Xoán Vázquez
El 30 de novembre passat, la Cort Suprema de Rússia va prohibir el que va denominar el “moviment públic LGBT internacional” per considerar-lo extremista en el sentit que les seves activitats dins de Rússia “incitaven a la discòrdia social i religiosa”. Així el “moviment LGBT internacional” queda agregat a una llista de més de 100 grups “extremistes” prohibits a Rússia.
Aquesta decisió desproporcionada fa que l’empresonament sigui un escenari molt real per fer activisme o compartir informació sobre els drets humans de les persones LGTBI+.
Es tracta, en última instància, d’un intent d’acabar completament amb qualsevol organització LGTBI+ i infondre por al processament i a l’empresonament entre les persones LGTBI+ en general, així com entre els que els donen suport.
De transcendentals reformes a la repressió
Al desembre de 1917, el govern bolxevic va acabar amb totes les lleis que penaven els actes homosexuals.
En un text escrit pel doctor Grigorii Batkis, aquest exposa les transcendentals reformes pel que fa a assumptes homosexuals. Batkis assenyala que “la legislació soviètica es va endinsar per un camí nou fins llavors desconegut, a fi de satisfer els fins de la revolució social”.
“Cap societat a tot el món s’havia marcat aquestes metes i cap revolució anterior s’havia enfrontat als seus problemes”.
La pujada al poder de Stalin el 1922 va tallar la revolució social de què parlava Batkis. Ja el 1931 els estalinistes havien començat a desenvolupar tota una mitologia sobre l’homosexualitat com a producte de la decadència burgesa i de la perversió feixista. Però no és fins al gener del 1934 que l’aparell repressiu estalinista va començar a actuar, produint-se a diverses ciutats russes detencions massives d’homosexuals, entre els quals hi havia un gran nombre d’actors, músics i altres artistes.
El 7 març d’aquell mateix any el govern de la Unió Soviètica, sota la direcció de Stalin, va tornar a criminalitzar les relacions sexuals entre homes. L’article 121 va ser adherit al codi criminal per a tota la Unió Soviètica, quedant expressament prohibides les relacions homosexuals entre homes, castigades amb fins a 5 anys de treballs forçats a la presó. Coincidint amb l’aprovació de la llei, la premsa soviètica va emprendre una campanya contra els homosexuals liderada, entre d’altres, per Máximo Gorki, reflectida a l’article “Humanisme proletari”.
Les presidències de Khrusxev i Breznev, dels anys 50 fins a principis dels anys 80, no van millorar la vida de les persones homosexuals. En plena Glàsnost, ja sota el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, una enquesta duta a terme el 1989 va posar en relleu que els homosexuals eren el grup més odiat a la societat russa i, el 30% dels enquestats opinaven que havien de ser liquidats. L’homosexualitat va romandre com una greu ofensa criminal fins que aquest status va ser revocat el 1993.
L’11 de juny de 2013 la Duma Estatal —el parlament de Rússia— va aprovar per unanimitat la llei contra la propaganda homosexual, nom col·loquial amb què es coneix la llei federal russa “per al propòsit de protegir els nens de la informació que advoca per la negació dels valors familiars tradicionals”. (Aquesta llei s’assemblava a la “clàusula 28” homòfoba, implementada pel govern britànic liderat per Margaret Thatcher el 1988.)
El govern de Putin va presentar la llei com un intent de protegir els nens de l’exposició a l’homosexualitat, utilitzant l’argument que contradiu els valors familiars tradicionals. La llei, que prohibeix la distribució de “propaganda de relacions sexuals no tradicionals” entre els menors, va ser condemnada pel Comitè dels Drets del Nen de les Nacions Unides i per grups de drets humans, com Amnistia Internacional i Human Rights Watch per conduir a una justificació i augment de la violència homofòbica.
La “purga gai” a Txetxènia l’any 2017 o els assassinats d’activistes com V. Tornovoi o Yelena Grigoriyeva en són la prova.
La reforma constitucional de l’any 2020 va introduir el concepte que el matrimoni és la unió entre un home i una dona, després que Putin assegurés que, mentre ell fos president, a Rússia no hi haurà matrimoni homosexual.
L’any 2022 va començar amb la polèmica presentació a Cannes de “La dona de Txaikovski” obra del dissident Kirill Serebrennikov. Per a l’actual govern homòfob rus el retrat que s’ofereix de Txaikovski és una ofensa, en trencar amb els tabús sobre l’homosexualitat que el músic amagada i negada oficialment.
Al juliol, la diputada Nina Ostanina va promoure un projecte de llei que prohibia “la negació dels valors familiars” i la promoció “d’orientacions sexuals no tradicionals”. El 27 d’octubre del 2022, la Duma estatal va aprovar per unanimitat un projecte de llei que ampliava la llei de propaganda gai per cobrir qualsevol grup d’edat, en lloc de només els menors.
I arribem al juliol de 2023 amb la signatura de Putin de la llei que prohibeix la cirurgia per a la reafirmació de gènere (“canvi de sexe”). El que semblava el colofó de l’arsenal legislatiu homòfob no ho era, com hem pogut comprovar amb la resolució de la Cort Suprema.
Recentment, el viceministre de justícia, Luguinov va assegurar davant de l’ONU que la prohibició de les manifestacions públiques LGBTI es corresponia amb els valors morals del país.
Pel que fa a la resolució de la Cort Suprema, una declaració de la xarxa internacional LGTBI+, la ILGA, assenyala: “les i els activistes russos diuen alt i clar que ara calen més accions que paraules. Tot i que les organitzacions sentiran la necessitat de comentar sobre la decisió d’avui, demanem als que tenen recursos que facin més que simplement condemnar. Us instem a tornar a comprometre’s a donar suport fermament a l’organització LGBTI a Rússia a través de finançament, assistència de seguretat i suport logístic per a la reubicació de persones en risc. En fer-ho, és fonamental centrar les estratègies, l’orientació, el coneixement i l’experiència dels activistes i grups LGBTI que operen al país i involucren directament les comunitats LGBTI a la seva feina.”
