Corrent Socialisme Internacional
Declaració del Corrent Socialisme Internacional, de la qual Marx21 forma part, sobre els terratrèmols a Turquia i Síria.
1. Declarem la nostra solidaritat amb totes les víctimes dels terribles terratrèmols que van assotar Turquia i Síria el dilluns 6 de febrer. Aquesta és una gran catàstrofe humana. El nombre de morts ja va superar els 33.000, però les companyies d’assegurances suposen fins a 200.000 morts. Però això no és un “desastre natural”. Els terratrèmols són inevitables en regions com aquesta, on es produeixen des de l’antiguitat. El nombre terrible de morts, però, és conseqüència de l’acció i la inacció humana, modelada per un sistema capitalista basat en l’explotació i impulsat per l’acumulació competitiva del capital.
2. Acció: el govern de Recep Tayyip Erdoğan, basat en el partit islamista neoliberal AKP, però ara en coalició amb el partit feixista MHP, porta més de 20 anys al poder a Turquia. El creixement econòmic del qual presumeix Erdoğan ha estat impulsat per un auge de la construcció que ha enriquit els patrocinadors capitalistes de l’AKP. En aquest auge, hi ha ministres que han reconegut que les normes de construcció han estat ignorades sistemàticament. Al voltant de 20.000 persones van morir al terratrèmol de Gölcük del 1999. Gràcies a les mesures de protecció, només tres persones van morir al terratrèmol de l’any 2022 a Fukushima, Japó, tot i que tots dos van ser terratrèmols de 7,4 graus de magnitud. Inacció: després dels terratrèmols de Gölcük i Düzce, es va introduir un impost especial sobre terratrèmols que va recaptar 37.000 milions de dòlars. Segons un exministre, els diners no es van gastar per a construir edificis a prova de terratrèmols, sinó a “salut, camins, túnels, ponts”. Com diuen els nostres camarades al Partit Socialista Obrer Revolucionari a Turquia, això no és ni més ni menys que un assassinat massiu.
3. Aquesta negligència criminal es veu agreujada per la resposta del govern turc davant el desastre: la imposició d’un estat d’emergència per augmentar els poders repressius de l’estat, la lenta mobilització dels serveis d’ajuda i rescat que va deixar la gent asfixiada sota les ruïnes, les denúncies d’Erdoğan de “ploraners” i “saquejadors”, i una campanya oficial contra la “desinformació”. “No hi ha Estat”, va dir un cirurgià a Adiyaman al diari Financial Times. Però la veritat és que l’estat turc té les seves prioritats, que inclouen protegir la tríada de polítics, contractistes i buròcrates que van crear les condicions per a aquesta catàstrofe. En lloc de tractar de compensar tot el que ha fet i deixat de fer, el govern de l’AKP-MHP està ocupat culpant les víctimes.
4. Els terratrèmols han afectat una vasta zona que s’estén des de Trabzon fins a Palestina. Els efectes no només transcendeixen les fronteres estatals, sinó que representen un nou cop a regions afligides per la guerra: la guerra civil a Síria, les rivalitats entre els subimperialismes regionals, la guerra de l’estat turc contra el poble kurd, les intervencions imperialistes d’EUA i Rússia. El desastre és un cop particular per al poble sirià, les vides del qual han estat devastades per anys d’intervencions imperialistes i la brutalitat del règim de Bashar al-Assad i un gran nombre de refugiats es troben dispersos per tot el país i als països veïns.
5. L’escala d’aquesta crisi excedeix els recursos dels estats afectats. Actualment, les potències imperialistes occidentals tenen tres prioritats: fer que la seva pròpia gent treballadora pagui la crisi inflacionària, elevant les taxes d’interès i la desocupació i abaixant els salaris; enviar armes a Ucraïna per derrotar els seus rivals russos; i tancar les fronteres a les persones migrants i refugiades. La cimera recent de la UE, que va vessar llàgrimes de cocodril pel terratrèmol, va estar dominada per l’impuls per enfortir la Fortalesa Europa. Va aprovar 500 milions d’euros més en ajuda militar per a Ucraïna i 6,5 milions d’euros en “assistència humanitària d’emergència” per a Síria i Turquia.
6. Per contra, la gent corrent de tota la regió i més enllà ha mostrat el camí per si mateixa recaptant ajut per a les zones afectades. Aquesta solidaritat es reflecteix, per exemple, en el suport popular des d’estats que s’autoproclamen “enemics” de Turquia com ara Armènia i Grècia.
7. Exigim a tots els estats:
- Manar ràpidament diners, aliments, medicines i serveis de rescat a la regió per ajudar les víctimes;
- Eliminar les sancions contra Síria de forma permanent, no només durant sis mesos: no hi ha d’haver discriminació sobre qui s’ajuda;
- Donar ple suport a les persones refugiades i migrants dins i des de la regió: obrir les fronteres!
- Iniciar l’enjudiciament penal dels polítics, contractistes i buròcrates responsables dels edificis de mala qualitat i la incapacitat de preparació per als terratrèmols previstos, així com de brindar ajuda ràpida. El fracàs de tot això ha provocat la mort de moltes persones;
- Retallar la despesa en armes i redirigir els recursos per satisfer necessitats humanes reals.
8. Encara que el canvi climàtic probablement no hagi jugat un paper directe com a causant d’aquest desastre, els fets ens donen una idea de com es manejarà la catàstrofe climàtica: amb negligència, repressió i denúncies envers les víctimes. La revolució socialista es necessita amb més urgència que mai per lliurar el món del sistema capitalista amb les seves prioritats distorsionades i les classes dominants cruels i corruptes.
Corrent Socialisme Internacional, 12 febrer de 2023
