Jesús M. Castillo
El partit ultradretà VOX ha obtingut una part important del seu suport electoral i els seus escons al medi rural i a províncies poc habitades.
Així, per exemple, VOX va aconseguir un escó a les darreres eleccions generals a la província d’Àvila gràcies al fet que el 64% dels seus vots van provenir de pobles, molts d’ells de menys de mil habitants. En aquestes mateixes eleccions generals de novembre de 2019, VOX va ser el partit més votat a 24 municipis del medi rural de Castilla i Lleón, especialment a Àvila i Valladolid. Fins i tot, la ultradreta va guanyar a 5 barriades de la ciutat de Mallorca que conserven encara activitat agrícola. Així mateix, VOX va ser la segona força més votada a la província d’Almería, rebent molts vots a pobles del Campo de Adra, zona d’hivernacles.
Tot i així, el PP va aconseguir més del doble de vots al medi rural que la ultradreta a les últimes eleccions, les eleccions andaluses del juny de 2022 en què VOX va perdre 400.000 vots respecte a les eleccions generals.
La ultradreta ha intentat captar el vot al medi rural amb un discurs de suport a activitats tradicionals com la caça, la tauromàquia i festes populars en què hi ha maltractament animal. A més, VOX ha desplegat una retòrica de suport a petits i mitjans agricultors i ramaders ofegats en deutes per un sistema agropecuari altament industrialitzat. Així mateix, la ultradreta ha venut un discurs racista antiimmigració en zones rurals on l’economia de les quals es manté gràcies a mà d’obra migrant, com les costes de Huelva i Almería.
“Espanya emprenyada”
El suport a la ultradreta al medi rural es pot explicar per diferents factors. Per exemple, VOX podria haver captat part del descontentament de la “Espanya buidada”. Una “Espanya emprenyada” que va veure durant dècades que PP i PSOE no responien a les seves necessitats. A més, perfils polítics reaccionaris i ultraconservadors, nostàlgics del franquisme, són relativament abundants en algunes zones rurals. Igualment, VOX podria haver obtingut un fort suport electoral entre els que intenten mantenir la població migrant sotmesa a taxes d’explotació altes mitjançant l’exclusió racista.
En la situació actual, el suport a VOX al medi rural és una enorme paradoxa.
Els estudis científics que descriuen el passat i modelen, amb encert, el futur ens mostren que la Península Ibèrica és una de les zones més afectades pel canvi climàtic a nivell mundial. L’Estat espanyol serà molt més càlid i sec ja l’any 2050 de continuar el canvi climàtic, segons el darrer informe de 2002 del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les sigles en anglès); un grup de científics que convoca els experts climàtics més grans sota el paraigua de l’ONU.
L’any 2050, si el canvi climàtic continua, més de 7 milions de persones viurien en zones amb escassetat hídrica exposades a onades de calor extrema que provocaran la mort de milers de persones anualment. Les precipitacions mitjanes podrien arribar a baixar un 25%, el subministrament d’aigua caure a la meitat i el nivell del mar augmentar més d’un metre a finals de segle. La pèrdua de platges tindria conseqüències greus per a l’atracció de turistes.
Tot i això, VOX presenta una actitud negacionista del canvi climàtic. Un canvi climàtic que està afectant i afectarà, especialment, el medi rural. Per exemple, segons el darrer informe de l’IPCC, si el canvi climàtic continua augmentarien les inundacions a causa de fortes pluges torrencials i l’erosió mitjana creixeria un 10%. A més, la creixent demanda d’aigua podria esgotar els aqüífers i impactar brutalment a l’agricultura. Igualment, les deveses es podrien col·lapsar i la producció d’olives, entre altres cultius, baixaria fins a un 60%. A més, la pujada de la temperatura del mar afectaria negativament, per exemple, la producció de musclos. Aquestes són només algunes de les prediccions dels models que la realitat va evidenciant cada any.
Emigrar
En aquest context, les polítiques negacionistes del canvi climàtic de la ultradreta condemnen agricultors i ramaders a la ruïna a mitjà termini. Ruïna al medi rural deguda a processos ecològics com la desertització, intensos i freqüents incendis forestals, més plagues en cultius, esgotament de reserves hídriques i el col·lapse de gran part de la biodiversitat que sosté serveis ecosistèmics claus per a les explotacions agropecuàries com la pol·linització, el control de plagues, la fertilitat del terra i la lluita contra l’erosió.
La degradació ambiental derivada del canvi climàtic durant aquest segle forçaria centenars de milers, si no milions, de persones a emigrar a la recerca de feina des del medi rural a barriades de renda baixa a les ciutats espanyoles. Moltes d’aquestes persones migrants buscarien feina a altres països europeus.
De seguir creixent la ultradreta, les persones emigrades des del medi rural patirien directament el discurs xenòfob que VOX comparteix amb altres formacions d’ultradreta europees. Un discurs d’odi que ve de la mà de l’augment d’agressions xenòfobes. En aquest sentit, moltes persones a l’Àfrica pateixen des de fa dècades una situació similar a la descrita d’emigració forçada a causa del canvi climàtic. Migrants ambientals que troben polítiques i actituds racistes a Europa. Quan les barbes del teu veí vegis…
Com veiem, el suport a VOX al medi rural podria entendre’s, a curt termini, com a defensa de valors tradicionals, recerca desesperada de solucions a l’abandonament històric pel Règim del 78, i manteniment de posicions de poder mitjançant el racisme. No obstant això, a mitjà termini, el creixement del poder polític de la ultradreta suposaria la condemna del medi rural en plena emergència climàtica i acabaria de buidar “l’Espanya buidada”, condemnant els seus habitants a emigrar i patir el mateix racisme que abans haurien promogut.
Jesús M. Castillo és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Sevilla i militant de Marx21
