Xoán Vázquez
Fa dues setmanes Elon Musk adquiria Twitter i acomiadava la meitat de la plantilla de la plataforma. Després va tocar el torn a Mark Zuckerberg qui d’un sol cop va comunicar l’acomiadament de 11.000 persones empleades de Meta —matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp— cosa que representa una retallada del 13% del total de l’empresa, la més gran en 18 anys existència. És també la retallada més gran que executa una de les grans empreses tecnològiques.
La retallada de personal va afectar tots els departaments i zones, encara que les àrees de reclutament i de negocis van resultar les més afectades. El cribratge va afectar fins i tot Reality Labs, la divisió que acull els projectes de Metaverso, suposadament el futur.
El mateix dia que Twitter anunciava els acomiadaments, Lyft —alternativa a Uber dels serveis de transport— va acomiadar 650 dels seus 5.000 empleats mentre que Stripe —un programari per a pagaments electrònics— va acomiadar 1.120 persones de la seva plantilla.
El van seguir DataRobot amb 260; Hello Fresh, 611; Peloton, 500 i Zillow amb 300 acomiadaments. Totes vinculades d’alguna forma al sector tecnològic
A això cal afegir que Google ha deixat de contractar i que Apple s’enfronta a problemes de producció.
Però l’onada d’acomiadaments no s’hi va aturar. El 14 de novembre, el diari The New York Times informava que Amazon, seguint el camí de Meta (Facebook) i de Twitter planejava acomiadar uns 10.000 treballadors a tot el món. A partir d’aquí, la companyia fundada per Jeff Bezos posarà en marxa aquest ajustament en diferents llocs corporatius i tecnològics.
Com en el cas de Meta, seria la retallada més gran de plantilla en tota la història de la firma. Els acomiadaments se centraran sobretot en l’àrea d’organització de dispositius d’Amazon, com l’assistent de veu Alexa, i la divisió de Recursos Humans. La xifra representarà un 3% de la plantilla corporativa d’Amazon i menys de l’1% de la plantilla laboral a nivell mundial, que compta amb més d’1,5 milions de persones.
Creixement
El començament de la COVID va provocar un creixement espectacular del comerç en línia i els gurus econòmics van augurar que aquest creixement seria permanent. Això va provocar un excés d’optimisme com en el cas d’Amazon que va passar de tenir prop de 800.000 persones treballadores a 1.500.000.
En el cas de Meta, una caiguda de la cotització de l’empresa des de començament d’any de més del 70% va posar de manifest l’error de les prediccions.
Davant d’aquest panorama, estaríem davant de la fi d’una bombolla com la de les empreses punt com (tecnològiques) en 2000?
Goldman Sachs va predir que, l’any 2025, la proposta de Meta podria assolir valors propers als 80.000 milions de dòlars per any, amb una taxa de creixement anual acumulat entre el 40 i el 80%. A la vista del que ha passat caldrà prendre’s la predicció amb reserves
La resposta de la plantilla
La immediata resposta de les i els treballadors de Twitter denunciant la il·legalitat dels acomiadaments davant les autoritats laborals posa en relleu que alguna cosa està canviant.
En els darrers cinc anys hem assistit a aquest procés de canvi que té la seva expressió en els intents de sindicació de les persones treballadores de les empreses tecnològiques. Des dels casos més coneguts com els dels centres de distribució d’Amazon, a Alabama o el de Nova York, fins a uns altres menys coneguts com la creació, el juny d’aquest any, del primer sindicat en una botiga minorista d’Apple a Maryland.
Segons Collective Actions in Tech, un projecte que documenta les accions dels treballadors a la indústria tecnològica global, el nombre de protestes, vagues, cartes obertes i altres accions col·lectives a la indústria Tech han augmentat dràsticament en els últims anys. L’any 2020, el lloc web va confirmar 124 incidents d’aquest tipus, davant d’uns 68 incidents, reportats entre els anys 2015 i 2018.
D’altra banda i segons Project Include, una organització que lluita per una major inclusió al món de la tecnologia, els problemes de racisme, sexisme i edadisme també estan sent part important de les protestes sindicals que han tingut les empreses de tecnologia al llarg dels últims mesos.
Així, el juny d’aquest any, Google va acceptar pagar 118 milions de dòlars per resoldre una demanda judicial de 15.500 treballadores que van treballar a Califòrnia i van afirmar haver patit discriminació salarial.
Però no és la primera vegada que es veu embolicat en un cas de racisme o sexisme. L’any 2021 va arribar a un acord per pagar 3,8 milions de dòlars al Departament de Treball d’Estats Units després d’acusacions de discriminació contra dones i persones empleades d’origen asiàtic.
Encara que pogués semblar que els problemes laborals dels treballadors corporatius són molt diferents dels de qui, dins de la mateixa empresa, treballen en magatzems o fàbriques, tenen en comú que l’origen de tots dos és el creixement en la popularitat de les empreses de tecnologia durant els darrers anys.
Un estudi de la consultora Harvey Nash Group va posar en relleu que gairebé un 55% dels professionals d’empreses tecnològiques van informar al llarg dels dos últims anys horaris de treball esgotadors. I encara que això va anar acompanyat d’increments salarials, gairebé un 30% de les persones enquestades estaven preocupades pel seu estat de salut mental.
