Teresa G.
Ida B. Wells va néixer el 1862, a Holly Springs, Mississipí, al sud d’Estats Units, tan sols un any abans de l’abolició de l’esclavatge en aquest territori.
Tot i això, va haver de dedicar tota la seva vida a lluitar contra la desigualtat i la discriminació racial d’un país que s’aferrava a la segregació fins i tot després de la fi de la guerra civil.
Una de les seves primeres accions, i per la qual és probablement més coneguda, va tenir lloc el 1884, quan amb prou feines tenia vint-i-un anys: Ida B. Wells es va negar a moure’s a la secció de passatgers negres en un tren després d’haver pagat el preu per un bitllet de primera classe. Després de ser obligada a moure’s per força pel revisor, va demandar la companyia de trens, guanyant el dret a una compensació que no obstant mai no va rebre.
Docència, periodisme i activisme
Com a docent, es va bolcar a l’escriptura d’articles, fulletons i llibres sobre racisme i desigualtat. Co-fundà el diari Memphis Free Speech, del qual també va ser editora, centrant-se en la denúncia dels linxaments que seguien tenint lloc i que la major part del temps no obtenien atenció dels mitjans.
Ferm defensora que la millor manera per canviar el sistema passava per explicar els fets, Wells es va dedicar a viatjar a diferents estats per parlar amb testimonis, examinar fotografies de les víctimes i visitar els llocs on van tenir lloc els assassinats, enfrontant-se en el procés a intimidació racial i amenaces de mort que de vegades la van obligar a fugir de Memphis.
Wells es va oposar a l’argument comú que els linxaments tenien com a objectiu protegir les dones blanques d’agressions sexuals perpetrades per homes negres; va demostrar que dos terços dels linxaments ni tan sols feien menció a una suposada violació. Wells va argumentar que els linxaments no tenien res a veure amb les suposades violacions, sinó amb una voluntat estructural i sistemàtica d’establir la dominació i el terror racista.
Totes les dones o cap
La faceta periodística de Wells és inseparable del seu costat activista. Wells va lluitar per la llibertat de les dones, i va defensar que aquesta lluita està inevitablement lligada al moviment antiracista.
A Chicago, va fundar la primera organització de sufragistes negres al país, i va lluitar de manera contínua en contra de les concepcions racistes d’algunes de les sufragistes blanques, que veien la inclusió de les dones negres com una amenaça per a la seva lluita (exemple de això va ser l’exigència de les feministes blanques que les manifestants negres es moguessin a la part final en la marxa pel sufragi universal a Washington, DC el 1913).
Les seves idees van ser sovint considerades massa radicals, fins i tot per a organitzacions pels drets de les persones negres, però Wells va lluitar fins a la seva mort el 1931, intentant mostrar la brutalitat del sistema en què vivim i canviar-lo.
En les seves pròpies paraules: “És millor morir lluitant contra la injustícia que morir com un ratolí a la ratera”. Wells va demostrar que l’única lluita viable és la lluita pels drets de tot el món, sense deixar ningú enrere, una lluita que neix des de baix i s’expandeix de forma horitzontal, i va dedicar la seva vida a ajudar, informar i convèncer els seus contemporanis.
Les seves idees encara són rellevants en un context social i polític que torna a insistir en la divisió i la fragmentació, i ens ensenyen el camí cap a un model de lluita unitària, conscient i trencadora.
Teresa G. és militant de Marx21 a Madrid.
