La revolucionària socialista xilena Patricia parla amb Sophie Squire sobre per què els esdeveniments del 1973 segueixen sent importants.
El fracàs dels intents d’aconseguir un canvi radical a través del parlament continua perseguint avui dia els líders de l’esquerra. L’actual president xilè, Gabriel Boric, mai no ha proposat el tipus de reformes que Allende va delinear. Però va prometre canvis a l’economia de lliure mercat, un sistema de pensions millorat i proteccions de drets humans per als pobles indígenes i la comunitat LGBTI+.
Tot i això, fins i tot aquestes reformes raonablement suaus s’han estavellat i cremat, ja que Boric es va moure ràpidament cap a la dreta per intentar mantenir el control. Els seus plans per reescriure la constitució de l’era Pinochet van quedar en ruïnes després que el 61,9% dels votants rebutgessin un esborrany inicial a principis d’aquest any, 2023.
Inicialment, Boric va poder capitalitzar la gana de canvi sentit als carrers durant la revolta de l’any 2019. Boric va estar associat amb aquest moviment, però des de llavors ha traït tots els que van ser atacats, mutilats i torturats durant la revolta. Al càrrec, va atorgar més poder a la policia.
No és estrany que la seva popularitat estigui en caiguda lliure. En una enquesta recent, el 71% de les persones va dir que creia que Xile era un país “corrupte” o “molt corrupte”. Patricia és una activista marxista xilena. Ella va dir al Socialist Worker que alguns a Xile tenien esperances a Boric quan va ser elegit per primera vegada, però ara estan decebuts.
“La gent s’està morint de gana a Xile. La inflació està fora de control. Però Boric no està abordant això. Sembla estar desconnectat del que realment la gent necessita”, va explicar Patricia. “Però, saps qui parla d’inflació i salaris? L’extrema dreta. Actuen com si els importessin les divisions de classe. Per això estan guanyant suport”.
Boric va guanyar la presidència després de vèncer el candidat d’extrema dreta Antonio Kast amb el 56% davant el 44%. Kast havia revifat vells horrors a Xile. Ell diu que recolza el “legat econòmic” de Pinochet. Durant la campanya electoral, es va oposar a l’avortament i al matrimoni entre persones del mateix sexe i volia abolir el Ministeri de la Dona i l’Equitat de Gènere.
Por
Patricia assenyala que gran part de l’esquerra va donar suport al vot per Boric perquè tenien por que una figura com Kast pogués arribar al poder. “No pots subestimar com la política d’esquerra i la lluita obrera a Xile van ser aixafades per la dictadura”, va dir. “La meva generació és encara molt conscient dels horrors d’aquella època a través de les històries que expliquen els nostres pares. Quan em vaig involucrar en la política, els meus pares tenien por per mi, i pots entendre per què.”
“Aleshores, teníem por d’una figura com Kast. És algú que és del costat dels torturadors”. Però, va afegir Patricia, “Boric representa una secció de l’esquerra desconnectada de la lluita de classes. Té molt poca connexió amb els sindicats. Dins l’esquerra se’l considera força conservador.”
“El vaig conèixer quan era president de la Federació d’Estudiants de la Universitat de Xile. Ell i els seus amics solien dir que no hi havia classe treballadora a Xile. Realment, no ha canviat gaire”. Es va poder entreveure l’any 2019 com la societat xilena realment es podria haver transformat. La indignació entre la gent comuna va esclatar després d’un augment de les tarifes de transport, però la revolta va ser molt més que això.
Mentre la gent sortia als carrers, cridava: “Això no tracta de 30 pesos. Es tracta de 30 anys”. Exigien la renúncia del llavors president Sebastián Piñera. També demanaven reformes a les pensions, augments salarials i reformes a l’atenció mèdica. Les protestes, que van congregar més d’un milió de persones, es van combinar amb vagues generals a una escala que no s’havia vist durant dècades.
“Les protestes de l’any 2019 van ser belles de veure”, va explicar Patricia. “Van ser úniques ja que es van estendre a cada racó de Xile i no es van limitar a la capital, Santiago. Va fer que la gent sentís que tenia poder”. Patricia va formar part de les protestes estudiantils a Xile l’any 2011. Les i els estudiants van lluitar contra la privatització imposada pel govern del Partit Socialista de la presidenta Michelle Bachelet.
Protestes
Patricia va explicar que aquest grup d’estudiants sovint ha estat al centre de la lluita. “Grans protestes els anys 2009, 2011 i 2019 van ser iniciades per estudiants de secundària. En aquestes protestes, els estudiants, que protestaven fins i tot quan els seus pares no podien, cridaven ‘Som els fills de la classe treballadora’. Estar en protestes és part de ser estudiant a Xile. De vegades fem broma dient que no ets un estudiant de secundària si no has llançat almenys una bomba molotov una vegada.”
“Aquests estudiants ara són adults, probablement persones treballadores. Han après d’aquestes revoltes i molt jovent no confia en polítics com Boric. Alguns podrien haver-li donat suport en algun moment, però ara se’n riuen”. El setembre passat, les i els estudiants de secundària van tornar als carrers per exigir que el president i el seu govern compleixin les seves promeses.”
La manifestant estudiantil Quinta de Santiago va dir: “Les demandes que tenim ara són les mateixes que quan van començar les protestes l’any 2019. Volem una millor atenció mèdica i educació, i volem abordar la desigualtat”. I no són només les i els estudiants els que s’han organitzat en contra del govern de Boric, també ho han fet les i els treballadors.
A finals d’agost, més de 100.000 mestres van iniciar una vaga nacional indefinida que va tancar al voltant de 5.000 escoles.
El Col·legi de Professores i Professors de Xile va dir que encara estava esperant la resposta de Boric a la seva demanda de millors salaris i condicions. Però, com va afegir Patricia, les futures revoltes no han de ser seduïdes pels polítics.
“Com vaig dir, les protestes de l’any 2019 van ser belles. Però no van tenir prou direcció”, va dir. “Veiem una vegada i una altra que en temps de revolta el que es necessita és organització. El que cal és una organització política prou gran i forta per persuadir les persones treballadores del seu propi poder per dirigir el sistema. Això és el que necessita canviar a Xile i a tot arreu. Avui les persones s’estan prenent temps. Però la ira encara persisteix a Xile”.
Aquest article va aparèixer a Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya
La foto (proposada per la pròpia companya entrevistada) mostra Gabriel Boric al costat de l’ultra, José Antonio Kast. Boric havia criticat un escrache (a Xile, “funa”) realitzat contra el polític d’extrema dreta.
Lectura sobre el cop d’estat a Chile:
El cop d’estat de Pinochet a Chile: L’altre 11S
1973: Un brutal cop d’estat va triomfar a Xile mentre l’esquerra retrocedia
Lliçons passades segueixen sent vitals en la lluita actual a Xile
Carta enviada de la Coordinadora de Cordones a Salvador Allende
