Corrent Socialisme Internacional (IST)
1. La guerra a Ucraïna compleix un any. Vam respondre a la invasió inicial amb aquesta avaluació: “La invasió russa d’Ucraïna el 24 de febrer fou un acte d’agressió imperialista i una violació del dret del poble ucraïnès a autodeterminar-se. Per a la població ucraïnesa, és una guerra d’autodefensa nacional. Alhora, des del costat de les potències imperialistes occidentals dirigides per Estats Units i organitzades a través de l’OTAN, és una guerra indirecta contra Rússia. La guerra és una invasió imperialista d’una antiga colònia i part d’un conflicte interimperialista entre EUA i Rússia amb els seus aliats. Estem en contra de totes dues potències imperials. Expressem la nostra solidaritat amb el poble ucraïnès, i donem suport al seu dret a resistir-se davant la invasió. Mentre ho fem, també ens oposem a l’OTAN i a la seva expansió cap a l’est.”
2. Els esdeveniments del darrer any han confirmat aquesta anàlisi. A l’optar per envair Ucraïna, Vladímir Putin ha infligit un patiment enorme i innecessari al seu poble, però també ha embolicat Rússia en un desastre militar i econòmic. Gràcies en gran part a les armes i l’entrenament proporcionats per Estats Units i els seus aliats, les forces armades ucraïneses han pogut aturar l’avenç rus i fer-lo retrocedir en alguns punts. La lluita s’ha convertit en una sagnant guerra de desgast amb un terrible cost humà per a tots dos bàndols. El factor determinant a la guerra d’Ucraïna és l’expansió de l’esfera de poder imperial d’Occident (l’OTAN i la Unió Europea) sota el lideratge d’EUA, d’una banda, i l’intent de tornar Ucraïna a l’esfera de poder imperial de Rússia, de l’altra.
3. La negació, per part dels governs occidentals que estan lliurant una guerra proxy contra Rússia, fa molt de temps que va deixar de ser creïble. En imposar sancions immediatament després de la invasió, Occident va lliurar una guerra econòmica contra Rússia des del principi. Els sistemes d’armes avançats que l’OTAN ha enviat ràpidament a Ucraïna —potser el més important son els sistemes de coets múltiples HIMARS— han augmentat enormement el poder d’atac de Kíev. Ara estan començant a subministrar tancs i vehicles blindats de transport de personal. A finals de gener, EUA van començar l’entrenament amb armes de combat combinat a Alemanya per permetre que les formacions de batalla ucraïneses facin servir aquestes armes de manera efectiva. Aquest suport militar ha anat molt més enllà de permetre que Ucraïna es defensi de la invasió i està cada cop més dissenyat per millorar les capacitats ofensives de les seves forces armades. Les potències de l’OTAN estan ara profundament involucrades en l’esforç de guerra d’Ucraïna. Per exemple, hi ha informes sobre la participació de les forces especials britàniques en incursions a Crimea.
4. Com a resultat, la defensa dels drets nacionals d’Ucraïna s’ha subordinat cada cop més als objectius geoestratègics de les potències imperialistes occidentals, reduint Ucraïna cada cop més a un estat vassall de l’OTAN. El govern de Zelensky fa campanya per aconseguir avions de combat i els principals tancs de batalla que espera li permetin recuperar tota Ucraïna, inclosa Crimea. Pràcticament els mateixos estats de l’Europa Central i de l’Est que van formar part de la “coalició dels disposats” de George W. Bush que van donar suport a la invasió de l’Iraq fa gairebé vint anys, el març de l’any 2003, es van fer ressò d’aquestes demandes amb entusiasme .
5. Però els dos estats occidentals més poderosos, Washington i Berlín, no busquen una victòria total d’Ucraïna. El seu interès rau a mantenir en marxa la guerra de desgast. Això redueix el risc d’una escalada en una guerra entre Rússia i Occident i deixa Moscou empantanegat en una guerra que no pot guanyar. Els combatents dels dos bàndols i els civils ucraïnesos que pateixen les atrocitats i els bombardejos russos i són expulsats de casa seva, són carn de canó per als dos blocs imperialistes rivals: la molt més poderosa aliança occidental i Rússia, recolzada cada cop més per la Xina.
6. Per a l’imperialisme nord-americà, avui l’eix principal del conflicte geoestratègic és amb la Xina. L’administració Biden ha declarat en repetides ocasions que Beijing és l’única potència amb les capacitats econòmiques, militars i la voluntat política per desafiar l’anomenat “ordre internacional basat en regles” a través del qual Estats Units han buscat exercir la seva hegemonia des del 1945. Des de la perspectiva de Washington, Ucraïna és simplement un front en aquesta lluita global. La guerra serveix per debilitar Rússia i lligar Europa a Estats Units. Per això els esforços de mobilitzar Europa contra la Xina, reflectits, per exemple, a la cimera de l’OTAN a Madrid el juny de l’any passat i la reunió més recent sobre Taiwan. El resultat és la creixent militarització d’Europa, a mesura que els diferents Estats —incloent-hi Irlanda que se suposa que és neutral— augmenten la seva despesa militar.
