Paty Gómez
Alfreda Noncia Markowska (10 de maig de 1926 – 30 de gener de 2021) va ser una dona polonesa d’ètnia gitana o romaní que durant la Segona Guerra Mundial va salvar al voltant de 50 nens i nenes jueves i romanís de morir a l’Holocaust (Samudaripen).
Markowska va néixer al si d’una família romaní polonesa que viatjava d’un lloc a un altre als voltants de Stanisławów, a la regió de Kresy de la Segona República Polonesa. El 1939, la invasió alemanya de Polònia la va sorprendre a Lwòw (Lviv).
Després la Unió Soviètica va envair també una part de Polònia, seguint el pacte signat entre Hitler i Stalin, el seu grup es va desplaçar a la part polonesa ocupada pels alemanys. El 1941 les tropes alemanyes van assassinar tots els membres de la seva família (entre 65 i 85 persones), inclosos el seu pare, la seva mare i els seus germans en una massacre a prop de Biala Podlaska. Alfreda va ser l’única supervivent.
Va perdre molts dies als boscos propers tractant de trobar la fossa comuna on reposaven les restes de la seva família. D’aquí va marxar a Rozwadçw on el 1942 es va casar a l’edat de 16 anys. Ella i el seu marit van ser capturats per la policia ucraïnesa en una batuda de la SS, durant la seva visita a Stanisławów, que els va lliurar als alemanys, però la parella va aconseguir escapar. A conseqüència d’això es van veure forçats a moure’s pels guetos de Lublin, Lodz i Belzec dels quals també van aconseguir escapar-se per acomodar-se a Rozwadów, lloc on els alemanys havien muntat un Camp de Treball per a les persones romanís.
A Rozwadów, Alfreda va ser contractada per treballar al ferrocarril i se les va arreglar per obtenir un permís de treball que la protegiria de noves detencions. Va ser llavors quan es va involucrar de ple en la tasca de salvar jueus i romanís, en particular nens i nenes, de morir a mans dels Nazis.
Es desplaçava als llocs on s’havien produït massacres de poblacions jueves i romanís per cercar supervivents. La majoria de vegades eren tantes les persones assassinades que els executors no s’aturaven per comprovar si les persones havien mort o havien quedat ferides, sovint Alfreda tenia èxit en la seva incursió i rescatava els ferits del munt de morts. Aleshores se’ls emportava a casa seva, els amagava i obtenia documents falsos que els protegien dels alemanys.
Alfreda també actuava rescatant dels combois de deportació a criatures, arriscant la seva vida per treure’ls de les files de detinguts, aprofitant per això la menor distracció dels soldats que els custodiaven.
Anys més tard, quan se li va preguntar per què no havia tingut por d’ajudar, va declarar que en aquell moment no esperava superar la guerra ella mateixa, per això la por no va ser un problema.
El 1944, els russos “alliberaren” aquesta àrea. Atès que l’Exèrcit Roig reclutava de manera forçosa les persones romanís a les seves files, Markowska al costat del seu marit i alguns dels nens i nenes que va salvar (inclosos també algunes criatures alemanyes que fugien dels soldats soviètics) van fugir cap a l’oest, primer cap al centre de Polònia i després cap al que es deien els “territoris recuperats” a l’oest de Polònia.
Després de la guerra, les autoritats estalinistes de la República Popular de Polònia van iniciar una campanya per obligar les persones romanís a assentar-se i abandonar el seu estil de vida tradicional. Com a conseqüència d’això, ella i la seva família es van instal·lar primer a prop de Poznan i, a la mort del seu marit, a Gorzów Wielkopolski.
A l’octubre de 2006, Alfreda Markowska va ser condecorada amb la Creu de Comandant, amb Estrella de l’Ordre de Polònia Restituïda per salvar nens i nenes jueves i romanís durant la Segona Guerra Mundial. El llavors president de Polònia, Lech Kaczyński, va elogiar el seu “heroisme i poc comú valentia, pel seu excepcional mèrit salvant vides humanes”.
