Dana Fischer
El primer cap de setmana de juny va arribar el moment, després de dos anys de pandèmia, per fi el congrés anual “MarxIsMuss” podia tornar a fer-se de forma presencial a Berlín. És una de les convencions de l’esquerra més gran a Alemanya i on s’apleguen gent de diversos contextos polítics: marxistes, activistes o simplement gent interessada en la política que vol canviar el món. Tres setmanes abans de l’esdeveniment ja hi havia 450 inscripcions i al final van participar unes 700 persones.
MarxIsMuss és un joc de paraules 😉
Marxismus = marxisme
Marx Ist Muss = Marx és un deure
Durant quatre dies es va tenir la possibilitat d’informar-se, educar-se i debatre sobre les grans qüestions del nostre temps. Hi havia més que 90 xerrades amb més de 70 conferenciants internacionals que oferien una àmplia programació. El primer dia es va dedicar a tallers per donar a les persones més noves una introducció a les idees marxistes i el seu significat per a les lluites actuals. Així es va preparar per entrar als quatre temes principals del congrés.
A la llum de la guerra a Ucraïna un dels enfocaments era imperialisme i guerra. Per entrar al tema hi va haver una xerrada sobre imperialisme avui dia. Després van venir els conferenciants d’Ucraïna i Rússia per compartir la seva perspectiva de la guerra i la resistència davant d’ella. A més, es va discutir sobre el rol dels moviments d’alliberament nacional i, seguint el lema “l’enemic principal és a casa”, sobre la militarització de la política exterior alemanya.
Un altre assumpte principal va ser el canvi climàtic i els moviments climàtics. Preguntes com “De quina manera s’exclouen les necessitats i requisits dels moviments sindicals i els moviments climàtics? Com es poden satisfer tots dos? eren al debat. A més de la crisi climàtica es va parlar de la crisi de L’Esquerra (Die Linke) i com el partit en pot sortir d’ella. El quart enfocament va ser Palestina. En aquest context es va discutir sobre les possibilitats de promoure la solidaritat amb Palestina i la qüestió de com l’esquerra d’Israel pot formar part del seu alliberament.
Durant les pauses al pati, mentre es menjava alguna cosa, es podien sentir converses animades impulsades per l’abans escoltat. Però la meta de l’esdeveniment no és només quedar-se amb impulsos teòrics i debats emocionants.
Aleshores, l’últim dia va comportar un dels moments més importants: com fer el pas entre teoria i pràctica. Hi va haver reunions i tallers per connectar-se amb moviments ja formats o grups polítics, i també connectar els moviments entre ells. Allí s’elaboraven estratègies pràctiques i es compartia mètodes i lluites amb èxit.
Entre altres, el moviment hospitalari ens mostra un bon exemple. Després d’una vaga llarga van poder obtenir els primers èxits contra el sector sanitari que, seguint les regles del capitalisme, només està dirigit a treure beneficis. El congrés es va tancar amb un panell final que va acabar amb el cant espontani de La Internacional, la cançó més important del moviment obrer.
Agrupem-nos tots en la lluita final, el gènere humà és la internacional. Ni en déus, reis ni tribuns, hi ha el suprem salvador. Nosaltres mateixos fem l’esforç redemptor!
Veus de participants
Taner (54 anys, mestre de primària) i Dagmar (59 anys, professora). Membres d’Aufstehen gegen Rassismus (Aixeca’t contra el racisme) i de Marx21:
“Venim aquí des de fa molt de temps i ens produeix molta il·lusió tornar a parlar d’idees revolucionàries i trobar els nostres companys de forma presencial. Volem intercanviar la nostra experiència amb els altres i saber més d’altres moviments.”
Christian (68 anys, professor de l’alemany, història i política). Sindicalista:
“Els darrers anys he tornat a ocupar-me amb la teoria marxista com vaig fer durant el meu temps d’estudiant. Recordo que, després de llegir Das Kapital, em vaig enfadar molt amb el nostre sistema polític. Vivim en un sistema destructiu i cal actuar. És absurd que encara parlem de les mateixes coses que quan jo tenia 18 anys. Però bé, com diu el filòsof marxista Antonio Gramsci: “hem d’actuar amb el pessimisme de la intel·ligència i l’optimisme de la voluntat”. I jo vull fer alguna cosa que tingui sentit per als meus néts.”
Steffi (55 anys, treballadora precària). Viu en un projecte residencial polític i va formar una cooperativa d’energia renovable:
“Vinc aquí des de fa 10 anys. De moment no sé molt bé què fer. Era enginyera elèctrica, però no m’omplia. Encara no he trobat res on no es faci res malament. Així que aquesta vegada he vingut aquí per trobar respostes a les coses que em preocupen, per tenir nous impulsos i per connectar-me amb moviments que ja existeixen.”
Ben (33 anys, treballador social). Membre de l’associació Palestina-Anticolonial:
“Sóc aquí amb altres de Palestina-Anticolonial i la meva motivació és obtenir més imput amb el conflicte israelià-palestí i l’antiracisme.”
Lina (31 anys, assistent de recerca en drets humans). Membre d’un col·lectiu feminista:
“He vingut aquí per aprendre més de la teoria marxista i debatre sobre temes de la perspectiva marxista. Em sembla que a part de llegir no hi ha gaires llocs on ocupar-se i discutir sobre Marx i la seva teoria. Ja he tingut discussions molt interessants, però em molesta que també en aquests cercles les converses siguin dominades per homes que a sobre t’interrompen. I a més penso que l’esdeveniment és força acadèmic, però això generalment és un problema, això de fer aquests esdeveniments atractius per a l’àmplia massa.”
Leo (30 anys). Doctorant sobre “Resistència Queer a la República de Weimar”:
“Espero escoltar debats enriquidors, així com temes i perspectives variats.”
Stella (21 anys, estudiant). Membre de l’Associació d’Estudiants de Die Linke:
“M’agrada aquest congrés, perquè es parla de moltes coses de què el partit Die Linke no sol parlar. Per exemple, Palestina o l’anticolonialisme.”
