Xoán Vázquez
L’onada de protestes de pagesos, amb talls de carretera i tractorades, s’estén per tot Europa amb mobilitzacions que no havíem vist des de la crisi lletera de l’any 2009.
Aquest malestar del camp té raons i reflecteix, entre altres coses, la dificultat de dur a terme una transició ecològica del sector amb els postulats econòmics actuals i les incoherències del neoliberalisme verd. Els agricultors han deixat de ser els subjectes que garanteixen una alimentació adequada per viure condicionats pels dictats del mercat que han convertit l’alimentació en una mercaderia més.
Des del moment en què es dóna prioritat al mercat, l’agricultura i la ramaderia es converteixen en activitats desvinculades del territori i, com a conseqüència, la producció d’aliments respectant la terra i sense contaminar-la, en una excepció.
Com assenyala Isabel Vilalba Seivane, secretària general del Sindicat Labrego Galego (SLG-CCLL): “Lluitem per la sobirania alimentària, però ara que aquest terme apareix habitualment en discursos com el del president de Mercadona, la presidenta de sindicat Rio o el conseller de Medi Rural és important recordar què significa perquè crec que no ho van entendre bé (…) és el dret dels pobles a una alimentació saludable, nutritiva i a decidir les polítiques agràries i alimentàries.”
El periodista Enric Bonet descriu com s’ha arribat a aquesta situació: “La industrialització i la modernització a la segona meitat del segle XX van augmentar la productivitat del camp i van convertir Europa en una potència agrícola que exportava els seus excedents. Però des de principis d’aquest segle aquest model està estancat. I bona part dels pagesos europeus viuen atrapats en aquesta lògica productivista: intenten invertir en maquinària més moderna sense aconseguir increments significatius de productivitat, però sí que augmenten els seus deutes i emissions de diòxid de carboni.”
La PAC impulsa el productivisme
Aquest canvi que ha convertit l’alimentació en una mercaderia més té com a corresponsable la Política Agrària Comuna (PAC) creada per la Unió Europea amb l’objectiu de la seguretat alimentària a Europa i que actualment es regeix per criteris productivistes adaptats totalment a les necessitats del mercat global. Produir molt i barat per ser competitius als mercats.
El sector rep 41.400 milions en subvencions de la PAC. Aquestes subvencions es distribueixen amb un criteri basat en la quantitat de hectàrees. Això va provocar que, l’any 2020, el 0,5% de les explotacions europees més grans rebessin el 16,6% dels fons de la PAC. L’any 2022, un total de 536 milions d’euros de la PAC assignats a l’Estat espanyol van anar a parar només 400 grans empreses.
El 2 de febrer, en un comunicat de premsa el Sindicat Labrego Galego-Comissions Labregas (SLG-CCLL) assenyalava: “Ja a mitjans de gener des del SLG vam denunciar els problemes que per a les granges de model familiar portaria la complexa tramitació burocràtica de les noves normatives, afegits al menyspreu de l’administració gallega, estatal i europea a garantir preus justos al sector productor.”
“L’advertència que la nova PAC seria problemàtica la venim fent ja des de l’any 2022. La diferència fonamental és que veiem molt augmentada la càrrega burocràtica per cobrar unes ajudes iguals o inferiors a les que veníem percebent.”
Tot i les quantioses quantitats de diners públics que rep, el sector es caracteritza per la seva desregulació en haver desaparegut l’intervencionisme en els preus i excedents, així com en haver suprimit els aranzels sobre els aliments estrangers amb la signatura dels acords de lliure comerç. Aquesta desregulació ha perjudicat els productors i consumidors en benefici de les empreses alimentàries i les grans cadenes de distribució.
La Plataforma 6F
Félix Porto, responsable de coordinació sectorial d’Unións Agraries critica la politització de les protestes, especialment la marxa de tractors convocada per la Plataforma 6F. Porto considera lamentable que alguns tractin de manipular determinats sectors amb qüestions polítiques pures. José Manuel de les Heras de la Unión Campesina de Castilla y León matisa una mica més quan afirma: “Estem veient una instrumentalització de VOX del camp.”
Mentre que les grans organitzacions agràries, ASAJA, COAG i UPA, mantenen una actitud fins a cert punt conciliadora, els sindicats de la cornisa cantàbrica i la Unió d’Unions d’agricultors i ramaders (on és la Unió de Pagesos catalana) han criticat aquest intent de instrumentalització i han marcat distàncies amb la Plataforma 6F Sector Primari i la seva iniciativa anomenada “Un moviment civil per al camp espanyol.”
Cal rebutjar la polarització que la ultradreta intenta fomentar entre ecologistes i camperols doncs, com diu la crida del grup francès Les Soulevements de la terre: “si ens revoltem, és, en gran part, contra els estralls del sistema agroindustrial, que assassina el que queda del món camperol en nom de l’avenç de la producció.”
