ES CA PT

XoánVázquez

En una època en què es frivolitza i es trasllada al “paper couché” gairebé tot, la guerra d’Ucraïna no podia ser menys.

Així, el mes de juliol passat vam poder veure el president d’Ucraïna i la seva dona posant en zona de guerra per a la revista Vogue, en un reportatge fotogràfic d’Annie Leibovitz; la fotògrafa més ben pagada del món.

Un mes abans, la insinuant foto de Macron xiuxiuejant a l’orella de Zelenski va donar origen a multitud de comentaris i mems a internet. El mateix va passar quan la fotògrafa Soazig de la Moissonnière va publicar al seu compte d’Instagram una sèrie de fotos de Macron al seu despatx de l’Eliseu lluint barba de diversos dies i una dessuadora amb el logotip CPA10 (comando aeri de paracaigudistes) el que ha desfermat comentaris sobre una aproximació de Macron a l’estilisme militar de Zelenski.

Però, sens dubte, és la sèrie “Servidor del Poble” creada, produïda i protagonitzada per Zelenski, la que ha fet córrer més rius de tinta. En aquesta sèrie, Zelenski interpreta un professor d’escola que arriba a la presidència. El fet que se’n parli com d’una “sèrie premonitòria” i d’un “document històric” ha provocat que una sèrie que va ser estrenada l’any 2015, i rebuda amb desinterès quan va ser distribuïda fora d’Ucraïna provoqui, set anys després, tant interès i curiositat. El motiu és que ara les distribuïdores i les televisions compten amb la morbositat afegida de la guerra (de la qual no han dubtat a incloure imatges als tràilers) i que Putin, que s’esmenta diverses vegades, ara resulti més fàcil veure-ho com a dolent. El duel de bíceps està servit.

La sèrie, amb 51 episodis, pretén ser una sàtira política tipus Borgen però la veritat és que s’acosta més a l’estil de Que bello es vivir o Mr Smith Goes to Washington (Cavaller sense espasa), els dos films de Capra dels que no podem fugir Nadal rere Nadal. Pel que fa al seu talent per actuar, Zelenski recorda una mica l’Alfredo Landa de l’època del “destape” amb un toc de Joe Pesci. Sens dubte, de la seva antiga professió d’actor, ha sabut treure rendibilitat per al nou paper de president de la nació.

Amb “l’americanització de la política” que vivim, en què és més important com es comunica que el que es comunica, Zelenski es desenvolupa a la perfecció. Segons els experts, ha demostrat que és un comunicador nat, carismàtic, transformador i emocional que ha aconseguit convertir la comunicació en una arma principal d’aquesta guerra. La seva intervenció telemàtica a la gala dels Grammy a Las Vegas n’és un bon exemple.

Mentre la guerra va deixant la seva estela de mort i destrucció, als llimbs capitalistes de revistes de tendències, influencers, publicistes, analistes, experts en protocol i youtubers s’analitza i compara l’escenografia suposadament “vella” de la guerra plantejada per Putin davant de la “guerra moderna” de Zelenski en què des de la roba que porta, la posada en escena… tot és comunicacional i la comunicació és una arma. Els gairebé 6.000 morts (370 criatures) i 8.600 ferits comptabilitzats per les Nacions Unides segueixen amb gran interès el debat