Juan Antonio Gilabert
Del 20 de novembre al 18 de desembre, tindrà lloc l’esdeveniment més gran per al món futboler. Un esdeveniment que, en principi, fa gaudir tota persona que estima el futbol i a més és a nivell mundial, és el mundial de futbol masculí Qatar 2022.
Però aquest any no totes les persones futboleres ho tenim marcat al calendari. I no ho fem perquè se celebrarà en un d’aquells països on els drets humans no existeixen i no se’ls espera.
Qatar forma part dels països del Golf Pèrsic on des de fa anys, una dictadura atroç governa sense cap estima per la vida. Ataca sense cap objecció a la seva classe obrera, a les dones, als LGTBI+ i als migrants sense amagar-ho. Per això, quan bona part del món futboler va saber que la FIFA havia concedit el Mundial de Futbol 2022 a Qatar, de seguida va sorgir la polèmica.
Segons la FIFA, que és l’organització privada que concedeix l’organització dels mundials, les nacions que es fan càrrec de l’esdeveniment més important del món del futbol, han de ser en teoria missatgers de la democràcia, perquè la FIFA defensa que està contra el racisme i totes les opressions que hi ha hagut i que vindran. Segons la FIFA, el futbol serveix per canviar el món, ja que l’esport porta la democràcia. D’altra banda, però, des de la seva fundació, l’any 1904, aquesta organització va declarar que es fundava per assegurar la disputa de partits passés el que passés. La idea de disputar partits —és a dir, de guanyar diners— passa per sobre de protegir els drets humans.
Qatar és el cas més sagnant: per construir els estadis que albergaran el Mundial, s’han fet servir milers de persones treballadores, entre 2010 i 2022, en condicions deplorables. The Guardian ha publicat que, des del començament de les obres, més de 65.000 treballadors han mort.
Les jornades han estat interminables i moltes a 50º. A més, amb escasses mesures de seguretat. Els treballadors no podien canviar d’empresa, vivien en habitatges insalubres i la legislació laboral implementada per a aquest esdeveniment l’any 2017 mai no es va complir.
El tema de la reforma laboral és amoral perquè la FIFA el va fer servir per demostrar que el Mundial havia fet canviar Qatar en aquest tema i que per fi, els migrants de l’Índia, Bangla Desh, Nepal i Sri Lanka i Pakistan, tindrien drets. Però una vegada més es va complir la Kafala, una forma de treball estesa pels països de la Península Aràbiga que en el fons no és res més que esclavitud i un sistema de patrocini on el treballador no pot canviar de feina ni té drets de cap mena. I ni pensar a sindicar-se.
Segons Amnistia Internacional, més de 25.000 qatarians estan a la presó o retinguts sota acusacions polítiques. A més, molts migrants també han entrat a la presó amb penes de cinc anys almenys i no poden viatjar als seus països fins a complir la condemna.
En el tema LGTBI+, el Codi Penal segueix tipificant les relacions homosexuals entre homes com un delicte castigat amb fins a set anys de presó. L’article 296 especifica els delictes com “induir, instigar o seduir un home de qualsevol manera perquè cometi sodomia o dissipació” i “induir o seduir un home o una dona de qualsevol manera perquè cometi accions il·legals o immorals”.
En una entrevista, el president del comitè organitzador del Mundial, Nasser Al-Khater, va assegurar que el país donava la benvinguda a les persones homosexuals, però els va recomanar que no mostressin el seu afecte en públic si anaven al torneig.
Un altre dels sectors on més es comproven aquests abusos laborals és el de les empleades de la llar migrants. Moltes de les dones que treballen a cases de qatarians treballen més de 18 hores al dia i mai tenen un dia lliure. Algunes també denuncien retards en els pagaments, insults, bufetades… i fins i tot casos d’abusos sexuals. La discriminació envers la dona no és tan sols freqüent en el dia a dia, sinó que està avalada en molts casos per la llei.
Hipocresia
Hi ha impediments legals al divorci, i si ho aconsegueixen es veuen perjudicades econòmicament. A més, les menors de 25 anys necessiten permís dels seus tutors per a activitats com viatjar a l’estranger, signar un contracte o fins i tot sortir de casa.
La hipocresia en aquest cas és tal que a Rússia se li ha prohibit participar en tots els esdeveniments esportius “només” perquè ha envaït Ucraïna. Perquè la seva legislació civil i laboral s’assembla molt a Qatar. Així, si el país eslau no hagués iniciat la invasió, jugaria el mundial sense problemes.
És el cas d’Aràbia Saudita i tantes altres nacions que continuen esclafant el seu poble, però mantenen delegacions de futbol que aporten diners a la FIFA. La RFEF també se suma a la legitimació de dictadures i els seus dirigents, han dit que Qatar avançarà gràcies al mundial, com ho està fent Aràbia Saudita, gràcies a la celebració de la Super Copa d’Espanya en aquest país. Però aquesta competició només està fent que la família reial saudita s’ompli les butxaques mentre aixafa més la seva població.
Però no està tot perdut i almenys a França hi ha hagut reaccions davant del mundial de Qatar i cada vegada més ciutats amb París al capdavant, han decidit no posar pantalles gegants als carrers. A més, una de les tres samarretes de la selecció danesa serà negra per denunciar quan surtin al camp l’horror patit pels treballadors als estadis. El capità de la selecció anglesa, Harry Kane juntament amb vuit capitans de seleccions més, va anunciar que lluiran braçalets amb la bandera LGTBI+ en els seus partits. Hi ha centenars d’iniciatives que, si bé no aturaran la competició, expressaran la protesta davant d’aquest mundial tacat de sang i repressió.
Per tot allò escrit a dalt, demano que es faci boicot al Mundial de Futbol de Qatar, al mateix temps que es recolzi els MMSS i polítics qatarians i les persones treballadores migrants que estan lluitant per la llibertat. Un d’aquests moviments ha estat la Primavera Àrab, àmpliament reprimida per la dictadura qatariana. A més, cal denunciar també la FIFA per ser la màfia que és. Davant la pujada de l’extrema dreta, no podem tolerar que règims sanguinaris siguin blanquejats pel poder per omplir les seves arques amb diners bruts. Jo, per descomptat, no veuré el mundial.
