Marx21.net
Amb aquest número, arribem a les 50 edicions del butlletí. És un bon moment per fer balanç.
La xarxa anticapitalista Marx21 va ser creada per mitja dotzena de persones que havien militat a En lluita, després de fracassar els seus intents d’evitar la dissolució d’aquest grup, cosa que va passar a finals d’octubre de 2016. (Vegeu el text “Per què necessitem una organització revolucionària?” que resumeix la seva argumentació.)
Dues setmanes després de la liquidació d’En lluita, es va publicar el primer número d’aquest butlletí. Aquesta edició, del 16 de novembre de 2016, portava a la portada el titular “Trump i l’amenaça de la nova dreta”; aquest multimilionari ultra acabava de guanyar les eleccions presidencials a Estats Units. Els mateixos dies es va celebrar al Raval, Barcelona, la primera xerrada pública del nou grup, “Donald Trump: Per què ha guanyat i quina és l’alternativa?”
Tant el butlletí com la xerrada indicaven l’orientació de la nova (i molt petita) xarxa. Es buscava oferir respostes a les preguntes difícils dels moviments i de l’esquerra, però respostes accessibles per a les persones corrents que es preocupen per la situació del món.
Aleshores ja quedava clar que la lluita contra el racisme i l’extrema dreta és una de les prioritats de la xarxa. El segon butlletí, del 9 de desembre de 2016, portava el titular: “Contra la xenofòbia; Contra el sistema”.
Un cop dit això, els àmbits d’interès són molt més amplis. El tercer butlletí, amb data del 4 de febrer de 2017, tenia com a portada “La independència de Catalunya: Per la ruptura”.
Es va defensar, tant a l’edició castellana com a la catalana, la necessitat que l’esquerra espanyola donés ple suport al dret a decidir del poble de Catalunya. “Si els nostres enemics aconsegueixen ofegar aquesta demanda democràtica de Catalunya, tindran més forces per reprimir totes les altres demandes democràtiques i socials que hi ha a qualsevol territori. En canvi, la victòria de Catalunya, davant de tot el ranci de l’Estat espanyol, seria una victòria per al progrés a Madrid, Sevilla, Zaragoza…”
També va advertir dels perills de dependre de Puigdemont i la coalició de llavors, Junts pel Sí, formada per Convergència i Esquerra Republicana, que seguia aplicant polítiques neoliberals com a govern de Catalunya. Aquest any va ser, és clar, el del referèndum i la brutal repressió desencadenada per l’Estat espanyol.
Internacionalista
Davant d’això, l’aposta de Marx21, de treballar per crear una xarxa al conjunt de l’Estat espanyol —de fet, dos membres del grup inicial vivien a Andalucía— no entrava en cap conflicte amb una defensa internacionalista i de classe del dret a decidir i a la independència de Catalunya, Euskal Herria, etc.
Part d’aquesta aposta ha estat produir el butlletí en dues edicions: en castellà i en català. En general, els continguts són idèntics, amb la llengua com a única diferència, però suposa que, de vegades, s’ha pogut emfatitzar més una lluita específica en una o altra edició.
Sent un grup molt petit, mai no ha estat fàcil mantenir una periodicitat regular del butlletí. Per exemple, l’any 2017, el primer any sencer d’existència de la xarxa, només se’n van publicar 5 números (recordem, sempre en dos idiomes).
Més recentment, s’ha aconseguit mantenir un ritme més o menys mensual si es combinen els butlletins numerats i els “suplements” que s’han tret sobre temes específics.
Els suplements són un bon exemple de la flexibilitat que dóna aquest format de publicació. N’hi ha que recullen diversos articles sobre un tema: per exemple, el sindicalisme, la lluita contra el canvi climàtic, o més recentment sobre Palestina. Però també hi ha suplements formats per un sol text llarg i més teòric: sobre la lluita trans, l’Afganistan, l’anàlisi marxista de Cuba…
Tant els butlletins “normals” com els suplements representen, com sempre va ser l’objectiu, eines per a la formació de més persones en les idees del marxisme revolucionari, el socialisme des de baix.
Amb el temps, Marx21 ha anat creixent; segueix sent un grup reduït, però ara el formem mig centenar de persones, a diversos territoris de l’Estat espanyol.
La manera de distribuir el butlletí, via PDF, per imprimir localment, suposa no haver d’imprimir i enviar grans paquets a diferents llocs de l’Estat, així estalviem recursos. També suposa que una persona nova al grup pot imprimir i distribuir butlletins, tot i trobar-se (de moment) sola a la seva ciutat.
Oferir el butlletí a persones amb qui coincidim en els diferents moviments i lluites —o fins i tot al nostre lloc de treball o estudi— és un acte senzill, però d’un gran valor polític.
Desafiar
Les idees reaccionàries —racistes, transfòbiques, militaristes…— creixen arreu. El fet de presentar una publicació que desafia aquestes idees contribueix a evitar que es tornin hegemòniques. Però no només això, sinó que es plantegen també maneres de combatre-les a la pràctica, des de les xerrades públiques fins a impulsar i participar en moviments unitaris, contra el feixisme i el racisme, contra la guerra, etc.
En això, és molt important apostar per publicar en paper. Tot i ser una publicació modesta i petita, el butlletí imprès pot ser present a la sala de descans d’una oficina, hospital, fàbrica, etc., o al menjador d’una facultat, d’una manera que un tuit o fins i tot una pàgina web no poden.
El fet d’oferir el butlletí als teus col·legues t’obliga a prendre seriosament els seus arguments. Un militant d’un partit més “normal” pot simplement evitar plantejar les polítiques que sap que són impopulars; a la seva pàgina web poden tenir articles molt antiracistes, però aquest militant pot simplement desentendre’s del tema si sent comentaris racistes al seu cercle de col·legues.
En canvi, si distribueixes un butlletí que rebutja el racisme, la LGTBIfòbia, les guerres imperialistes, que fins i tot rebutja la demonització de Hamàs, t’obliga a plantar cara als discursos d’odi… i a més et dóna més eines per fer-ho.
És més, no hi ha un bloc ideològic fix i tancat, sinó que l’anàlisi de les situacions canviants s’ha d’anar elaborant de manera contínua i col·lectiva.
El fet de produir i distribuir col·lectivament una publicació compartida ens obliga a discutir i aclarir les nostres anàlisis, afinant-les contínuament. Representa, per tant, un element essencial en la construcció d’un grup revolucionari, encara més si implica persones repartides per tot l’Estat espanyol.
Així que, tot i ser una xarxa d’activistes que dista força del model ortodox de “partit leninista”, Marx21, i el butlletí que ara compleix 50 edicions, són una aplicació pràctica del que va plantejar el revolucionari rus, Lenin, fa més de 120 anys:
“El diari no és només un propagandista col·lectiu i un agitador col·lectiu, sinó també un organitzador col·lectiu… Mitjançant el diari i en relació amb aquest, s’anirà formant per si mateixa una organització permanent”.
En això estem, i com més persones que comparteixin la nostra visió se sumin al projecte compartit, millor.
