Yuri Prasad
Pritilata Waddedar semblava estar preparada per aconseguir un èxit convencional.
Una bona estudiant d’una família índia de classe mitjana a la encara indivisa Bengala, Waddedar semblava sobresortir en tot allò que es proposava.
Després d’obtenir el títol, es va convertir directament en directora d’una escola a la seva ciutat natal de Chittagong.
Però l’Índia a la dècada del 1930 era un país en crisi i en poc temps estaria al centre de la mateixa.
Els fils del domini britànic s’estaven trencant, però l’Imperi va respondre davant el moviment per la independència índia amb la brutalitat més gran.
Mentre Mohandas Gandhi organitzava protestes massives que involucraven milions de persones, aquest es retirava ràpidament si percebia que s’aveïnava un conflicte violent. Aquestes reculades van provocar períodes de desmoralització, i els britànics van treure profit d’avivar les flames de la divisió comunitària entre hindús i musulmans.
Els activistes nacionalistes més joves s’enfadaven cada vegada més amb l’atzucac on es trobaven. Molts van recórrer a mètodes revolucionaris, organitzant vagues, protestes il·legals i llançant atacs armats contra els britànics.
Waddedar es va identificar amb els activistes impacients. Va llegir fullets i llibres il·legals que defensaven el dret a fer servir la violència per derrotar la violència de l’Imperi. Les seves noves conviccions la van portar a un grup revolucionari liderat per Surya Sen. Un company mestre, Sen va combinar l’amor per la filosofia política amb un gran talent per a la lluita armada.
Armes
Aviat, Waddedar va començar a passar armes a grups clandestins al voltant de la ciutat. Els britànics aviat la van seguir i la policia militar va assaltar les cases on s’allotjava, encara que sempre anava un pas darrere seu.
Però portar armes i municions en secret mai no va ser suficient per a Waddedar. Ella mateixa volia participar en els atacs i va insistir que se li permetés unir-se al campament secret de Sen, on s’entrenava a prometedors nous reclutes per fer servir armes.
Va ser allà on va traçar plans per llançar un atac audaç contra el Club Europeu Pahartali, on els britànics adinerats bevien i sopaven i els indis només podien entrar per servir i cuinar. En un rètol a la porta d’entrada hi posava: “No es permeten gossos ni indis”.
A mesura que augmentava la tensió al grup d’atac, es van produir nous esdeveniments. Gandhi va anunciar un “dejuni fins a la mort” en protesta pel domini britànic. El pànic es va estendre entre els nacionalistes, ho veurien morir sense veure l’Índia lliure.
El 24 de setembre de 1932, Waddedar va dirigir un destacament de combatents que va assaltar el club. Van obrir foc contra l’edifici matant quatre oficials britànics i ferint set dones.
Waddedar va quedar atrapada al foc creuat i va resultar greument ferida. Acorralada pels britànics enfurismats, va mossegar la càpsula de cianur que totes les i els revolucionaris portaven.
Participar
Va morir amb només 21 anys i va deixar aquesta nota: “Encara n’hi pot haver molts entre els meus estimats compatriotes que qüestionin [a les dones lluitadores]”.
“Alimentades per l’alt ideal de la feminitat índia, es poden preguntar, com pot una dona participar en una tasca tan ferotge d’assassinar i matar persones?”
“Em fa mal la distinció que es fa entre un home i una dona en la lluita per la llibertat del país. Avui si els nostres germans poden allistar-se a la guerra per la independència, a nosaltres també les dones se’ns hauria de permetre fer el mateix i per què no?”