7. La lògica de la guerra proxy continguda subjau en el tortuós procés de negociacions darrere de les decisions d’EUA, Alemanya i la Gran Bretanya de subministrar a Ucraïna els principals tancs de batalla. Però inundar Ucraïna amb cada vegada més armes no és un procés que es pugui calibrar tan acuradament com esperen les potències imperialistes occidentals. La guerra és plena de sorpreses, com mostra el fracàs de l’ofensiva inicial de Moscou. Un col·lapse sobtat de Rússia podria encoratjar un impuls de Kíev per reconquerir Crimea. Davant la perspectiva d’una pèrdua humiliant de la base de la flota del Mar Negre, Moscou podria respondre amb una escalada nuclear. La guerra proxy podria convertir-se aleshores en una guerra mundial.
8. La guerra d’Ucraïna és, doncs, una amenaça per a tota la humanitat. Això malgrat el fet que la majoria dels Estats del Sud global són neutrals o fins i tot simpatitzen amb Rússia. Fins i tot si s’evita la catàstrofe nuclear, la pertorbació econòmica causada per la guerra, en particular el seu impacte en la inflació de l’energia i els aliments, propaga l’empobriment i la fam per tot el món. Altres guerres, per exemple, l’espantós conflicte a Tigray a Etiòpia, que s’ha cobrat 600.000 vides, reben una petita fracció de l’atenció que rep Ucraïna. Això subratlla la hipocresia de les preocupacions de l’imperialisme occidental sobre les pèrdues de vides i les crisis humanitàries resultants de la guerra d’Ucraïna. El mateix doble raser es va reflectir en la benvinguda per a les persones refugiades ucraïneses al començament de la guerra, mentre que Fortress Europe exclou la gent refugiada de les guerres a l’Àfrica i l’Orient Mitjà.
9. El vessament de sang ha d’acabar ara:
- Tropes russes fora d’Ucraïna ara!
- La fi immediata i incondicional de la intervenció de l’OTAN del costat del govern ucraïnès! Cal trencar la lògica mortal de l’escalada.
- En lloc d’expandir-se, l’OTAN s’hauria de dissoldre.
- Exigim la retirada de les tropes de l’OTAN del flanc est. No a l’expansió cap a l’est. No a l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. Eliminar l’objectiu que els Estats membres de l’OTAN gastin almenys el dos per cent de la renda nacional a la guerra.
- En lloc d’encoratjar Zelensky a imposar més “reformes” neoliberals, les potències occidentals i les seves institucions internacionals haurien de cancel·lar el deute d’Ucraïna i proporcionar els recursos que necessita per a la reconstrucció.
- Posar fi a la repressió de la dissidència a Rússia, Ucraïna i, cada cop més, a Occident.
- Totes les persones refugiades són benvingudes. Obrin la frontera per als desertors russos i ucraïnesos i resistents a la guerra.
10. L’aniversari de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna cau uns dies després d’un altre aniversari: el del 15 de febrer de 2003, el gegantí dia de protesta mundial contra la invasió de l’Iraq per part d’Estats Units i la Gran Bretanya. El moviment contra la guerra és molt més feble avui. Això és degut en part al fet que aquestes protestes no van detenir la invasió: va ser la resistència armada sobre el terreny la que va trencar les ocupacions de l’Iraq i l’Afganistan. Més important, però, és la desorientació política provocada pel desenvolupament del conflicte interimperialista entre Occident, d’una banda, i la Xina i Rússia, de l’altra. Molts activistes per la pau se senten atrets cap a un dels dos costats. Això és un error. Tots dos blocs imperialistes competeixen entre si per mantenir i estendre la seva dominació econòmica i militar. La gent explotada i oprimida del món no tenim interès en l’èxit de cap dels dos. El moviment pel desarmament nuclear, que va desafiar Occident i Orient per igual a l’apogeu de la Guerra Freda, ha de reviure.
11. Les qüestions de classe que estan en joc a la crisi del cost de la vida encara no han afectat les actituds populars vers la guerra. Però això canviarà. La resposta de les classes dominants a l’augment inflacionari exacerbat per la crisi d’Ucraïna és tornar a imposar fortes polítiques monetàries amb l’objectiu de forçar l’augment de la desocupació i la reducció dels salaris. Alhora que estan fent que la gent treballadora i pobra pagui pel fracàs del seu sistema, estan invertint recursos en armes. La intensificació de les lluites obreres que veiem a països com França i la Gran Bretanya crea un espai on construir una oposició massiva a la guerra.
12. Aquesta lluita interimperialista, que amenaça l’existència mateixa de la humanitat, és un senyal més que se li va acabar el temps al sistema capitalista. Distreu de la creixent catàstrofe climàtica que exigeix amb urgència una revolució socialista per lliurar el món del capitalisme. Ens comprometem novament a dedicar tots els nostres esforços per ajudar els treballadors a assolir aquest objectiu.
La Coordinació del Corrent Socialisme Internacional (IST), dilluns 20 de febrer de 2023
