana des del dissabte, 16 de març.
La gran preocupació amb la terrible situació a Gaza, i la necessitat de mobilitzar-se contra el genocidi a la franja, ha contribuït que els preparatius per a les protestes del 16M vagin amb cert retard, però continuen sent molt importants.
El creixent nombre de conflictes armats en marxa a diferents parts del món s’alimenten del i fomenten el racisme. Creixen les tanques, cada cop més cruels, a les fronteres, per impedir l’arribada de les persones que fugen de les guerres… o de la pobresa, dels estralls del canvi climàtic…
D’altra banda, l’extrema dreta creix i es coordina cada cop més a nivell global. Mostra d’això ha estat la Conferència Política d’Acció Conservadora (CPAC), la cimera ultra celebrada a Washington al febrer, amb la participació de Donald Trump, el seu ex assessor Steve Bannon, el nou president argentí, Javier Milei, o Nayib Bukele, de El Salvador… sense oblidar Abascal de VOX.
Cal una resposta específica i unitària davant aquesta amenaça, més enllà de les diferències existents dins de les esquerres sobre la política internacional i moltes altres qüestions.
Això s’aplica especialment a l’Estat espanyol.
Condicions de vida
VOX és la tercera força al Congrés espanyol i és present a molts parlaments regionals i ajuntaments. A molts llocs VOX forma part del govern en aliança amb el PP, i junts apliquen polítiques d’extrema dreta contra les condicions de vida de les persones treballadores, els drets LGBTI+, els drets de les dones, les minories nacionals, etc. Les darreres enquestes indiquen que podrien formar part del proper Govern espanyol.
A Catalunya, la decepció pel fracàs de les mobilitzacions independentistes de l’any 2017 ha portat una minoria del moviment a atacar les persones migrades, amb nous partits catalanistes d’extrema dreta, com “Aliança Catalana” o el “Front Nacional de Catalunya”. El seu sorgiment porta a Junts a copiar elements del seu discurs racista.
I fins i tot sense que l’extrema dreta arribi al poder estatal, el Govern central del PSOE i Sumar continua aplicant polítiques migratòries racistes. Això va des de les deportacions d’activistes socials musulmans, fins a la massacre del juny de l’any 2022 a Melilla, quan entre 37 i 100 persones van morir en una acció policial a la frontera, una acció que el ministre de l’Interior Gran Marlaska va justificar com a “oportuna”.
La plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) a Catalunya convoca una manifestació a Barcelona que reunirà forces molt diverses el 16 de març, sota el lema “unim-nos per un món sense racisme ni feixisme”. També hi haurà una manifestació unitària a Sevilla, convocada per Unidad Contra el Fascismo y el Racismo Andalucía.
S’espera que també hi hagi accions impulsades per ONG antiracistes a diversos territoris de l’Estat, cosa que és evidentment positiva. Tot i això, aquestes accions no solen denunciar l’extrema dreta com a tal, i sobretot no cerquen construir una xarxa àmplia i continuada en el temps, com sí que pot fer una acció d’un moviment unitari.
Efectivitat
L’experiència viscuda demostra l’efectivitat de la lluita unitària i sostinguda. El problema és que gran part de l’esquerra i els moviments socials a l’Estat espanyol no impulsen aquest tipus de lluita. O no prenen seriosament el problema del racisme i l’extrema dreta, o bé proposen només una resposta minoritària, limitada als que comparteixen el seu programa polític.
El problema és que a la majoria de l’Estat espanyol no hi ha un moviment unit contra el feixisme i el racisme, simplement perquè no hi ha les forces polítiques als respectius territoris disposades a impulsar aquest moviment.
A Catalunya, on UCFR té força arrelament, hi ha persones compromeses amb el moviment de totes les sensibilitats de l’esquerra i moviments socials. Però amb poques excepcions, les seves organitzacions en conjunt no assumeixen com a tasca prioritària impulsar la lluita unitària.
A Marx21, i el corrent internacional del qual formem part, sí que assumim com a essencial la construcció de moviments amplis i unitaris, alhora que defensem la nostra pròpia visió marxista revolucionària.
Per tant, hi ha una necessitat urgent de lluita unitària contra el racisme i l’extrema dreta, amb moviments molt diversos i plurals. Però l’experiència és que com més persones se sumin a la xarxa de Marx21, més capacitat hi haurà per impulsar aquest moviment.
