Katerina Thoidou
El 8 de març, d’aquest any, a Grècia s’està convertint en una mobilització de vaga general al sector públic i privat.
Per sisè any consecutiu, el Dia Internacional de la Dona esdevé un eix central per a tota la classe treballadora i la joventut, contra el govern del sexisme, la pobresa i la guerra.
Aquest any, amb les decisions de la Direcció Central de Sindicats d’Empleats Públics (ADEDY), el Consell Sindical d’Atenes, la Federació Panhel·lènica d’Empleats d’Hospitals Públics (POEDIN), els sindicats primaris de salut, educació, municipis i molts altres sectors, estem avançant amb una vaga general per al 8 de març i manifestacions a moltes ciutats.
Alhora, les i els estudiants que lluiten en un moviment d’ocupació de les universitats contra els plans del govern de privatització, han acordat a les seves assemblees la participació organitzada a la vaga del 8 de març.
A les manifestacions del 8 de març participaran també les famílies de les 57 persones que van perdre la vida en l’accident de tren de l’any passat a Tempi, contra el govern que encobreix el crim més gran, per ocultar les seves pròpies responsabilitats per la manca de mesures de seguretat al ferrocarril. L’any passat vam fer història un dia com aquest.
Les dones, juntament amb els treballadors ferroviaris i tota la classe treballadora, vam inundar els carrers de tot el país i vam unir la indignació pels assassinats a Tempi amb la lluita contra l’opressió sexista. Un any després del crim de Tempi, el govern s’enfronta a bloquejos de granges, ocupacions estudiantils i dues vagues generals el 28 de febrer i el 8 de març.
Palestina
La vaga d’aquest any també està dedicada a les dones de Palestina, perquè volem enviar el missatge que estem lluitant juntament amb els nostres germans i germanes de Palestina contra les matances de dones i nens de Netanyahu, en un moment en què 1,5 milions de persones que estan reunides a Rafah estan sota amenaça, envoltades de militars israelians. Davant d’això, el Govern grec ha decidit enviar una fragata al Mar Roig per donar suport als crims d’Israel.
La formació de la Iniciativa “Moviment per la vaga del 8 de març” va tornar a exercir un paper clau en les decisions sindicals, havent obtingut desenes de resolucions de participació de sindicats i assegudes estudiantils. Potser aquest govern no té oposició al Parlament, però té l’oposició més forta que és el moviment, la vaga, l’ocupació i la manifestació.
Així com organitzem les nostres vagues pas per pas per tenir èxit, així hem organitzat l’èxit del 8 de març. La reunió que va tenir lloc el 30 de gener a Atenes va ser el començament d’una campanya enorme que inclou diverses accions, amb debats en llocs de treball, universitats i barris. Així obliguem la burocràcia sindical a assumir les nostres demandes.
Sota el govern conservador de Nova Democràcia, Grècia ocupa el primer lloc en feminicidis, amb un augment del 187% segons l’informe d’Human Rights Watch! La violència contra les dones, les violacions i l’assetjament sexual al lloc de treball surten a la superfície cada dia.
Les dones estan mal pagades i la bretxa salarial s’està ampliant. Els hospitals i tots els serveis de benestar social que necessiten les dones s’enfronten al saqueig de la privatització. El govern de Mitsotakis es proposa desmantellar el sistema públic de salut psiquiàtrica, en un moment en què la depressió és aproximadament un 50% més comú entre les dones que els homes. Els i les treballadores hospitalàries amb contractes de durada determinada, principalment dones —“els herois de la salut”, com se’ls va anomenar durant la pandèmia— s’enfronten ara a l’acomiadament perquè el govern està procedint a la privatització de l’atenció sanitària. Aquests atacs són els que aplanen el camí per als violadors…
Dins del sistema en multicrisi, el cos femení es converteix en un objecte. Veiem a tot el món, i especialment a la Grècia de Mitsotakis, el retorn de tot l’atac ideològic dels anys 50 sobre la “destí normal” de la maternitat i la creació d’una família. Això s’enfronta directament a totes les conquestes del període després del maig del 1968 a tot el món, que van obrir el camí a l’alliberament sexual de la dona. El qüestionament del dret a l’avortament i el control de la capacitat reproductiva de les dones formen part dels atacs generals dels capitalistes contra la classe treballadora en el seu conjunt, acompanyat pel ressorgiment de tota la ideologia sexista del que és normal i del que és “anormal”.
És per això que també veiem que s’ataquen els drets de la comunitat LGBTI+. El govern grec ha aprovat una llei sobre el matrimoni de parelles del mateix sexe… sota la pressió de les nostres lluites, i només per a mostrar una cara democràtica. Però alhora, després de les pressions de l’Església i de l’extrema dreta, se segueix excloent les parelles del mateix sexe de la possibilitat de formar una família i tenir criatures.
El “Moviment per la vaga del 8 de març” va aconseguir marcar la diferència en aquest tema. Assenyalem que l’opressió de les dones forma part de l’esforç general de la classe dominant i del Govern per posar la càrrega sobre les esquenes de la classe treballadora i que les demandes específiques de les dones no es poden abordar separadament de les demandes de tota classe treballadora per augments salarials, treball permanent i estable, salut, educació, serveis públics i gratuïts per a les necessitats de tot el món i no per al lucre d’uns quants.
A través d’aquest procés, els darrers anys hem tingut el sorgiment del nou moviment de dones que ha aconseguit transformar el tema de la violència contra les dones i l’assetjament sexual d’individual a un tema polític, convertint el #MeToo en una corrent massiu de desobediència social contra els estereotips sexistes que aquest sistema fomenta sobre homes, dones i la comunitat LGBTI+.
Amb aquesta orientació el moviment de dones, el Moviment per la vaga del 8 de març ha aconseguit construir un moviment de masses a Grècia que lluita contra l’opressió de les dones, amb els sindicats entrant a la primera línia d’aquesta lluita.
La unitat de les dones i els homes de la classe treballadora i les lluites conjuntes són molt importants perquè enforteixen les nostres pressions i demandes. Però també perquè a través d’aquest procés es trenquen a la pràctica els estereotips conservadors i les idees sexistes que aquest sistema imposa per dividir la classe treballadora i per explotar-la.
El moviment de vaga del 8 de març sosté que lluitar pel que es consideren drets de les dones és en realitat lluitar per tota la classe treballadora contra un govern que anteposa les necessitats dels guanys dels capitalistes per sobre de les necessitats de la majoria. Així doncs, la batalla contra el sexisme i l’opressió passa per l’exigència que aquest govern caigui.
Katerina Thoidou és militant de SEK, l’organització germana de Marx21 a Grècia.
