Sophie Squire
Qui és la figura semblant a Donald Trump que ha pres la davantera a les recents eleccions a l’Argentina i per què està acumulant tant de suport?
Javier Milei és economista llibertari d’extrema dreta convertit en una estrella de televisió i locutor de ràdio. Va obtenir el 30% dels vots a les recents eleccions primàries al país llatinoamericà.
El politòleg Juan Negri de la Universitat Torcuato di Tella va dir: “Ningú va imaginar aquest resultat per a Milei. Va arribar primer a àrees on no té estructura ni suport. Un elefant va passar al nostre costat i no ho vam veure”. Alguns diaris, inclòs el diari liberal britànic, The Guardian, ho han batejat com a “bufó”.
Però Milei, que encapçala la coalició de partits de dreta “La Libertad Avanza”, és molt més aterridor que això. Està contra l’avortament fins i tot en casos de violació i pensa que el canvi climàtic és una “mentida socialista”. En una perorata, va dir que el comerç d’òrgans humans hauria de ser legal perquè “només és un altre mercat”.
Milei ha promès prohibir els bloquejos de carrers i carreteres, una forma popular de protesta i revolta a tota Amèrica Llatina. Milei combina aquests punts de vista amb idees molt particulars sobre com es pot recuperar la trontollant economia argentina imposant austeritat i privatitzacions.
Durant més de 20 anys, ha estudiat i ensenyat corrents econòmics de dreta que intenten justificar el capitalisme. Per estabilitzar l’economia per als patrons i corporacions, Milei vol retallar la despesa governamental en benestar i serveis públics. I vol introduir el dòlar nord-americà com a moneda nacional, subcontractant efectivament les decisions econòmiques clau a Estats Units.
També està a favor de privatitzar la companyia petroliera nacional del país i reemplaçar el sistema de salut pública d’Argentina. Després de la gran votació a favor de Milei, mentre l’agitació s’apoderava dels mercats, el govern va devaluar la moneda argentina, el peso, un 22%.
Això va ser a petició del Fons Monetari Internacional (FMI). Però ara els inversors han considerat que la política econòmica de Milei podria proporcionar la “teràpia de xoc” que creuen que necessita l’economia. Alguns caps ara ho consideren una mà més segura que Sergio Massa, el candidat presidencial de la coalició governant Unió per la Pàtria.
Amb alguns dels empresaris del seu costat i gent comuna i corrent farta dels mateixos partits i polítics, Milei podria sortir victoriós, tal com ho va fer Jair Bolsonaro al Brasil en circumstàncies similars.
Les eleccions recents van ser primàries on cada partit elegeix el seu candidat presidencial. Un partit o coalició només es pot presentar a les eleccions següents si obté l’1,5% dels vots nacionals.
A les eleccions d’octubre s’escolliran el president, el vicepresident i el parlament. Per guanyar la presidència, un candidat necessita obtenir el 45% dels vots o almenys el 40%, però amb un avantatge del 10% sobre els oponents. Si no és així, es durà a terme una segona volta entre els dos candidats principals.
La pobresa i la desesperació
En les últimes eleccions presidencials de l’any 2019, el Partit Llibertari de Milei només va aconseguir obtenir l’1,47% dels vots amb José Luis Espert com a candidat. Aleshores, què ha canviat per a aquest partit atípic i una figura com Milei? La resposta més òbvia és que l’economia argentina està en una profunda crisi i fa un temps que és així.
La inflació anual a l’Argentina va superar el 100% al març. Només en un mes, entre el gener i el febrer, els preus dels aliments van augmentar gairebé un 10%. A l’hora d’escriure la inflació anual ha arribat al 115,6%. La meitat de tota la canalla menor de 15 anys viu ara a la pobresa.
Una mare amb els seus fills que recollia entrepans gratuïts d’una organització benèfica va explicar al diari Le Monde la desesperada situació de la gent corrent. “Tot és tan car”, va dir. “Vaig haver de vendre el meu mòbil per comprar menjar i medicines. Les mares preferim privar-nos perquè els nostres fills i filles puguin menjar”.
La gent corrent a l’Argentina passa gana, però els principals partits polítics gairebé no han ofert cap solució. El sistema polític argentí és complex i els partits polítics formen coalicions sobrecarregades per ingressar al govern.
L’actual president és Alberto Fernández, que forma part d’una coalició anomenada Unión por la Patria. Ha tingut índexs d’aprovació consistentment baixos al llarg de la seva presidència. La Unión por la Patria constitueix una de les dues principals coalicions, els partits que les conformen han dominat la política argentina durant les darreres dues dècades.
Ara la gent corrent a l’Argentina està farta de més de la mateixa misèria, augment de preus i pobresa que aquests polítics no poden solucionar. L’exlíder de l’ala juvenil del partit de Milei, La Libertad Avanza, Mila Zurbriggen, va explicar per què els joves recorren a polítics com ell.
“La indignació de la meva generació és molt profunda. Sent un profund disgust pels polítics. Crec que (Milei) ha sabut canalitzar molt bé aquest rebuig. Ell existeix gràcies als polítics desconnectats de la realitat de la meva generació i inconscients del mal que han fet. Han fet els ulls grossos davant les nostres necessitats i ens estan prenent els pèl”.
Els fracassos de l’esquerra van ajudar la dreta
Milei s’ha posicionat com una ruptura amb allò que ell anomena “la casta”. El que vol dir realment és que es presenta com una ruptura amb les ideologies polítiques que han dominat la política argentina.
El primer és el peronisme, que porta el nom de l’oficial de l’exèrcit Juan Perón, que va assumir el poder a mitjans dels anys quaranta. Deu dels 13 presidents d’Argentina des del 1946 han estat peronistes. Els principals pilars d’aquesta ideologia són pressionar per una intervenció estatal més gran en la indústria i ser un mediador entre les persones treballadores i els anomenats “patrons patriòtics”.
L’altre és el kirchnerisme, basat en les idees de l’expresident Néstor Kirchner i l’actual vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner. La seva branca del peronisme té una brillantor d’esquerra que ha atret el Partit Comunista i parts del Partit Socialista. Però cap d’aquestes ideologies no ha estat una resposta a les crisis econòmiques habituals.
Els líders peronistes i kirchneristes han imposat austeritat perquè la classe treballadora i les persones pobres paguin pels problemes capitalistes.
Milei és un veritable perill. Però no seran el peronisme, el kirchnerisme o altres alternatives dominants les que portaran el canvi. En canvi, la gent comuna i corrent necessita la resistència de les i els treballadors independents i una política socialista que sigui hostil a totes les maniobres de la classe dominant.
El desafiament de l’extrema esquerra
Tot i que algunes persones comunes i corrents a l’Argentina van votar per l’extrema dreta, el vot per l’extrema esquerra no es va col·lapsar. La coalició que reuneix diversos partits trotskistes, el Front d’Esquerra dels Treballadors – Unitat (FIT-U), va obtenir el 2,65% dels vots a les eleccions, quedant en cinquè lloc.
El resultat va ser lleugerament menor que el vot conjunt dels candidats presidencials que van formar part de la coalició l’any 2015. Aquí van aconseguir obtenir el 3,25% del total dels vots. Myriam Bregman serà la candidata del FIT-U a la presidència.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya
