Rubén Vargas
Reflexió personal arran del programa “La Dreta Espanyola A Pel Vot Evangèlic?” —amb Pablo Iglesias, entre altres persones— emès per La Base el 28 de març de 2023.
Escric això des d’un punt de vista de persona cristiana protestant evangèlica, encara que l’últim qualificatiu potser és cada cop menor, i dit això practicant, a més de ser militant marxista, anticapitalista i revolucionari.
El programa de La Base perpètua uns quants errors i confusions de terminologia respecte al que és un evangèlic, evangèlica i evangelista. L’últim es refereix realment als primers quatre llibres del Nou Testament —Mateu, Marc, Lluc i Joan— i també podria ser un qualificatiu per a totes les persones cristianes, independentment de la branca. D’altra banda, els termes “evangèlic” i “evangèlica” fan referència a membres de les branques evangèliques. Però en general em va semblar un programa molt encertat per descriure un fenomen que s’està gestant els darrers anys.
Crec que l’equip de La Base va fer bé a ressaltar que hi ha sectors protestants de tall més progressista que critiquen fortament el pentecostalisme de la teologia de la prosperitat. No obstant, no hauria estat de més comptar amb veus protestants d’esquerres i anticapitalistes al programa: se m’acuden noms com el pastor brasiler Henrique Vieira —diputat federal a Rio de Janeiro del partit anticapitalista PSOL— entre d’altres.
D’altra banda, està molt bé ressaltar que la majoria de les persones evangèliques que acaben donant el seu vot a les ultradretes són persones humils i majoritàriament racialitzades. Molt d’acord també en dir que aquestes estan votant en contra dels seus propis interessos de classe. Aplaudeixo també el que exposessin que les comunitats evangèliques en moltes ocasions han arribat als llocs on els governs —que moltes vegades eren progressistes— no han arribat. Per tant, he d’apuntar que en aquestes situacions els governs socialdemòcrates han fallat i no han estat a favor dels interessos de la classe treballadora.
Personalment no crec en això de parlar en llengües o ser molt al·leluier, però no ric d’aquest tipus de pràctiques tampoc, ja que crec que cadascú ha de lloar a la seva manera. Crec que seria prudent respectar aquesta part de les creences.
En canvi, sí que crec que és necessari i bo que es critiquin les postures antiavortistes i LGTBIfòbiques, ja que atempten contra els drets humans d’aquests col·lectius.
Seria bo ressaltar que, si prenem la descripció que els protestants posen al centre la Bíblia com l’autoritat central de les seves creences, caldria considerar com es presenta la figura del Jesús de Natzaret. Aquest s’ajuntava amb els més pobres, els més desemparats, trencava barreres socials i racials —com quan parlava amb la dona samaritana al pou—, es relacionava amb jueus i gentils, sent ell mateix era una figura racialitzada de l’Orient Mitjà que criticava el imperi romà, la força ocupant de la Palestina del segle primer. Alhora, trencava l’estatus quo de les institucions religioses de la seva època. Voltejava taules i treia els mercaders de la sinagoga per lucrar-se de la fe de les persones creients: s’ha d’entendre la relació amb els pastors rics. Va ser el que va dir que era més fàcil que un camell entrés per l’ull d’una agulla que un ric entrés al regne del cel.
Crec que aquest Jesucrist —que tant nomenen— estaria als antípodes de la teoria de la prosperitat. Així que qualsevol cristià que es preï com a tal té material revolucionari més que suficient per criticar aquests pastors rics de les macroesglésias.
D’altra banda, l’esquerra no ha reconegut la importància dels predicadors revolucionaris; no els ha donat la plataforma que necessiten per criticar-ho i aixecar més la veu, perquè el seu missatge arribi a les persones creients que escolten els pastors de dretes. Molts cops l’esquerra ha adoptat postures sectàries a l’hora de defensar la laïcitat; s’ha confós en protegir un ateisme imposat com pot ser, per exemple, el cas de França, en prohibir vestimentes religioses.
Els i les socialistes que no entenguin que viuen en un món on la majoria de la classe treballadora manté algun tipus de creença religiosa, ho tindran molt difícil per organitzar la gent treballadora en la seva totalitat, per arribar al canvi social que interessa a aquesta classe .
També cal ressaltar que en aquest país l’acostament de les dretes a la comunitat evangèlica no és casual. Coincideix amb la seva retòrica islamòfoba, que busca trobar causa comuna contra les persones musulmanes amb el pretext que “bé, els evangèlics llatinoamericans comparteixen cultura amb els espanyols”.
Hem vist que passa el mateix a l’hora d’acceptar —com hauria de ser— a les persones refugiades ucraïneses, però carreguen contra les sirianes, les afganeses, els “menes”, entre d’altres. A la gent protestant no se’ns ha d’oblidar que aquesta retòrica racista contra les persones musulmanes ens la van aplicar a nosaltres durant la Guerra Civil. Durant la segona república hi havia 30.000 protestants a l’Estat espanyol. Després de la Guerra Civil, molts van acabar exiliats o en cunetes; els que no, van haver de practicar la seva fe en la clandestinitat.
Per sort, avui dia no és el cas. Però no ho hem d’oblidar. És necessari teixir aliances amb persones evangèliques, musulmanes, persones LGTBI+, així com amb altres col·lectius de la classe treballadora per combatre la ultradreta perquè sabem com pot acabar. No és un camí fàcil, però és just i necessari.
