ES CA

Jesús Melillero

El passat 1 de maig, dia internacional de la classe treballadora, VOX va intentar competir amb els sindicats de classe i l’esquerra convocant una manifestació estatal a Cádiz.

Per a més inri és una ciutat governada pel sector anticapitalista que va trencar amb Podemps per l’entrada d’aquest partit al govern de coalició amb el PSOE.

Tot i que va portar la plana major del partit ultradretà, inclosos Abascal i la candidata de VOX a la presidència de la Junta d’Andalucía, Macarena Olona, ​​no van aconseguir reunir més de 800 persones. Un fracàs sonor que no amaga l’intent dels ultres per presentar-se com els representants dels treballadors espanyols davant d’una esquerra cosmopolita i corrupta.

Seguint l’estela d’altres formacions feixistes o d’ultradreta a altres països, com la Lliga Nord a Itàlia o el Reagrupament Nacional a França, VOX intenta augmentar la borsa de votants —i és important aquest matís— argumentant que l’únic que tenen els treballadors és la pàtria, frase de Ramiro Ledesma, impulsor de les JONS (Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista) que aviat s’unirien a la Falange, la primera expressió política del feixisme espanyol.

Això d’augmentar el nombre de votants és un matís que diferencia VOX d’altres formacions i que explica la punxada del passat 1 de maig. Perquè, encara que hagi impulsat una organització que anomenen “sindicat”, en aquest moment sembla que VOX no cerca construir un moviment al carrer de militants feixistes i/o ultradretans.

SOLIDARIDAD, que és el nom amb què han anomenat el seu pseudosindicat —per fer paral·lelismes amb el sindicat polonès que va lluitar contra el règim estalinista i el govern estatal que denominaven social-comunista—, està dirigit per Rodrigo Alonso, diputat al parlament andalús per Almería. Cal recordar una contestació en un debat amb l’esquerra a l’hemicicle, en què el diputat ultra va acabar contestant-li “Oblidin-se dels rics, els rics són rics per naturalesa”.

“Xiringuito”

Sembla que aquest nou “xiringuito” de VOX no té molta implantació, segurament per la prioritat institucional del partit, i per la manca de propostes de SOLIDARIDAD, que més enllà de parlar d’imposicions lingüístiques o de treure les subvencions públiques a sindicats o patronals, no ofereix propostes o accions de cap mena que de debò puguin fer-ho competir amb els sindicats de classe.

Perquè malgrat la retòrica obrerista VOX és un partit de senyorets, una escissió ultradretana del PP, liderat per sectors lligats a l’oligarquia estatal i privada. Seguint una mica les biografies dels seus dirigents no trobem militants politico-socials, sinó gent lligada a representants i membres del franquisme, com Abascal o Espinosa de los Monteros; a grans empreses, com Rocío Monasterio; o l’advocacia de l’Estat, com Macarena Olona.

Per això, més enllà de quatre frases de Twitter, l’ascendència social d’aquests personatges els fa difícil la connexió amb certs sectors socials.

També ho fan les mateixes propostes econòmiques de VOX, que inclouen pujar impostos a les rendes més baixes, reduir la quantia de les pensions o potenciar la sanitat privada. Cada vegada que hi ha hagut votacions al Congrés dels Diputats referents a les mesures socials davant la crisi agreujada per la pandèmia o altres com un impost a la banca al Parlament Andaluz, la votació ha estat negativa. Tant a la teoria com a la pràctica el partit ultra ha demostrat que no se’n surt ni un mil·límetre de l’ortodòxia neoliberal.

Feixistes

No obstant això, i malgrat el que hem comentat, no es pot enterrar com una cosa definitiva la possibilitat que VOX giri a unes propostes i acció obrerista. Així mateix, la normalització de les idees intolerants que propugnen obre la porta a formacions genuïnament feixistes.

Així va passar a Grècia, amb l’enfonsament de LAOS, partit ultradretà, que va obrir les portes a Alba Daurada, partit de tall feixista. Avui LAOS és testimonial i Alba Daurada va ser il·legalitzat i els seus dirigents empresonats gràcies a l’acció de KEERFA, moviment ampli contra el feixisme i el racisme.

Per això, apostar per UCFR —Unitat contra el Feixisme i el Racisme— és clau, a Catalunya i a la resta de l’estat.