Rubén Vargas
Després de les disculpes públiques del líder espiritual Dalai Lama el dilluns 10 d’abril, pel polèmic petó, han circulat una varietat de notícies i opinions que resen des de l’escàndol més absolut fins a l’apologia sobre l’incident. Per afegir llenya al foc després d’una setmana d’enrenou mediàtic al voltant del tema inicial sorgeixen altres vídeos amb comportaments molt qüestionables de la seva santedat com subjectar-li el braç a una nena acariciant-lo de forma insistent o posar la mà al genoll a la cantant Lady Gaga .
Dit això la polèmica sobre el que fa o diu el Dalai Lama no és res de nou. L’any 2019 també va haver de demanar disculpes per comentaris sexistes, on exposava que només es reencarnaria en una dona si aquesta era atractiva, cal entendre que amb això de la reencarnació està parlant de qui pot succeir-lo.
Reacció als mitjans
A l’Estat espanyol, hi ha opinions diverses a banda i banda de l’espectre ideològic.
D’una banda, tenim portaveus de la dreta que ataquen la figura del Dalai Lama amb insults i desacreditant-lo, esquinçant-se les vestidures mentre llancen la pregunta Què passaria si ho hagués fet el Papa de l’Església Catòlica? Això és irònic, amb tots els abusos a menors que avui dia se segueixen intentant tapar per part de les institucions religioses.
D’altra banda, des del progressisme hi ha veus que intenten justificar i fer apologia de les accions com si fos un tema de cultura diferent que no es pot veure des d’una mirada “occidental”.
També n’hi ha que intenten treure ferro a l’assumpte argumentant que bé la seva santedat és una persona molt gran a la que li agrada fer “bromes”. Es va dir el mateix quan va fer els comentaris sexistes quatre anys enrere.
Aquesta excusa sembla comuna entre figures que ostenten cert privilegi i fan o diuen coses qüestionables. Ho hem vist amb els monarques Europeus. Al rei emèrit i al duc d’Edimburg constantment se’ls ha tret ferro a les seves formes amb allò de “’campechanos’ i bromistes” i l’edat com a atenuants.
Les veus des de l’ateisme militant redueixen els fets a que al final totes les religions són iguals.
Des de les postures més estalinistes i prochines sembla que també hi ha una càrrega contra la institució a l’exili. “Un ‘simple monjo’ mai no demanarà a un jove que ‘xucli la meva llengua’. Només un pedòfil comet aquest crim”, va dir l’Ambaixada de la Xina a Colombo a la plataforma de twitter.
Al panorama internacional
Com a marxistes i revolucionaris és important analitzar els fets des del materialisme històric. Podem entendre que les institucions religioses —independentment del tipus que siguin— són utilitzades per la classe dominant del moment per exercir control sobre la societat.
Ser líder d’una institució religiosa que compta amb aproximadament 20 milions de seguidors a nivell mundial comporta una gran responsabilitat.
Cal entendre que el Dalai Lama l’any 2011 va anunciar que renunciava a tots els càrrecs polítics que tenia al seu poder del Govern tibetà a l’exili, per quedar-se sol com el líder espiritual i religiós. Tot i així, segueix sent una figura molt important per al govern a l’exili i per a molts tibetans.
D’altra banda, el descrèdit per part del govern xinès no és casual.
L’any 2021 hi va haver una disputa entre la Xina i el Dalai Lama sobre qui seria el successor de la figura religiosa quan es reencarnés. El govern xinès insisteix que l’elecció del proper Dalai Lama recau únicament a la Xina, i fins i tot ha consagrat aquest dret a les seves lleis. El Dalai Lama i el govern tibetà a l’exili recolzat pel govern indi s’han oposat a aquesta ingerència xinesa amb vehemència.
Cal ressaltar també en tot això la hipocresia del govern xinès en utilitzar l’escàndol per intentar legitimar la seva ocupació del Tibet, Per molt qüestionables que siguin les accions del Dalai Lama, el poble tibetà té tot el dret a cercar l’autodeterminació.
D’altra banda, a la guerra de mercats contra la Xina, els països occidentals han donat suport de manera inqüestionable a la figura del Dalai Lama com si parlés en nom de totes les persones tibetanes. I la institució budista no és que tingui un passat net per se.
Abans de 1953, el Tibet era una monarquia governada pel Dalai Lama. Era un país desesperadament pobre i desigual, amb la majoria de la població treballant com a serfs per als grans terratinents. El fet que molts governs occidentals brindin el suport incondicional i acrític és també més hipocresia.
A l’Estat espanyol
A l’Estat espanyol hi ha al voltant de 4.000 budistes practicants registrats, dels quals una mica més de la meitat practiquen el budisme tibetà. Per molt deplorables que siguin els actes dels líders espirituals, és important no atacar els practicants d’aquesta religió.
De la mateixa manera fem una crida perquè es combati la islamofòbia que es perpetua contra persones musulmanes, o la russofòbia contra persones russes que no tenen culpa de la invasió de Putín d’Ucraïna, si fos necessari caldria també defensar les persones budistes d’una ‘budistofòbia’ si fos el cas.
Figures religioses
La classe treballadora global no ha de posar la fe en figures religioses per aconseguir la seva emancipació, donat que aquestes al final operen sota els interessos de la classe dominant. A més, hem de condemnar fermament qualsevol abús de menors des de qualsevol institució religiosa o no.
De la mateixa manera cal argumentar que els poble tibetà no pot esperar que la seva emancipació de la Xina vingui de la mà de les institucions religioses. L’única manera d’aconseguir-ho és a través del poder de la classe treballadora del Tibet.
Menys institucions religioses budistes i més persones treballadores budistes organitzades!
