Sean Purdy
Per a les i els socialistes revolucionaris, les lluites als llocs de treball i als carrers són molt més importants que votar a les eleccions. Tot i això, per a molta gent treballadora, les eleccions són el punt culminant de l’activitat política i la veritat és que, en absència d’un moviment socialista de masses, ofereixen oportunitats importants per a la intervenció de l’esquerra anticapitalista.
No n’hi ha millor exemple que l’actual campanya electoral brasilera per a president, governadors dels estats, així com senadors i diputats federals i estatals, la primera volta de la qual té lloc el 2 d’octubre.
Els i les socialistes hem d’intervenir activament per derrotar el president neofeixista i genocida Jair Bolsonaro. Però, com ho fem? Ens hem d’unir al front popular format pel reformista Partit dels Treballadors (PT), el Partit del Socialisme i la Llibertat (PSOL), el mal anomenat Partit Socialista Brasiler (PSB) i el Partit Comunista del Brasil (PCdoB), juntament amb sis partits capitalistes aliats? O hem de donar suport a les petites campanyes socialistes independents?
El PSOL, format l’any 2003 com una escissió del PT i compost per socialdemòcrates radicals i una minoria de socialistes revolucionaris, va tenir una oportunitat increïble de construir una campanya socialista independent amb el seu propi candidat presidencial, però va votar per un estret marge unir forces amb el front popular liderat pel PT. El partit també va formar una federació política amb REDE, un partit capitalista verd.
Dirigents i activistes del PSOL s’han dissolt a la campanya del front popular del PT amb poca o cap veu independent. La lluita contra els atacs als drets de les persones treballadores, les pensions, l’atenció mèdica i l’educació ha quedat relegada a un segon pla davant del reformisme descafeïnat del PT. Aquest partit vacil·la constantment, oblidant les promeses de revertir les dràstiques retallades del govern de Bolsonaro. Les lluites contra l’opressió, canvi climàtic, etc. han estat marginades per encaixar a l’àmplia campanya anti-Bolsonaro liderada pel PT.
Capitalistes
A més de cercar el suport dels partits capitalistes, el PT va triar un polític de dretes i exgovernador de l’estat de São Paulo, Geraldo Alckmin, com a candidat a la vicepresidència al costat del líder del PT, Lula. Diversos centenars d’activistes importants del PSOL van dimitir en protesta. Fins i tot les bases incondicionals del PT han tingut dificultats per acceptar Alckmin.
Significa tot això que hem de donar suport a les petites campanyes socialistes revolucionàries a la primera volta de les eleccions a la presidència i els altres càrrecs? Alguns companys/es dirien que sí. Jo diria que no.
Una coalició diversa del Partit Socialista Obrer Unificat (PSTU), un altre petit partit trotskista i activistes dissidents del PSOL van formar el Pol Socialista i Revolucionari per oferir una alternativa independent al front popular liderat pel PT. Ha reunit un petit però impressionant grup de militants socialistes dels sindicats i moviments socials. La seva candidata presidencial és la militant negra de llarga trajectòria, Vera Lucía, i la seva candidata a la vicepresidència, la indígena Raquel Tremembé.
Tot i les divisions i desacords sobre una sèrie de qüestions teòriques i pràctiques a l’esquerra revolucionària brasilera, no hi ha dubte que representa un grup de militants amb molta legitimitat que han contribuït immensament a nombroses lluites obreres i socials al llarg dels anys.
Però el fet és que no representa una força electoral viable per enderrocar el govern de Bolsonaro. Ni la candidata presidencial ni els candidats a diputats estatals i federals tenen possibilitats de guanyar. Més important que això, i malgrat la seva política correcta en molts aspectes, no portarà sectors significatius de la classe treballadora a sumar-se a un moviment de lluita.
La falta real d’elecció a les eleccions reflecteix una crisi més profunda a la dividida esquerra del Brasil.
Violència
El govern de Bolsonaro va arrasar Brasil durant la pandèmia i és criminalment responsable de la segona xifra més alta de morts al món per la Covid. Ha atacat constantment la gent treballadora, negra, indígena, dones i la comunitat LGBTI+. A uns 30 milions de persones brasileres els falta menjar suficient de manera diària. L’incipient estat del benestar brasiler, els drets laborals i de pensió han estat destruïts. La sanitat pública i l’educació estan en crisi. El robatori i la corrupció descarats dominen el règim de Bolsonaro. La violència política augmenta i els partidaris del govern de Bolsonaro ja han comès almenys dos assassinats d’activistes del PT i han amenaçat candidats de l’esquerra. Això sense parlar de les vetllades amenaces de cop d’estat de Bolsonaro i els seus aliats si perd a les urnes.
Tot i això, no ha sorgit un moviment socialista de masses per enfrontar-se a aquesta barbàrie.
Davant d’aquesta absència, l’opció és clara: hem de votar la tradicional campanya presidencial reformista de Lula, que té una possibilitat molt real de derrotar Bolsonaro, possiblement a la primera volta. Hem de lluitar de manera independent, però juntament amb altres forces reformistes i democràtiques, contra la probable reacció violenta dels bolsonaristes derrotats. I hem de continuar lluitant i avançant en la política socialista als llocs de treball i als carrers, i contra les inevitables traïcions del govern reformista del PT, després del 2 d’octubre.
Sean Purdy és un socialista independent a São Paulo. A Twitter: @sean_purdy
