Qualsevol persona que hagi aixecat la veu contra els crims d’Israel i a favor del poble palestí deu haver estat acusada en algun moment d’antisemitisme.
Aquest tema produeix molta confusió, i mereix una seriosa consideració.
Primer de tot, és essencial insistir en la distinció entre el sionisme, com a ideologia política, i el judaisme, com a religió.
Caldria la mateixa distinció entre la ideologia bèl·lica de George Bush i les creences religioses de la gent cristiana, incloent-hi els creients de l’Església Metodista a la qual Bush pertany. El fet que Bush i el seu entorn utilitzin cites bíbliques per justificar les seves accions no vol dir que Bush i els seus representin el cristianisme.
El sionisme utilitza el judaisme com a coartada, però les dues coses són molt diferents. S’ha demostrat que Ben Gurion, fundador d’Israel, no creia en les justificacions religioses per a la creació d’Israel, només les feia servir.
Si el sionisme i el judaisme fossin el mateix, seria difícil explicar perquè moltes de les persones més crítiques amb Israel, com Noam Chomsky, Ilan Pappe, o Naomi Klein, són d’origen jueu.
D’altra banda, el suport incondicional a l’Estat d’Israel —cosa que seria una definició aproximada del sionisme— no es limita, ni de bon tros, a la gent jueva. Sectors de l’entorn de Bush es declaren explícitament com a cristians sionistes.
Algunes persones intenten explicar el suport a Israel per part d’EUA i la Unió Europea recorrent a una suposada “conspiració jueva”. Els que van participar en les mobilitzacions contra la guerra de l’any 2003 haurien d’haver après prou sobre els interessos imperialistes a l’Orient Mitjà, de la importància del petroli… com per saber que la foto de les Açores no va sorgir de cap “conspiració jueva”. Són aquests mateixos interessos els que expliquen el suport occidental a Israel.
Més enllà de les confusions creades, l’antisemitisme és un problema real, que no s’ha de prendre a la lleugera.
Argumentar, per exemple, que no es pot parlar de l’antisemitisme contra els jueus, perquè els palestins també són un poble semític, no ens fa avançar gens ni mica. Avui dia, i amb una lògica semblant, algunes persones neguen la definició de la islamofòbia com a racisme, perquè l’islam és una religió, i els musulmans no són una raça. Aquests arguments no ajuden a alliberar els presos musulmans de Guantánamo o de les altres presons il·legals de la CIA.
Que s’anomeni antisemitisme, judeofòbia, o el que sigui, és igual, però és innegable que ha existit, i existeix, a Europa un racisme dirigit específicament contra la gent jueva. Durant la primera meitat del s.XX, va ser una de les formes més esteses de racisme a Occident; avui ho superen altres formes —com la islamofòbia— però continua existint i que cal combatre’l.
En part a causa de l’èxit de l’Estat d’Israel i dels seus defensors en identificar el sionisme amb el judaisme, alguna gent honestament pensa que la culpa del patiment del poble palestí la tenen “els jueus” com a tal, cosa que és igual que dir que “els cristians” van ser els culpables del calvari del poble iraquià durant la guerra i l’ocupació.
Més preocupant, encara hi ha grups d’extrema dreta que utilitzen els arguments contra Israel per justificar l’antisemitisme. No té sentit equiparar aquestes organitzacions feixistes amb les organitzacions progressistes propalestines. Els feixistes no amaguen el seu odi vers els jueus, ho proclamen obertament, reclamant la figura de Hitler i coses per l’estil.
L’esquerra internacionalista, en canvi, sempre ha lluitat —amb més o menys èxit— contra el feixisme i contra l’antisemitisme. En aquest sentit, no sols l’antisionisme i l’antisemitisme no són la mateixa cosa, sinó que en general són oposats.
No passa el mateix amb el sionisme i l’antisemitisme. Arthur Balfour, el polític britànic que va signar el 1917 la declaració a favor d’un Estat jueu a Palestina, era antisemita. Com a ministre de l’Interior, va introduir la primera llei britànica contra la immigració el 1906, específicament per tancar la porta als jueus que volien escapar dels pogroms a Europa de l’est. El seu suport a la creació d’Israel va reflectir el seu desig que els jueus anessin a una altra part.
Per al sionisme, no hi ha cap problema a l’hora de tractar amb els antisemites. Segons la lògica sionista, expressada pel seu fundador, Theodor Herzl, tots els no jueus són irremeiablement antisemites. Per això l’única solució és un Estat d’Israel, apartant els jueus dels no jueus. I “els governs de tots els països afligits per l’antisemitisme tindran un gran interès a ajudar-nos a obtenir la sobirania que volem”. El sionisme va intentar arribar a acords amb la Rússia tsarista, amb la Itàlia feixista i fins i tot amb l’Alemanya nazi.
Avui dia, fins i tot alguns dels cristians sionistes també són antisemites, segons l’organització jueva Jews on First, crítica amb el fonamentalisme cristià. Per altra banda, han crescut les relacions entre partits europeus d’extrema dreta, fins i tot feixistes, amb l’Estat israelià
L’argument esgrimit pels defensors d’Israel, que els antisionistes són antisemites, és deshonest. Segons el sionisme, tots els no jueus són antisemites, donin o no suport a l’Estat d’Israel.
Més important, el sionisme nega la possibilitat de lluitar contra l’antisemitisme i per extensió contra el racisme en general. En canvi, l’antisionisme conseqüent comporta lluitar contra tota forma de racisme: contra l’apartheid que pateixen els palestins; contra el racisme cap als negres; contra la islamofòbia; i contra l’antisemitisme.
I això no es pot quedar en paraules, sinó que implica activitat. Quan sorgeixen els grups feixistes —que utilitzen arguments antisemites o islamòfobs, segons els convé a cada moment— les forces progressistes que se solidaritzen amb Palestina s’han de sumar a la lluita contra ells… igual que va fer l’esquerra internacionalista davant del feixisme i el nazisme el segle passat . Els que són conseqüents amb el sionisme, no ho faran, com no ho van fer aleshores.
- Aquest text el va escriure el David Karvala l’any 2008. Es reprodueix aquí amb retocs.
