Rodrigo Lombo
El proper 28 de maig tindran lloc eleccions municipals generals i algunes autonòmiques —com les que tindran lloc a la Comunitat Valenciana o a la Comunitat de Madrid— a l’Estat espanyol. Tot i que la irrupció de SUMAR —que no es presenta a aquests comicis, encara que sí que els seus socis— ha donat una empenta a les expectatives de la coalició de govern, tot apunta a un viratge cap a la dreta a molts municipis i territoris.
Sembla que les mesures dutes a terme per la coalició de govern no estan tenint la repercussió electoral que haurien de tenir segons les expectatives d’Unidas Podemos i altres forces de l’esquerra reformista. Però, com moltes vegades hem comentat als nostres articles, la gent prefereix votar l’original i no la còpia quan les mesures que es duen a terme semblen no anar més enllà del que marca l’status quo.
Cal reconèixer que gràcies a la participació d’Unidas Podemos al govern estatal s’han fet reformes a favor de la classe treballadora i diferents sectors oprimits. No haguessin estat igual les mesures socials —insuficients— davant de la pandèmia o lleis amb calat social si al govern hagués estat el PSOE en solitari, no diguem si hagués estat un govern de les dretes amb l’extrema dreta.
No obstant això, quan una força com Podemos irromp amb un programa reformista radical —que parlava fins i tot de nacionalitzacions i reducció de l’edat de jubilació— la seva moderació només pot inflar el soci més gran de l’esquerra, en aquest cas el soci liberal. I cal no oblidar els atacs brutals dels mass media sobre el partit i els seus dirigents, però no només cal mirar fora sense fer autocrítica.
Perquè moltes anàlisis, com les que tenen a veure amb les derrotes de les esquerres reformistes llatinoamericanes, s’ha de veure que la culpa és també de la gent treballadora. Segons aquesta anàlisi, en augmentar el seu nivell de vida i entrar a la categoria del que s’anomena classe mitjana, deixaria de votar a l’esquerra i es farien de dretes.
S’obvia que vivim en un escenari amb una inflació brutal que encareix la cistella de la compra o el combustible, els preus de l’habitatge disparats i una crisi climàtica que es veu reflectida en una sequera que augura un estiu d’incendis a la Península Ibèrica.
És clar que la majoria de la gent no demana el socialisme, per la visió deformada que se’n té a causa del capitalisme d’Estat de l’URSS o el soci liberalisme del PSOE. Però sí que demanen una vida digna, i molta gent cau en l’abstenció o fa servir un dels pocs drets democràtics que té, el vot, per votar altres que els solucionin els problemes.
No ens podem alegrar de la previsible baixada d’Unidas Podemos i altres forces progressistes a les properes eleccions municipals, autonòmiques i generals. Tot i les seves limitacions poden aplicar certes mesures que beneficiïn la classe treballadora.
A més, l’ascens de VOX, encara que les enquestes parlen que serà moderat, ha de fer reflexionar tota persona que es consideri mínimament progressista i/o demòcrata. Des de la nostra tradició política, defensem el front únic, la unitat d’acció amb els sectors i les organitzacions —ONGs, col·lectius de migrants, partits i sindicats de l’esquerra reformista, etc.— no revolucionàries, que abasten la majoria de la gent treballadora i sense els quals no podrem derrotar els racistes, masclistes, homòfobs i majordoms dels rics que són VOX i els seus sequaços.
Per això des d’aquestes línies demanem el vot per a qualsevol opció progressista a l’esquerra del PSOE amb possibilitats d’aconseguir representació. Sabem que amb això no n’hi ha prou i hem d’exercir els nostres drets democràtics i socials cada dia, per la qual cosa cridem a la participació als fronts amplis contra el feixisme i la ultradreta com són UCFR a Catalunya i Andalucía.
I si com nosaltres creus que el capitalisme no ofereix res a la humanitat i depreda el planeta, organitza’t a Marx21.
