Rodrigo Lombo
Els resultats de les eleccions parlamentàries del 23 de juliol passat han desmentit les diferents enquestes que es manejaven. Pràcticament totes donaven una victòria àmplia del PP, el principal partit de dretes, que sumaria majoria absoluta amb els neofranquistes de VOX.
De fet, el PP va guanyar amb gairebé 8,2 milions de vots i 136 escons, 47 més que l’any 2019. Però el PSOE no es va quedar gaire enrere, amb gairebé 7,8 milions de vots i sumant dos escons fins a aconseguir-ne 122.
L’àmplia coalició d’esquerres de SUMAR —formada per IU-PCE, Podemos i altres forces— ha abaixat suport respecte a les darreres eleccions en mig milió de vots. Com hem explicat, les decepcions amb la seva participació al govern, que inclouen la no derogació de la reforma laboral o de la llei Mordassa, així com l’assassinat de persones migrants a la tanca de Melilla, unit a les purgues dins la pròpia esquerra, han jugat un paper essencial en aquest retrocés.
La millor notícia de la nit ha estat la baixada de VOX, que baixa 19 escons i perd 800.000 vots. La majoria de la societat espanyola ha donat l’esquena a un partit que reivindica la dictadura franquista, ataca les persones trans, les persones migrants —incloent-hi els menors— o nega la violència envers les dones. D’altra banda, és cert que molts d’aquests vots hauran anat al PP, que mostra senyals de radicalització cap a la dreta com els republicans a Estats Units sota Donald Trump.
També ha estat positiu l’avenç de l’esquerra independentista basca, EH Bildu, que ha avançat més de 50.000 vots. Bildu ha estat un element clau a l’hora empènyer el govern de coalició cap a l’esquerra, com va passar a la encara limitada llei d’habitatge.
Tot i que la dreta no pot governar, no és clar que es pugui reeditar el govern de coalició d’esquerres, ja que depèn de forces polítiques independentistes d’esquerra i dreta.
Per exemple, la dreta catalana de Junts demana l’acceptació d’un referèndum sobre la independència de Catalunya com a preu per investir Sánchez. La convocatòria d’un referèndum és una demanda democràtica més que justificable, que té el suport de la gran majoria de la societat catalana, però sabem que el PSOE no li dóna suport, i la direcció de SUMAR ho ha descartat.
D’altra banda, la veritat és que Junts fa la impressió que els seria igual que el PP i VOX arribessin al poder. La dreta catalanista no fa cap esforç per guanyar-se la gent treballadora de la resta de l’Estat espanyol a defensar el dret de decidir del poble català.
Amb tot, l’esquerra i la classe treballadora podem respirar perquè a l’hora d’escriure sembla que VOX —l’extrema dreta amb feixistes a les seves files— no aconseguirà entrar al govern de l’Estat espanyol.
Tot i així, el perill de l’extrema dreta no desapareix; continuen tenint molta força electoral i social.
Per tant, cal reforçar els fronts amplis contra el feixisme i el racisme. Unitat Contra el Feixisme i el Racisme abraça un amplíssim sector dels moviments socials i l’esquerra de Catalunya. Ja va demostrar la seva efectivitat en derrotar el partit feixista Plataforma per Catalunya, que el 2010-11 era la força institucional feixista més forta de tot l’Estat, i ja no existeix. És urgent que la resta de l’esquerra entengui la necessitat d’aquesta lluita unitària contra el feixisme i el racisme i l’estengui a altres territoris de l’Estat espanyol.
De manera més general, hi ha una necessitat urgent de construir una esquerra anticapitalista més forta i més coherent. Aquesta no s’ha d’obsessionar amb les eleccions, sinó dedicar-se a construir lluites des de baix que ofereixin una esperança real per al futur.
