ES CA

Xoán Vázquez

Convocats pel Front Social sota el lema “contra la pujada de preus, l’opressió i la pobresa”, el 4 de desembre de 2022, milers de manifestants van marxar pel centre de Rabat, la capital del Marroc, per denunciar la pèrdua de poder adquisitiu provocada per la pujada dels preus dels combustibles i els aliments.

Dos dies després una altra multitud celebrava la victòria de la selecció marroquina de futbol sobre Espanya. Els Lleons de l’Atlas donaven una alegria a una població aclaparada per la crisi.

Amb una onada nova de detencions d’activistes, un increment d’un 14% en els preus dels aliments i una pujada dels costos del transport, que ronda el 13% en un any com a teló de fons, és la primera manifestació d’aquesta rellevància en mesos.

Els manifestants han denunciat el deteriorament de la sanitat i els serveis socials, la repressió política i han demanat la dimissió del primer ministre Aziz Akhannouch. El monarca tampoc no s’ha lliurat de les crítiques per les seves absències reiterades del país. “No es pot governar un país via Zoom” assenyalava un dels assistents a la protesta.

Per fer callar les crítiques, al setembre, el govern va concedir un petit augment del 5% en el salari mínim interprofessional garantit i del 10% en el salari mínim agrícola garantit, així com un augment del 5% en les pensions de jubilació. Però aquests augments són lluny de compensar l’augment dels preus i, en qualsevol cas, no arriben a tota la classe treballadora del Marroc, on gairebé el 30% dels llocs de treball pertanyen a l’economia irregular.

El Front Social, agrupació de diversos partits, associacions i sindicats d’esquerres, que va convocar aquesta manifestació, també va voler denunciar la ferotge repressió contra activistes de l’oposició política. Des de l’aixecament popular (Hirak) de l’any 2017 al Rif, molts manifestants segueixen a la presó. Un dels líders de Hirak, Nasser Zefzafi, compleix una condemna de 20 anys de presó en condicions deplorables, privat de l’atenció mèdica que necessita.

En els darrers mesos, nous opositors han rebut penes de presó injustificades. Rida Benotmane, membre de l’Associació Marroquina pels Drets Humans, va ser condemnat a tres anys de presó i una multa de 20.000 DH (1.800 euros) per haver criticat el règim a les xarxes socials. Mohammed Ziane, exministre de Drets Humans entre el 1995 i el 1996, també va ser condemnat a tres anys de presó (tot i tenir gairebé 80 anys) pels motius més fantasiosos, entre ells insults a funcionaris públics. Després de fustigar i destrossar els mitjans independents, el govern ataca les xarxes socials.

Cal destacar que el règim del Marroc –igual que el d’Algèria– utilitza el nacionalisme –el conflicte amb el veí i el tema del Sàhara– per marginar del debat públic les qüestions socials.

L’islam polític torna als carrers

L’any 2017 l’islam polític es va tirar fora al carrer en suport de la revolta del Rif i per exigir l’alliberament dels seus líders empresonats des de finals de maig. Al costat també es van manifestar partits d’esquerres i algunes associacions juvenils.

El centre de Rabat va adquirir així aires semblants als de la “primavera àrab” que al Marroc no va prosperar perquè, entre altres raons, les autoritats van fer concessions formals per fer callar les protestes i el moviment islamista amb més capacitat de mobilització, Justícia i Espiritualitat (JyE), no va reaccionar.

En aquesta ocasió els islamistes van decidir convocar pel seu compte.

Així, el 2022, després de diverses manifestacions contra la pujada de preus durant una setmana a Rabat i altres ciutats, la Unió Nacional de Treballadors del Marroc (UNTM), propera als islamistes del Partit Justícia i Desenvolupament (PJD, oposició), va mobilitzar diversos centenars de manifestants contra l’alt cost de vida el 23 d’octubre davant del Parlament, al centre de Rabat.

Aquesta és una de les primeres vegades que els simpatitzants del PJD surten al carrer des de la derrota electoral del partit a les eleccions legislatives del setembre de l’any 2021, guanyades pel partit liberal de l’empresari Aziz Akhannouch.

“Els preus pugen i el govern dorm”, corejaven els activistes vestits amb jerseis i gorres taronges, el color del sindicat. “No a la pujada vertiginosa dels preus dels combustibles… Exigim equitat i justícia fiscal”, deien les pancartes.

El descontentament es va dirigir en particular contra Akhannouch, el cap de govern, que va fer la seva fortuna amb la distribució de combustible i que els seus detractors acusen de beneficiar-se de la pujada dels preus a les benzineres.

En una nota recent sobre les desigualtats socials, l’Alt Comissionat de Planificació (HCP) va indicar que el Marroc havia tornat “al nivell de pobresa i vulnerabilitat de l’any 2014”, a causa de l’epidèmia de la Covid-19 i la inflació.