Els salaris de pobresa, l’opressió i el caos climàtic han de ser eliminats a l’origen, el capitalisme.
El sistema capitalista està darrere dels baixos salaris i les pèssimes condicions laborals contra les quals la gent fa vaga i es manifesta. A llarg termini, el capitalisme produeix múltiples crisis: econòmiques, polítiques i ambientals. I és l’arrel de la pobresa, l’opressió, la guerra, les pandèmies recurrents i l’amenaça del col·lapse ecològic.
A l’Estat espanyol, segons la Federación Española de Bancos de Alimentos, la pobresa alimentària s’està cronificant i 1,5 milions de persones fan servir diàriament els bancs d’aliments. En contraposició, tenim un número rècord de milionaris, 1,2 milions.
Els quatre grans grups elèctrics que operen a l’Estat espanyol —Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP— van registrar a l’últim lustre un benefici net conjunt de 11.856 milions d’euros només a l’Estat espanyol, una mica més d’un terç dels 32.661 milions aconseguits per les corporacions amb totes les seves operacions als 40 països on són presents.
S’espera que les corporacions de petroli i de gas ExxonMobil, Chevron, BP, Shell i TotalEnergies obtinguin uns guanys combinats durant l’any passat d’uns 170 mil milions d’euros.
Aquesta especulació amb la guerra —festejar els resultats econòmics derivats de la matança a Ucraïna— succeeix alhora que un gran nombre de persones han de triar entre escalfar-se o menjar. Sempre hi ha diners per a la guerra, per què no per a la salut i l’educació?
No és un accident que això passi, està integrat al capitalisme. El revolucionari Karl Marx va escriure fa més de 150 anys: “L’acumulació de riqueses en un pol és, per tant i alhora, l’acumulació de misèria, agonia de treball dur, esclavitud, ignorància, brutalitat i degradació mental, al pol oposat”.
És un sistema basat en una gran desigualtat i on és una petita minoria la que se’n beneficia, aleshores, inevitablement, els rics i l’estat cerquen debilitar l’oposició a través del racisme i totes les altres formes que tenen de dividir-nos. I si això no funciona, utilitzen la violència.
Ens hem de barallar per cada batalla individual. Guanyar el canvi ara és important: sobre els salaris, el racisme, el dret a l’avortament, les lleis sindicals i de protesta, els drets de les persones trans i molts altres temes. Aquestes batalles ens donen l’oportunitat d’unir-nos i de guanyar confiança. Però també hem d’anar a l’arrel i lluitar contra el capitalisme mateix.
Podem fer la volta al món. Quants millors serien els nostres sistemes educatius si els estudiants i els mestres dirigissin les escoles, o si el sistema públic de salut no estigués privat de fons i si fos organitzat pels qui l’utilitzen i hi treballen cada dia?
Per què la petita minoria a la cúspide, els directors executius i els capitalistes, haurien de controlar la riquesa mentre que la resta de nosaltres ens quedem sols i lluitant? Aquestes darreres setmanes ens donen una idea del poder per canviar el món. Quan les i els treballadors paren, la font de guanys s’apaga i els serveis clau es paralitzen.
En lloc de dependre de la socialdemocràcia que fuig de la lluita dels treballadors, necessitem una política socialista basada en la resistència als llocs de treball i als carrers. Això no passarà sense organització. Fem vagues i manifestacions ara, i anem més enllà després.
Però també hem de formar part d’una força revolucionària que participi en les lluites individuals, però també que lluiti pel socialisme. Uneix-te a Marx21.
