Xoán Vázquez
El 10 d’abril passat al local de la Fundació Anselmo Lorenzo de Madrid es presentava en roda premsa el que alguns anomenen “un pas històric” per a l’anarcosindicalisme a l’Estat espanyol.
Tres organitzacions –la CNT, la CGT i Solidaritat Obrera– presentaven el document “A la classe treballadora. Per la mobilització i la confluència” en què es fa una crida a la unitat d’acció del sindicalisme combatiu, en la línia del que van ser les mobilitzacions del 29S de 2011 i les de 2013.
Amb aquest acord històric, en paraules dels signants, i després de tres dècades de desacords, els sindicats llibertaris semblaven decidits a superar l’aïllament que els imposa la dinàmica de les lluites parcials i centrar-se en allò que tenen en comú. Això sí, des de la taula han deixat clar “diferències organitzatives” entre les tres forces sindicals, però que “estan unides per la mateixa finalitat”.
Responsabilitat
Segons Miguel Fadrique, Secretari General de la CGT: “l’exercici de responsabilitat que estem duent a terme les tres organitzacions deu anar més enllà d’un comunicat i una roda de premsa. Aquesta responsabilitat ens ha de portar a construir una alternativa sindical i social seriosa, un espai que treballi de manera conjunta dia a dia i on la majoria de la classe treballadora es vegi reflectida. Per sobre de les sigles hi ha la defensa d’uns drets laborals i socials cada cop més deteriorats; i davant d’això, només la unitat de la classe treballadora aconseguirà revertir-ho.”
Però, una vegada més, sembla que les diferències organitzatives són més poderoses que els fins i l’anarcosindicalisme viurà un 1 de maig dividit a tot l’Estat espanyol menys a Barcelona.
Al record queden les bones intencions expressades pels portaveus explicant el significat de l’acord.
Antonio Díaz de la CNT va assenyalar que la confluència té com a objectiu “fomentar la lluita de la classe obrera”. Per a Maribel Ramírez de la CGT: “és una responsabilitat de totes començar a confluir i dur a terme una lluita conjunta davant les agressions que s’estan produint per part del capital i l’Estat”.
En aquest sentit, José Luis Carretero de Solidaritat Obrera ha expressat que la unitat d’acció que planteja el document arriba quan ens trobem en una “cruïlla històrica” i ha afegit que les tres organitzacions comparteixen un “passat comú” i que el que s’està plantejant és “un acord de present, per construir un futur”.
Després de les declaracions d’intencions, els portaveus de les tres organitzacions han desenvolupat els punts que esmenta el document, començant per la reivindicació d’unes pensions dignes, la lluita sindical contra la bretxa salarial, la reivindicació del feminisme i la defensa dels serveis públics.
Els tres representants anarcosindicals també han compartit la idea dels sindicats com a “noves institucions del comú”, que representen una classe obrera diversa, amb “multiplicitat de subjectes”, que té a veure amb les i els treballadors de les empreses estratègiques, però també de les petites empreses i els treballs precaris.
