ES CA

Majd Kayyal, un activista palestí que viu a Haifa, va parlar amb Socialist Worker, la nostra publicació germana a la Gran Bretanya.

Què penses de les protestes israelianes per la “democràcia”? Entenc que la majoria dels i de les palestines a Palestina 48, l’àrea dins de les fronteres oficials d’Israel, no s’hi uneixen. Els organitzadors de la protesta exclouen la qüestió dels drets dels palestins. Però també perquè no hi ha democràcia per als i les palestines a Israel.

La nostra perspectiva del que està passant no és només qüestió de si hi ha democràcia o no. I no és només una qüestió de si el moviment inclou palestins i qüestions palestines. La protesta i el conflicte mateix són més profunds que això.

Els dos bàndols en conflicte a Israel lluiten pel control de l’Estat, cosa que significa també controlar els mitjans de la nostra opressió. És un conflicte intern sobre els mitjans per oprimir el poble palestí.

Tots dos costats estan ben establerts a la societat de colons d’Israel a Palestina. Tota la creació d’aquest Estat es va basar al principi, que és colonitzar la terra i destruir la vida palestina. Avui veiem dos costats diferents que estan en conflicte sobre quins mètodes haurien de fer servir per oprimir els palestins.

Veiem en tot el que passa ara l’enorme presència i veu dels militars en aquestes protestes. És veritat, hi ha aquestes manifestacions, però el que realment està creant pressió sobre el govern és l’amenaça dels generals, els pilots i els militars que estan deixant de participar en els entrenaments.

Hi ha entrevistes a mitjans de comunicació israelians com Haaretz amb els soldats que es neguen a servir. Tots estan orgullosos dels crims de guerra. Però diuen: “Ho vam fer sota un contracte amb un Estat democràtic i sabíem que hi havia un tribunal per supervisar això, així que vam fer la feina”.

Hi ha pilots, soldats i generals que de sobte estan molt commocionats per la crema de Hawara duta a terme pels colons. Però aquests són els mateixos soldats que van arrasar centenars d’edificis a Gaza i Cisjordània.

Algunes persones parlen dels crims de guerra que han comès com a prova que els importa servir a la seva democràcia. Un soldat a Haaretz parla sobre com aquests van utilitzar ambulàncies per reforçar els punts de control durant els enfrontaments a Cisjordània. I com van amagar el símbol de l’ambulància perquè no els enxampessin fent-ho. Però sí, diu, ho vam fer com a part de la democràcia.

Però ara el nou govern vol gestionar l’ocupació i cometre els mateixos crims però sense el tribunal.

Aleshores, per als palestins, es tracta d’asseure’s i veure com es desenvolupa la crisi d’Israel, o presenta noves oportunitats per a la resistència?

Això està succeint en paral·lel a la brutalitat policial catastròfica contra els palestins. També hi ha una discussió entre la policia israeliana i el ministre de seguretat israelià, Itamar Ben-Gvir. Aquest conflicte està relacionat principalment amb les protestes israelianes. Però també es relacionava amb les incursions de Ben-Gvir a Jerusalem i amb el tracte amb activistes i manifestacions palestines.

Crec que el que està passant és que, per guanyar més favors del ministre, la policia està fent servir més força contra els palestins, especialment a Jerusalem. Són molt més agressius. Això ha continuat des de l’aixecament palestí de l’any 2021. Però més recentment, el govern va prohibir enarborar la bandera palestina a Israel.

Qualsevol petita manifestació que tingui fins i tot només 100 persones fa mig any hauria passat en silenci. Ara, el fet de saber que hi haurà una bandera palestina vol dir que saps, fins i tot abans d’arribar, que hi haurà enfrontaments. Això és perquè la policia insisteix tant a treure la bandera.

Les i els activistes saben que, si es presenten a una manifestació, hi ha una alta probabilitat que no acabi bé. Cal recordar que la gent continua sentint la repressió després de les manifestacions massives que vam tenir fa dos anys.

La gent ara està sent sentenciada. Cada pocs dies sents que algú passarà vuit anys a la presó, deu anys a la presó, dos anys a la presó. La policia també té com a objectiu els i les activistes i crec que han aconseguit sabotejar molts moviments.

Però alhora és important esmentar que sempre hi ha una àrea de Palestina que és el focus de la resistència. L’any 2021, tots van sortir junts, encara que sense gran part de Cisjordània.

Ara tots els ulls estan posats a Cisjordània: a Jenin o Naplusa. Alguna cosa està passant a nivell de la consciència de la gent. Això és molt bo perquè trenca la il·lusió creada per Israel i Estats Units respecte al suposat domini de l’Autoritat Palestina (AP) a Cisjordània.

Ara el control de l’AP s’esfondra davant els ulls. Solíem mirar Cisjordània, com n’era de brutal l’ocupació i l’Autoritat Palestina, i ens preguntàvem si era realment possible que la gent pogués desfer-se d’aquest règim tan complicat que col·labora amb Israel.

Aleshores, és una gran sorpresa que la resistència armada continuï a Cisjordània i no s’aturi. És un tipus de resistència molt popular. Està armat, però no com una organització militar formal. És només que, en lloc de pedres i còctels Molotov, tenen armes. No és que hi hagi tàctiques i una jerarquia. Això ha evolucionat a partir de la resistència popular i individual que va prendre la forma d’atacs. La gent està lluitant des de les seves pròpies cases i cada barri té els seus propis grups d’homes armats.

Els llaços socials es reconstrueixen donant suport a aquest tipus de resistència per crear una comunitat segura per als combatents. Sents que això s’està reconstruint.

Això no vol dir que no puguem pensar críticament sobre el que està passant. Però hi ha una cosa fascinant en la capacitat de les persones per recrear i regenerar la resistència, passi el que passi, faci el que faci l’Autoritat Palestina o Israel.

Aquesta capacitat de regenerar la resistència és una lliçó, crec, per a la humanitat.


Segueix en Majd a Twitter: @majdkayyal