Marx21
Hamàs ha dut a terme una sèrie d’atacs contra Israel, traspassant el mur fronterer i prenent breument el control de ciutats i posicions militars israelianes.
Aquest és un acte de resistència contra la brutal ocupació israeliana. Més de 200 palestins ja havien mort aquest any en tirotejos israelians gairebé diaris i per la violència dels colons. Ens solidaritzem amb la resistència palestina contra Israel.
Aquesta guerra no va començar quan Hamàs va enviar coets i soldats a través de la frontera. Israel ha estat lliurant una guerra contra tota la població civil de Gaza gairebé contínuament des de l’any 2007.
Des d’aleshores han patit quatre guerres importants en què han mort al voltant de 5.400 palestins, segons l’ONU, davant de menys de 100 israelians, la majoria soldats.
Israel ha bloquejat la zona durant més de 15 anys, atrapant 2,3 milions de persones en una presó a l’aire lliure. Prop del 60% de la població de Gaza viu a la pobresa i depèn de l’ajuda alimentària, sense aigua potable ni electricitat fiable. Els constants bombardejos han deixat cases, hospitals i escoles en ruïnes.
En un acte de càstig col·lectiu, ara Israel ha tallat tota l’electricitat i impedeix l’entrada de combustible i mercaderies a Gaza.
La major part de la població de Gaza són persones refugiades, expulsades de casa seva el 1948 quan es va establir l’Estat sionista d’Israel.
Com es podia esperar, el govern espanyol s’ha alineat de facto amb Estats Units i altres líders occidentals, posant-se del costat d’Israel, “condemnant inequívocament” Hamàs i oblidant la promesa feta per Sánchez l’any 2015 de reconèixer l’Estat palestí si ell arribava a ser president del govern.
“Seguim amb consternació l’atac terrorista contra Israel i ens solidaritzem amb les víctimes i els seus familiars” declarava Pedro Sánchez.
No va dir res sobre les condicions abominables a Gaza o l’ocupació i el terror d’Israel contra el poble palestí.
Israel humiliat
Just quan el govern israelià més dretà i agressiu mai vist presumia d’un acord històric a l’Orient Mitjà centrat en el pacte amb l’Aràbia Saudita, els atacs de Hamàs han assestat el cop més gran contra Israel en dècades.
Més de 700 israelians han mort i desenes han estat presos com a ostatges. Hamàs espera bescanviar els ostatges per presoners i presoneres palestines o altres concessions.
El seu cap adjunt, Saleh al-Arouri, va dir a Al-Jazera que Hamàs tenia prou ostatges per alliberar les 5.200 persones palestines empresonades de les presons israelianes.
Però Israel es cobrarà un preu brutal per l’atac humiliant. El president israelià, Benjamí Netanyahu, ha declarat que “prendrà una poderosa venjança” i farà que Gaza “pagui un preu sense precedents”.
Els atacs aeris d’Israel ja han arribat a diversos blocs de pisos residencials, i han matat més de 300 palestins el primer dia. A la gran guerra de l’any 2014, Israel va matar 2.200 persones palestines en set setmanes. Aquesta guerra va incloure una invasió terrestre de Gaza, i molts esperen que Israel llanci novament una operació d’aquest tipus.
El poble palestí ha continuat resistint valentament. Però la resistència militar palestina per si mateixa no té el poder de posar fi a l’ocupació israeliana.
Hamàs ha fet una crida a les armes adreçada als partidaris de Palestina a la regió. “Tots hem de lliurar aquesta batalla, especialment els combatents de la resistència a Cisjordània”, va dir el líder adjunt de Hamàs a la Cisjordània ocupada.
La qüestió crucial serà si la lluita s’estén als estats àrabs que envolten Israel.
Aliat imperialista
Israel està armat fins a les dents per l’imperialisme nord-americà, amb les bombes, avions de combat i sistemes de defensa antimíssils més avançats. Té un dels exèrcits més poderosos del món i un avantatge militar aclaparador sobre altres Estats de la regió.
Des de la seva fundació ha depès del suport de les potències imperialistes occidentals per apoderar-se i ocupar terres palestines, exercint a canvi un paper clau en la imposició del poder nord-americà als Estats àrabs circumdants. Encara rep més de 4.000 milions de dòlars en ajuda militar nord-americana cada any, només superat per Ucraïna.
Això no respon a cap suposat “lobby jueu”: aquesta idea forma part d’una visió antisemita que no ajuda a entendre la situació en absolut. Més aviat, l’Estat israelià, com a entitat colonial a una regió clau, és un aliat essencial de l’imperialisme occidental. Per això li donen suport fins i tot personatges com Donald Trump o el dirigent ultra hongarès, Viktor Orbán, que també promouen l’antisemitisme.
Resistències
Algunes de les resistències palestines més poderoses han estat els moviments de protesta massiva que inclouen manifestacions, desobediència civil i vagues.
A la “intifada d’unitat” de 2021, les i els palestins van organitzar protestes i vagues a tota la Palestina històrica, des de Haifa i Lydd fins als territoris ocupats de Jerusalem, Gaza i Cisjordània. Això va ajudar a parar l’atenció mundial sobre el racisme i la violència dels colons israelians i la seva expulsió contínua de persones palestines de llocs com Sheikh Jarrah.
El temor més gran d’Israel és la manera com la resistència palestina ha inspirat moviments des de baix a tot el món àrab. Hi ha una profunda solidaritat amb la lluita palestina a tota la regió.
Les manifestacions de solidaritat amb Palestina van tenir un paper important a l’hora d’alimentar l’oposició al règim a Egipte en el període previ a la revolució de l’any 2011. La primera intifada palestina, el 1988, va inspirar un aixecament des de baix a Algèria aquell mateix any.
Israel depèn dels corruptes governants àrabs de països com Egipte, Jordània i l’Aràbia Saudita perquè l’ajudin a mantenir el control sobre les i els palestins. El dictador egipci Abdul Fattah al-Sisi ajuda a segellar la frontera amb Gaza que imposa el bloqueig d’Israel.
Les revolucions de 2011 a països com Egipte i Tunísia finalment van ser derrotades. Però van mostrar el poder de la classe treballadora àrab per enderrocar règims. En última instància, la llibertat de Palestina requerirà una revolució des de baix a tot el món àrab.
En aquest moment, el poble palestí necessita la més àmplia solidaritat internacional possible amb la seva lluita, mentre que Netanyahu amenaça d’estendre l’ocupació i reduir parts de Gaza a runa.
