Marx21
Davant les crisis dels preus, els sous de misèria, el caos climàtic, el feixisme i el racisme, les guerres… Resistència!
Ens enfrontem a amenaces de tota mena, amb les múltiples crisis del sistema. La situació és cada cop més preocupant, però podem lluitar, podem guanyar.
Per fer-ho, un primer pas és analitzar bé la situació, però no n’hi ha prou amb l’anàlisi. Hem de treballar per crear els moviments necessaris per canviar les coses al món real; moviments forts i amplis, molt més enllà del cercle de persones que comparteixen una visió ideològica o una altra.
La crisi econòmica
Davant la crisi, hem de lluitar perquè la paguin els rics, no la gent treballadora.
No n’hi ha prou amb una visió teòrica, per molt important que aquesta sigui, calen moviments reals, amb forces reals. Ja es va explicar al butlletí anterior l’experiència de la nova campanya Enough is Enough a la Gran Bretanya, que aglutina gent de sindicats, diversos moviments, l’esquerra… Té limitacions i contradiccions, com qualsevol moviment, però és un pas molt positiu cap a la unificació de diferents lluites.
Hem de mirar les opcions per treballar en aquest sentit, amb les forces i l’entorn concret de cada lloc, als diferents territoris de l’Estat espanyol, i fer passos reals on sigui possible.
És una obvietat que la crisi crea les condicions per al creixement del feixisme. Una conclusió típica és advocar per fer només la lluita econòmica, en comptes de combatre el feixisme i el racisme com a tals.
L’experiència ha desmentit aquest argument: Amanecer Dorado va créixer a Grècia en un període en què hi va haver 30 vagues generals. El que els va derrotar i va enviar-los a la presó va ser la lluita del moviment unitari, KEERFA.
No passaran!
La victòria electoral de la dreta italiana, liderada per la feixista Giorgia Meloni i “Fratelli d’Italia” —juntament amb la pujada del partit feixista “Demòcrates de Suècia” sent la segona força més votada a les eleccions del setembre passat, i altres exemples— demostra el problema de l’auge ultra a nivell internacional.
No suposa la imposició immediata a Itàlia d’un règim feixista: per això, necessitarien un moviment de carrer molt més gran que les perilloses forces amb què ja compten. Però sí que obre la porta a un gir encara més cap a la dreta, amb polítiques encara més repressives contra les persones migrades, LGTBI+, les dones, la classe treballadora en el seu conjunt. També facilita la creació d’aquest exèrcit neonazi al carrer.
Davant d’aquest perill, cal un moviment ampli i unitari contra el feixisme i el racisme a Itàlia. Ja hi ha diversos moviments, que juguen un paper important, però se solen dedicar, o bé a la solidaritat amb les persones refugiades, o si es dirigeixen contra l’extrema dreta, s’enfoquen en la defensa de l’ordre constitucional actual.
Per combatre el feixisme no n’hi ha prou amb l’esquerra anticapitalista, però tampoc no es pot limitar al centre polític, ni basar-se en el suport al sistema que falla tanta gent. L’eix de la unitat només pot ser el rebuig compartit cap al racisme i el feixisme: la defensa de la democràcia sí, però no limitant-la al model actual –molt imperfecte– de democràcia burgesa.
Moviments així existeixen a diversos països, i han demostrat la seva efectivitat. Treballar en aquest sentit hauria de ser de sentit comú, però malauradament gran part de l’esquerra i els moviments socials no ho veu així.
Per al corrent internacional del qual Marx21 forma part, impulsar aquest tipus de moviment és una prioritat central.
Una esquerra coherent
L’auge del racisme i el feixisme; la crisi econòmica; el caos climàtic; les guerres, amb la molt preocupant amenaça de conflicte nuclear entre Rússia i l’OTAN a la guerra d’Ucraïna… tot això mostra que no n’hi ha prou amb les lluites sectorials, per molt necessàries que siguin. Fa falta una alternativa al sistema que produeix totes aquestes catàstrofes.
Un problema és que gran part de l’esquerra, francament, ha fallat en els seus projectes; aquest és un element que ha deixat l’espai per al creixement del feixisme.
Els partits socialdemòcrates fa dècades que gestionen el sistema, en principi amb algunes petites millores per a la gent corrent. Avui dia, però, les seves receptes neoliberals són indistingibles de les de la dreta, en alguns casos fins i tot apliquen les mateixes polítiques racistes, amb expulsions, devolucions en calent, fins i tot assassinats a les fronteres.
Mentrestant, el model “comunista” o estalinista inspirat en la URSS i/o la Xina també ha fracassat. Fins i tot a Cuba, el govern aplica polítiques neoliberals i reprimeix les protestes populars. No cal dir que rebutgem el bloqueig nord-americà, però aquest no justifica tota la resta.
En resum, l’esquerra ha de presentar una alternativa al capitalisme, fora dels models fallits.
L’alternativa que defensem a Marx21 és el socialisme des de baix, que se centra en l’autoorganització de la gent treballadora. Davant el feixisme i el racisme, ens hem d’unir i lluitar. Davant la crisi; davant del caos climàtic; davant les guerres; davant l’opressió sexual… també, amb les diferents forces disposades a participar a cada cas.
I les persones que compartim aquesta visió de resistència global des de baix ens hem d’organitzar, coordinar, per poder impulsar millor tant les lluites com les idees que necessitem per orientar-nos davant d’aquestes situacions complexes.
Si comparteixes la nostra visió, participa a les lluites, però també uneix-te a Marx21.
