Rubén Vargas participa en una plataforma asturiana de solidaritat amb Palestina, on es va proposar donar suport a la declaració “Hay que parar la guerra. Ni terrorismo, ni genocidio.” Va enviar unes observacions crítiques sobre el contingut de la declaració a la resta de la plataforma, que ens ha semblat interessant reproduir aquí. Cal destacar que la declaració que es va plantejar no és la visió majoritària de la plataforma de solidaritat, de la mateixa manera que les observacions crítiques reproduïdes aquí tampoc no són necessàriament una visió majoritària, tot i haver rebut reaccions positives per part de diverses persones a la plataforma. El debat fratern, incloent les discrepàncies, sobre aquestes qüestions s’hauria de veure com una cosa constructiva i formativa dins dels moviments polítics i socials.
No vull ser sectari, però crec que aquest text és problemàtic per diverses raons.
1) El subtítol: “Ni terrorisme, ni genocidi.” Crec que un text per demanar un alto el foc que anteposi el “terrorisme” en l’ordre d’aparició al genocidi, és com a mínim cínic tenint en compte que el costat que segueix bombardejant i disparant a civils palestins fins ara és l’exèrcit d’Israel.
2) El primer punt del text: Un text que pretengui demanar un cessament del foc començant amb un punt condemnant les “criminals accions terroristes de Hamàs” quan portem més d’un mes presenciat els bombardejos indiscriminats de les forces aèries israelianes i la següent invasió terrestre de la Franja de Gaza —que a l’hora d’escriure ha suposat l’assassinat de més de 10.000 persones gairebé la meitat menors d’edat— és injust i desproporcionat. L’Estat israelià hauria d’aturar la seva massacre de civils palestins independentment del que faci o deixi de fer Hamàs.
3) Penso que quan un Estat ocupa un altre país és el deure moral de la població ocupada resistir-se a l’ocupació per qualsevol mètode que calgui i això inclou la lluita armada. L’acció de Hamàs i altres grups palestins és exactament això: part de la lluita armada. Per això no estic d’acord amb signar un text que condemni Hamàs de ser un grup terrorista. Des del meu punt de vista, és un moviment d’alliberament nacional de caràcter islamista. Sens dubte que es poden criticar aspectes de la seva política i ideologia. Però signar un text que contingui la condemna de Hamàs com a preàmbul és com signar per la fi de l’apartheid a Sud-àfrica condemnant l’ANC i Nelson Mandela de terroristes, o si firméssim abolir l’esclavitud, però condemnéssim que els esclaus d’Haití que degollessin als seus amos blancs, o com exigir la fi de la guerra al Vietnam i de l’ocupació d’EUA condemnant el Viet Cong i Ho Chin Min (i això que aquest últim va perseguir molts trotskistes) de terroristes.
4) “Israel té dret a defensar-se”. No estic d’acord, Israel perd el dret moral a defensar-se mentre continuï ocupant les terres descrites com a Palestina segons l’ONU. No es pot ser l’agressor i la víctima alhora. He d’apuntalar que jo personalment no crec en la “solució” de dos Estats, per tant, qüestiono seriosament l’existència d’un Estat israelià sionista des de la seva formació.
5) “A Hamàs, aturar els seus atacs terroristes i l’alliberament incondicional dels ostatges.” Com exposo als punts anteriors, no podem exigir a Hamàs ni a cap organització palestina que cessi la lluita armada contra un Estat que els ocupa. Pel que fa a l’alliberament dels 240 ostatges no em sembla malament que Hamàs alliberi ostatges. ¿Però també exigirem que Israel alliberi els seus ostatges: els 5.000 presos palestins, alguns dels quals porten empresonats des dels 12 anys?
No estic d’acord amb Hamàs i preferiria que el poble palestí optés per alliberar-se amb un moviment socialista revolucionari des de baix. Però no tinc el luxe d’esperar que les condicions siguin favorables. És el poble palestí qui ha de decidir com defensar-se; per descomptat no podem ser paternalistes i decidir-ho per ell. [Afegim aquí que Hamàs va guanyar les darreres eleccions per a la direcció de l’Autoritat Palestina, el 2006. Fatah, el partit perdedor, va intentar dur a terme un cop d’Estat amb el suport de l’Estat israelià.]
Sé que el tema de Hamàs és espinós i no totes les persones compartiran la meva manera de veure l’assumpte. Però intentar ficar-ho amb calçador perquè les organitzacions signin la declaració presentada no ho veig. Altres moviments socials que advoquen per la lluita unitària des de baix, compostos per persones diverses, no s’enxampen els dits amb aquest tema.
Tenim l’exemple d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) de Catalunya, moviment que cerca lluitar contra el feixisme i el racisme, composta amb persones de diverses formacions, incloent-hi persones que no tenen una postura crítica davant de l’existència de l’Estat israelià o el sionisme. No obstant això, va poder treure un comunicat “Gaza ens dol” criticant el bombardeig de Gaza sense haver d’esmentar Hamàs per condemnar-lo o no, encara tenint en compte que aquest espai no era el més indicat per sonar suport al poble palestí.
Sóc nou al grup i no sé quins postulats i acords s’han aprovat o no sobre l’assumpte. Però crec que, si encara no s’ha tractat, establir mínims sobre el que podem estar d’acord és important. Si hi ha algun document que reculli això estaria genial veure’l per llegir-m’ho.
Des de la solidaritat i la lluita amb el poble palestí!
