Taíza Brito
El 30 d’octubre de 2022 passarà a la història com el dia que el Brasil es va desfer del govern de mort del líder d’extrema dreta Jair Bolsonaro (PL). Durant els quatre anys que va estar al capdavant del govern brasiler, l’antic capità de l’exèrcit va fomentar l’odi contra la gent opositora i la violència contra les minories, com ara els pobles indígenes, els quilombolas, els negres, la comunitat LGBTIQ+, les dones i els pobres, principalment de les regions del nord i nord-est del país.
Luiz Inácio Lula da Silva, va ser elegit per 60.345.999 votants, és a dir, el 50,90% de l’electorat, enfront dels 58.206.354 vots rebuts per Bolsonaro, que representen el 49,10% del cens electoral. Així doncs, Lula no té un escenari fàcil per endavant. A més de guanyar per un petit marge de vots, va rebre un Brasil dividit, amb la meitat de la població dominada per l’odi.
El resultat d’aquesta ebullició, provocada per Bolsonaro i salpebrada amb una fàbrica de notícies falses, àmpliament difoses i consumides per evangèlics, militars i “brasilers de família”, es va veure el passat 8 de gener. Va ser quan una horda que predicava contra el “comunisme” i a favor de la “família” va atacar Brasília, la seu del govern federal, i va envair els edificis de la Presidència, el Congrés Nacional i el Suprem Tribunal Federal (STF).
Milers de persones que estaven acampades davant les casernes de les Forces Armades Brasileres des del dia de les eleccions presidencials, es van sentir lliures d’atacar la democràcia i les seves institucions. Van envair i destruir béns públics, amb la connivència de les forces de seguretat del Districte Federal.
Milers d’ells han estat detinguts, estan sent processats i hauran de pagar pels seus delictes. Els bens públics estan sent reparats i restaurats. La Presidència de la República, així com el STF estan actuant per restablir l’ordre. Però els béns destruïts en aquesta comesa no són res comparat amb el llegat de mort de Bolsonaro.
Tothom pensava que la seva pitjor acció havia sigut durant la pandèmia, que va consumir la vida de més de 700.000 persones. En aquell moment, Bolsonaro estava en contra de les autoritats sanitàries. Contra la mascareta, contra les vacunes, contra el confinament, fomentant les aglomeracions i treballant contra la salut pública.
Genocidi
A mitjans de gener de 2023, gràcies al periodisme d’investigació, el Brasil i el món es van adonar de la tragèdia del poble ianomami. Els integrants d’aquest poble indígena, la reserva del qual ocupa 9.000 hectàrees prop de la frontera entre Brasil i Veneçuela, estan morint de fam a causa de les accions dels garimpeiros (miners il·legals) encoratjades per Bolsonaro. Les xifres fan por: 570 nens ianomamis van morir per causes evitables durant els quatre anys de govern de l’extrema dreta.
Morts per desnutrició, malària i malalties relacionades amb la contaminació dels rius i l’abandó de l’atenció mèdica enmig de les tensions socials entre els indígenes i els miners. A més, hi ha denúncies d’explotació i violència sexual. La TV Globo, un dels canals de televisió més importants del Brasil, va emetre el 29 de gener un reportatge en què els periodistes Sonia Bridi i Paulo Zero mostraren la situació del poble ianomami. El cas està sent investigat per la Policia Federal i hi ha indicis de delicte de genocidi.
Tràgicament, l’únic cas de condemna per genocidi al Brasil també es va produir en terres ianomamis. Va ser l’any 1993, quan 16 membres de la tribu van ser assassinats per miners assedegats de l’or que hi ha en aquestes terres. Quatre persones van ser condemnades l’any 1997 pel aquests fets, coneguts com la massacre de Haximú, en una sentència confirmada l’any 2006 pel STF.
No és cap secret, Bolsonaro sempre ha dit que no era just que els ianomamis visquessin en una terra tan rica, la qual hauria de ser explotada. Al seu govern, va impedir la fiscalització, va mentir sobre l’atenció mèdica i l’atenció a aquesta població al STF i a l’Organització d’Estats Americans (OEA). Va rebre garimpeiros al seu despatx i sistemàticament va negar ajuda als ianomami.
El patiment del poble ianomami no és l’únic. Bolsonaro va actuar contra diversos col·lectius durant el seu mandat, tal com s’ha destacat a l’inici d’aquest article. A més, va desmantellar les àrees de Cultura, Esports, Salut i Educació, només per posar alguns exemples.
Per a poder guanyar, el govern de Lula da Silva va necessitar una aliança àmplia que aglutina membres del PT i antics enemics com l’actual vicepresident Geraldo Alckmin, que en anteriors comicis ja havia disputat les eleccions contra Lula pel Partit de la Socialdemocràcia Brasilera (PSDB). Ara mateix, l’aliança de Lula reuneix un arc de partits i persones amb pensaments diversos i contradictoris. De moment, això sembla una preocupació menor davant del repte humanitari que té al davant: el nou president ja ha declarat l’estat d’emergència sanitària a la terra ianomami i promet accions per posar fi a la mineria il·legal.
A més, va revocar els decrets de Bolsonaro que permetien armar la població i ara es restringeix la facilitat que hi havia d’accés a les armes. També va restablir els Ministeris de Cultura i Esports, que poden rescatar molts brasilers de la misèria.
Com s’ha destacat al principi, el govern de Lula no ho tindrà gens fàcil, ni és ideal —donat l’ampli espectre de forces polítiques que aglutina— davant la necessitat d’enfrontar-se a l’extrema dreta. Tanmateix, ja comporta una victòria extraordinària: aturar la política de mort bolsonarista en diversos fronts e treure el país del pou de la indigència moral en què es trobava.
Taíza Brito és periodista brasilera, i porta el bloc Mundo Afora
