Xoán Vázquez
Hollywood està en vaga. Als piquets del sindicat de guionistes (WGA) presents des del 2 de maig davant les seus de productores com Paramount, Fox, Netflix, Disney, Universal o Fox, s’hi ha unit des del 13 de juliol el principal sindicat d’actors i actrius SAG-AFTRA que representa més de 160.000 membres.
A més una coalició de sindicats de la indústria cinematogràfica, televisiva i teatral, entre els quals destaquen el sindicat de directors (DGA), l’Aliança internacional de treballadors teatrals (IATSE) i els sindicats que representen uns 7.500 electricistes, conductors, plomers, obrers, ensinistradors d’animals i altres, dins i fora de la pantalla ha de ser tractat d’acord amb el valor de les seves habilitats i talents”.
No és la primera vegada que tots dos col·lectius van a la vaga. En el cas dels i de les guionistes el 2007-08 i el dels actors i actrius el 1978 i el 2000. Però una vaga d’aquestes dimensions que paralitza el cinema i la televisió no es veia des de fa 63 anys.
1960: la lluita pels drets d’imatge
Va ser el 1960, en la seva etapa com a actor i president del sindicat d’actors (SAG), que Ronald Reagan —sí, has llegit bé!— va liderar una vaga que també va paralitzar la indústria del cinema i va aconseguir canvis significatius pel que fa a les condicions laborals d’actrius i actors. Vint anys després, Reagan seria l’impulsor de la campanya antisindical més gran, fomentant un ambient molt hostil vers els sindicats.
Si ara actors, actrius i guionistes s’enfronten a plataformes com Amazon Prime, Netflix o HBO i als canvis que imposen aquestes plataformes de streaming, fa 63 anys la vaga es va desencadenar per la negativa de les productores a pagar als actors drets d’imatge quan les pel·lícules es passaven per televisió.
A mesura que la televisió guanyava popularitat i creixia la programació de pel·lícules, les i els actors sentien que se’ls privava d’una font d’ingressos important. Per això, el 7 de març del 1960, convocats pel sindicat Screen Actors Guild (SAG) i decidits a lluitar pels seus drets, els actors van abandonar els rodatges paralitzant les produccions dels grans estudis.
Després de cinc setmanes de vaga, els actors van aconseguir la majoria de les seves reivindicacions: el pagament dels drets d’imatge per a les pel·lícules que es rodessin a partir del 1960 i un pagament únic de 2,25 milions de dòlars al sindicat per crear una nova assegurança de salut i un pla de jubilacions.
L’actual vaga d’actors i guionistes de Hollywood ha tornat a posar de manifest les tensions que hi ha amb l’Aliança de Productors de Cinema i Televisió (AMPTP), que representa les més de 350 productores que prefereixen perdre 27 milions d’euros diaris que cedir a les reivindicacions dels treballadors.
Les reivindicacions dels i de les guionistes inclouen un increment salarial del 2% per compensar l’auge de les sèries de curta extensió (s’ha passat de 24 episodis per temporada a 8 o 10), acabar amb l’opacitat de les dades del streaming, més transparència en les dades d’audiència de les plataformes i un mínim de personal a les sales de guionistes.
Les dels actors i actrius, molt semblants, les va expressar amb claredat l’actriu Fran Drescher, actual presidenta del sindicat, en adreçar-se als directius dels estudis: “Exigim respecte i ser honrats per la nostra contribució. Vostès no poden existir sense nosaltres (…) Com a ocupadors prioritzen la cobdícia oblidant-se dels treballadors essencials per mantenir la maquinària en funcionament”.
Les paraules de Drescher eren una dura crítica a les productores que en els darrers 18 mesos han dut a terme ajustaments que han significat l’acomiadament de milers de persones. I també un recordatori que més del 87% dels actors no arriben a guanyar 23.559 euros l’any, que és el llindar per obtenir una assegurança mèdica.
A voltes amb la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en el nou cavall de batalla, en exigir actors, actrius i guionistes garanties de protecció davant del seu ús a les produccions. El mes de juny passat, Lana Wachowski, coguionista i codirectora de Matrix, donava el senyal d’alarma sobre les clàusules sobre intel·ligència artificial recollides als contractes sindicals amb els estudis. Segons la seva opinió, aquestes clàusules no són prou explícites. “Necessitem canviar la redacció per donar a entendre que no utilitzarem la IA en cap departament, en cap projecte en què treballem”, va escriure Wachowski.
“Volen que treballi un dia, que em paguin el sou d’un dia, que m’escanegin la cara i que després la tinguin i la facin servir sense pagar-me”, va dir una noia al piquet davant de Netflix. I “si dius que no que t’escanegin, no et voldran contractar”.
Per la seva banda, les i els guionistes no tenen clar que les eines d’intel·ligència artificial s’utilitzaran per ajudar els autors. El més probable és que s’acabin emprant en lloc de les i els guionistes o que aquests siguin contractats per corregir textos a canvi de salaris baixos.
Com va dir la presidenta del sindicat, Fran Drescher, en anunciar la vaga. “Tots estarem en perill de ser reemplaçats per màquines i grans empreses”.
