Paty Gómez
Mika Feldman d’Etchebéhère, l’argentina que va ser elegida com la seva “capitana” per milicians del POUM durant la guerra civil espanyola.
Micaela Feldman d’Etchebéhère, “Mika”, l’única dona amb comandament a la tropa de l’exèrcit republicà a la Guerra Civil espanyola, va néixer a Moisés Ville, Rosario, Argentina el 14 de març de 1902, filla de pares jueus russos fugits de les presons siberianes.
Mika va créixer escoltant els relats dels revolucionaris evadits dels genocidis i del terror tsarista. Als 15 anys, lligada als anarquistes, pronuncia el primer discurs. Als 18 anys Mika estudiarà la carrera d’odontologia a Buenos Aires. Ja aleshores tenia forts contactes amb l’esquerra i és on coneix l’amor de la seva vida Hipòlit Etchebéhère, francès. Junts van participar en la creació d’un grup polític al voltant de la revista Insurrexit i també junts van ingressar al Partit Comunista Argentí (PCA) el 1924, militància que només va durar dos anys ja que el 1926 són expulsats pels seus desacords amb la política estalinista del PCA i per les seves simpaties amb la figura de Lleó Trotski.
La parella va viatjar a la Patagònia per instal·lar un consultori de dentista ambulant i, d’aquesta manera, reunir diners amb què poder viatjar a Europa per participar dels moviments antifeixista i antinazi.
El seu primer destí va ser Madrid. A l’abril de 1931, es va proclamar la Segona República espanyola. Després es van traslladar a París i Berlín on, el 1934, van formar part d’un grup trotskista. Hipòlit estava malalt de tuberculosi, però només pensava a unir-se a les activitats revolucionàries a l’Estat espanyol. La parella tenia passaport francès i no va trobar obstacles per entrar al país abans del començament de la Guerra Civil, el 18 de juliol del 1936.
Es van confondre amb obrers, pagesos i revolucionaris i es van afiliar al POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). Immediatament els milicians van trobar a l’argentí “Hippo” el comandant que necessitaven.
Durant la Guerra Civil espanyola, al comandament d’Etchebéhère, amb “Mika”, van marxar al capdavant amb la seva columna motoritzada. El 16 d’agost, als afores d’Atienza, Hippo va ser abatut en combat. Mort el seu company, Mika va decidir seguir lluitant a Sigüenza. Va resistir atrapada a la catedral al costat dels refugiats civils. Amb pocs queviures i gairebé desarmats, esperant un reforç de Madrid… que mai no va arribar. Mika va donar proves de gran serenitat i valentia i va aconseguir escapar de l’enemic.
D’ocupar un lloc secundari a la milícia, va començar a dirigir la columna: va empunyar un fusell, va dirigir la construcció dels refugis, es va ocupar que els seus companys tinguessin menjar, abric… Va mantenir la moral de la tropa per sobre de tot i va executar les ordres de comandament. Els seus propis milicians la van triar capitana de la segona companyia del POUM.
Convicció
Van arribar a Madrid, van combatre a la Moncloa i a Pinar de Húmera. Mentre esperaven entrar en combat contra les tropes feixistes a Cerro de l’Águila, Mika va organitzar amb altres voluntaris una escola perquè els milicians aprenguessin a llegir i escriure a les trinxeres. Malament armats, els soldats van seguir l’exemple de convicció de la jove comandant i no van retrocedir malgrat la pluja de bales de les metralladores. Es van defensar amb bombes casolanes fetes amb llaunes de conserva i dinamita.
Finalment, a l’abril de 1937, després que les tropes del POUM van ser derrotades va ser detinguda a Madrid, on va ser i interrogada com a trotskista i enemiga de la República. Gràcies a les gestions dels seus amics, especialment de l’anarquista Cipriano Mera, va ser posada en llibertat però ja no se li va permetre tornar a l’exèrcit. Va romandre a Madrid fins dies abans de la caiguda de la ciutat.
Madrid va ser presa per les tropes franquistes el 28 de març de 1939. El perill latent va obligar Mika a ocultar-se i a seguir la lluita des de la clandestinitat. No obstant, una patrulla franquista la va detenir. Només el passaport francès la va salvar. Va trobar asil al Liceu Francès durant sis mesos. L’abril del 39 ja era a París, però la imminent presa de la capital francesa i la seva condició de jueva i militant esquerres li van aconsellar tornar a Buenos Aires, ciutat on va romandre fins al final de la II Guerra Mundial.
Sense renunciar a les seves conviccions antifeixistes, Mika va col·laborar amb la revista Sud, de Victoria Ocampo, on va avançar un fragment del seu llibre Mi guerra de España.
El 1946, va retornar a França. Anys després, el 1968, a París, al maig francès va ajudar els estudiants a aixecar barricades amb llambordes als carrers. Va participar en manifestacions contra la dictadura militar argentina. Mika Feldman d’Etchebéhère va morir a París el 7 de juliol de 1992.
Els seus últims anys els va passar en una residència de gent gran. A la seva mort va ser incinerada i les seves restes escampades (clandestinament) al Sena pels seus amics francesos.
