Marx21.net
L’assassinat divendres passat 24 de juny de 37 persones que intentaven creuar la frontera de la UE per Melilla, la ciutat del nord d’Àfrica sota control espanyol, continua tenint —i amb raó— repercussions.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer unes declaracions escandaloses davant dels fets: “Vam rebutjar qualsevol intent violent d’assaltar la tanca de Melilla… per part de màfies que trafiquen amb éssers humans… La gendarmeria [marroquí] ha fet tot el possible per a intentar prevenir l’atac violent. És important reconèixer l’extraordinària tasca de les Forces Armades i els cossos de seguretat…”
Des de llavors, el govern espanyol ha intentat mantenir aquesta mentida sobre les “màfies”, però la realitat és molt diferent.
Sobreviure
Milers de persones, la majoria d’Àfrica central, especialment del Sudan, havien malviscut fins a quatre anys en campaments improvisats al costat marroquí de la frontera.
La recent acceptació per part del Govern de Sánchez de la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental —colònia espanyola durant un segle i després ocupada pel Marroc el 1975— formava part d’un acord pel qual el règim autoritari nord-africà en reforçaria el control de la frontera espanyola .
Això podria ser el motiu de l’augment de l’assetjament patit recentment pels migrants que esperaven per creuar, amb la policia marroquina robant-ne les seves pertinences i fins i tot cremant-ne els seus documents.
En resposta a això, milers de persones van decidir que ja n’havien tingut prou i van intentar saltar la tanca.
Entre els brutals atacs de les forces de seguretat i el brutal filferro de pues de la tanca, l’estimació actual és que van morir 37 persones. 133 persones van aconseguir romandre al costat espanyol de la frontera.
Altres van patir la “devolució en calent” per part de les forces espanyoles i marroquines; això va en contra del dret internacional ja que nega el dret a la sol·licitud d’asil.
Prop de 30 migrants/sol·licitants d’asil estan sent jutjats actualment a Nador, la ciutat marroquina propera, acusats de violència i de ser una banda de traficants; els advocats de l’Associació Marroquina per als Drets Humans els defensen d’aquests falsos càrrecs.
Militarització
La tragèdia forma part d’una realitat actual de les polítiques antiimmigrants de la UE, amb l’agència fronterera Frontex, cada cop més militaritzada.
Un altre factor clau és l’externalització de fronteres, on règims com el Marroc, la dictadura egípcia, la Turquia d’Erdogan, etc. reben ajuda al desenvolupament de la UE a canvi d’actuar com a guàrdies fronterers d’Europa.
I a la cimera de l’OTAN celebrada fa només uns dies a Madrid, Sánchez va insistir en el control de la frontera sud com a objectiu de defensa de l’aliança.
Com va denunciar al Congrés la diputada Maria Dantas: “Si aquests immigrants fossin víctimes de la guerra de Putin, l’OTAN estaria mobilitzant tropes i Europa estaria parlant de crims de guerra. Hipòcrites i racistes!”.
Va comparar la violència exercida a Melilla amb el fet que l’Estat espanyol ha donat protecció a més de 120.000 refugiats (blancs) d’Ucraïna (sí tocava donar-los refugi, però cal donar-ho a totes les persones que ho necessiten).
Govern progressista?
Les posicions adoptades pel PSOE són escandaloses, però malauradament no sorprenen. Igual que altres socialdemòcrates a Europa, combinen declaracions progressistes amb una insistència a limitar la migració, cosa que inevitablement significa racisme.
Tot just formar el govern l’estiu de l’any 2018, van donar la benvinguda al vaixell de rescat Aquarius que transportava 630 migrants als quals el llavors ministre de l’Interior Salvini els havia negat l’entrada a Itàlia. Només sis mesos després, el govern de Sánchez va prohibir l’operació dels vaixells de rescat (Salvini ho va celebrar, tuitejant “veuen que tenim raó”).
Què hi havia passat al mig? VOX havia fet la seva sorprenent entrada al parlament andalús el desembre de l’any 2018. En lloc d’enfrontar-se al seu racisme, el PSOE va cedir davant seu… una altra vegada.
En principi, els i les líders de Podemos tenen un historial molt millor contra el racisme, però han fet poca cosa més que plantejar algunes crítiques. Suposadament es van unir a la coalició per poder exercir el poder real, però s’han sotmès a la disciplina del PSOE.
L’extrema dreta
Alguns activistes afirmen ara que Pedro Sánchez és el mateix que el líder de VOX, Abascal.
El seu enuig és comprensible, però podria portar a conclusions errònies.
Si ja tenim un govern d’extrema dreta, aleshores no té sentit continuar protestant contra l’extrema dreta de VOX.
De fet, les coses són més complexes.
El creixement de VOX —i de l’extrema dreta en general— ha fomentat les polítiques frontereres racistes. I aquestes polítiques racistes de la UE encara donen més espai a l’extrema dreta. Poden obtenir èxits fins i tot sense exercir oficialment el poder.
Però la nefasta posició dels líders del PSOE i, en certa mesura, dels i les ministres de Podemos, no vol dir que la militància i els votants d’aquests partits hi estiguin d’acord.
Encara és possible i essencial construir un moviment unit contra el racisme i l’extrema dreta.
Black Lives Matter
Ja hi ha hagut protestes significatives en resposta a les morts, amb milers de persones unint-se a concentracions a Madrid, Barcelona i altres dotzenes de ciutats.
Els moviments amb base a la mateixa Melilla van cridar a l’acció unitària a la tarda del divendres 1 de juliol. A l’hora d’escriure aquest article, es planegen protestes per tot l’Estat espanyol, i potser més enllà.
A més de la indignació general, aquestes protestes inclouen l’exigència que es destitueixi el ministre de l’Interior, Grande Marlaska, implicat en tot un seguit d’abusos contra els drets humans de persones migrants i refugiades.
Les protestes plantegen també una qüestió política molt més àmplia per a l’esquerra.
Si Podemos decideix que ja no pot donar suport a Sánchez i la coalició actual cau, l’únic govern alternatiu a la vista, en termes parlamentaris, seria de dretes, fins i tot amb el perill que VOX entri al govern.
Però continuar donant suport a un govern que promou el racisme, el militarisme, etc. suposa abandonar els principis.
L’alternativa real és fora del parlament: no intentant administrar el sistema existent, sinó lluitant contra ell.
Jesús Melillero, membre de Marx21 a Melilla, comenta: “El que va passar divendres passat no és un fet aïllat, l’augment dels conflictes socials i el canvi climàtic a l’Àfrica obligarà milers de persones a abandonar casa seva per intentar arribar a territori de la UE, que a l’Àfrica continental significa les ciutats de Ceuta i Melilla.”
Aquesta situació no es pot resoldre en interès de la gent comuna, del nord i del sud, sense trencar amb el sistema actual.
